La flota catalana d'embarcacions tradicionals compta amb una nova barca: el sardinal Sant Pau. Aquesta és la culminació d'un projecte que va posar en marxa fa un parell d'anys l'associació A tot drap de Sant Pol de Mar, en col·laboració amb el Museu Marítim de Barcelona. A tot drap va comprar el casc del Sant Pau a l'associació francesa Latina Cup, de Palavas-les-Flots, i el van transportar fins a les Drassanes Sala de L'Escala, on el mestre d'aixa Salvador Feliu ha fet els interiors, la coberta, l'arboradura i hi ha instal·lat el motor. L'embarcació fa 10'50 metres d'eslora i 3,05 de màniga. Portarà una major de 85 metres quadrats i una pollacra. Podeu seguir tot el procés de construcció del Sant Pau a la pàgina web de l'associació A tot drap.
Aquesta setmana el Sant Pau sortia de la drassana, però, pel que es veu a les fotos, l'operació no va ser gens fàcil, ja que va caldre enderrocar un bocí de paret. Finalment el sardinal va quedar lliure dels murs que l'empresonaven i el van traslladar fins a la vora de l'aigua. Allà l'esperava la Júlia, veïna de Viladamat, que va oficiar de padrina improvisada en un simulacre de bateig, fet per celebrar l'avarada de la barca. Queda pendent el bateig oficial que es farà quan arribi el moment i seguint la tradició. Instants després, el Sant Pau ja surava i passava les primeres proves d'estabilitat.
Ara serà Capitania Marítima qui tramiti tota la documentació necessària perquè el Sant Pau pugui navegar. Malauradament aquest és un "via crucis" que se sap quan comença, però no se sap mai quan acabarà. Però no voldria aigualir la festa dels amics de A tot drap. Al contrari, crec que se'ls ha de felicitar per haver aconseguir fer realitat el projecte del Sant Pau i desitjar-los que l'embarcació pugui estar a punt per participar en la III Trobada de vela llatina de Sant Pol de Mar, el proper 26 de juliol.
Aquesta setmana el Sant Pau sortia de la drassana, però, pel que es veu a les fotos, l'operació no va ser gens fàcil, ja que va caldre enderrocar un bocí de paret. Finalment el sardinal va quedar lliure dels murs que l'empresonaven i el van traslladar fins a la vora de l'aigua. Allà l'esperava la Júlia, veïna de Viladamat, que va oficiar de padrina improvisada en un simulacre de bateig, fet per celebrar l'avarada de la barca. Queda pendent el bateig oficial que es farà quan arribi el moment i seguint la tradició. Instants després, el Sant Pau ja surava i passava les primeres proves d'estabilitat.
Ara serà Capitania Marítima qui tramiti tota la documentació necessària perquè el Sant Pau pugui navegar. Malauradament aquest és un "via crucis" que se sap quan comença, però no se sap mai quan acabarà. Però no voldria aigualir la festa dels amics de A tot drap. Al contrari, crec que se'ls ha de felicitar per haver aconseguir fer realitat el projecte del Sant Pau i desitjar-los que l'embarcació pugui estar a punt per participar en la III Trobada de vela llatina de Sant Pol de Mar, el proper 26 de juliol.
(Fotos: Associació A tot drap)
6 comentaris:
Salut,
En nom de A Tot Drap t'agraim sincerament la difusió que has fet del nostre projecte.
Jordi Armengol
Secretari de A Tot Drap
Amics de "A tot drap",
Gràcies a vosaltres per facilitar-me la informació i les fotos. Us ha quedat una barca fantàstica! Espero que enllestiu de seguida la paperassa i que aquest estiu ja puguem veure navegar el "Sant Pau" a totes les trobades. I jo espero poder informar del bateig oficial.
Enhorabona!
Por causa da entrevista a Maria Lado, descubri o teu blog..li o que pude entender mas o catalan não é didifil para um portugues
parabéns pelo blogue
Marieke
Hola, Marieke, y bienvenida!
Sabía de ti a través del blog de Mar en el que sueles hacer comentarios. De vez en cuando entro en el tuyo para ver una vez más esas imágenes del "Sagres" saliendo a toda vela hacia el mar. ¡Impresionante! Pocas veces se puede ver un gran velero tan de cerca y con todo el velamen desplegado. Es majestuoso. También me gustan mucho los barcos moliceiros, que sobresalen por su belleza entre las embarcaciones tradicionales portuguesas.
Bueno, muy pronto vamos a compartir el mismo espacio a través de la entrevista a María Lado. Estoy deseando ver los resultados de ese curioso intercambio multilingüe con la poesía y el mar como escenario.
¡Encantado de conocerte, Marieke, y saludos desde el Mediterráneo!
És una gran alegria veure un nou bastiment de la nostra flota tradicional surant sobre el nostre mar. Els companys de A tot Drap han de sentir-se ben orgullosos del seu projecte. Han estat valents i decidits, per sobre del bé i del mal de crítiques malintencionades i falsos copets d'esquena. Espero que la fase de "papers" quedi resolta tant aviat com sigui possible i tot i no ser creient seré content de poder acompanyar el Sant Pau en el seu bateig a Sant Pol. Salut!
Jordi Salvador
President de La Mar d'Amics
Palamós
Efectivament, Escenavegant; els companys de "A tot drap" poden sentirse ben orgullosos de la feina que han fet com a associació. Un projecte d'aquesta envergadura consolida l'entitat i li fa guanyar socis; persones que potser s'acostin per primera vegada a aquest món de les embarcacions tradicionals. I això és molt bo per a tot el sector.
I pel que fa a les "crítiques malintencionades", suposo que et refereixes al fet que el casc del "Sant Pau" sigui de fibra. Crec que si es tractés de la restauració d'un bastiment antic, fet amb els materials de l'època, sí que hi podría haver motiu de discusió. Però tractant-se d'una barca de nova, no hi veig el motiu. A efectes pràctics el "Sant Pau" és un sardinal de vela llatina, que es governarà i maniobrarà exactament igual que una embarcació tradicional. Des d'aquest punt de vista, de cara al ensenyament i difussió de la navegació tradicional, és una barca perfectament vàlida.
El mateix "Pen Duick", el llegendari veler del desaparegut Eric Tabarly, un William Fife del 1898, te el casc de fibra de vidre. El va fer el mateix Tabarly, com explica en la seva biografia, l'any 1959 a partir d'un motlle del buc original, que estava pràcticament condemnat al desballestament. I no crec que hi hagi ningú que li negui la condició de clàssic.
Celebrem, doncs, l'arribada del "Sant Pau" a la flota d'embarcacions tradicionals, que no para de créixer.
Salut, company!
Publica un comentari a l'entrada