14.10.08

38 anys de la tràgica regata Arenys-Blanes

El dissabte dia 11 vam sortir del port del Masnou amb el Corb Marí i vam posar rumb al port veí de Premià de Mar per participar en la trobada de barques de vela llatina que es feia dins dels actes de la “IV Fira Mercat del Mar”. Ens acompanyava el Ciutadella, el flamant bot d’en Xavier Nadal, construït l’any passat pel mestre d’aixa menorquí Miquel Huguet. El dia era grisot, amb vent de component est i una mar de fons bastant imponent, de la mateixa direcció. Es veia que el vent i la mar anaven en augment: de fet, la previsió meteorològica anunciava un empitjorament del temps. Però Premià era a menys d’una hora a motor i confiava en arribar-hi sense problemes, com així va ser.

Mentre intentava sortejar les onades que ens venien de proa, vaig pensar que aquell mateix dia es complien trenta-vuit anys de la tràgica regata de creuers d’Arenys de Mar a Blanes, en què hi van perdre la vida vuit persones. N’havia sentit parlar d’aquell desastre, que va colpir la comarca i el món de la nàutica, perquè desgràcies d’aquesta magnitud són del tot inusuals a les nostres costes. Segurament des del temporal del 31 de gener de 1911, que va acabar amb la vida de 69 pescadors, entre el Maresme i el Barcelonès, no s’havia tornat a produir un sinistre amb tantes víctimes. Casualment, fa uns quants anys, em va caure a les mans un exemplar de la revista “Gaceta Ilustrada”, que encara conservo, i que publica un reportatge del desastre nàutic d’Arenys. És aquest que veieu aquí:





Aquell matí de l’11 d’octubre de 1970 feia un dia més aviat rúfol. Hi havia mar de fons de llevant i vent de força tres a quatre, però el baròmetre es mantenia estable i el “parte” meteorològic preveia una millora del temps. Les condicions meteorològiques no eren, doncs, a priori, especialment difícils per la navegació de creuer; més aviat eren empipadores, ja que implicaven haver de fer la meitat del recorregut d’Arenys a Blanes amb mar i vent de proa. Tot i això, alguns vaixells inscrits en la regata ja no es van presentar a la línea de sortida. Finalment, vuit velers van prendre la sortida a les 10 en punt del matí.




Aquesta va ser, a partir d’aquell moment, la cronologia dels fets, segons l’informe de la Comandància Militar de Marina de Barcelona, publicat a la premsa el dimecres 14d’octubre:

A las 11 horas regresaron, por causa de avería, los yates Xaloc y Stella Maris, entrando en el puerto de Arenys sin novedad, continuando el resto de los yates hacia Blanes.
A las 11’30 horas los yates
Atthis y Avante intentaron su regreso al puerto de Arenys de Mar, con viento de fuerza cuatro y mar que rompía en la barra de entrada.
Al rebasar la barra debido a un brusco bandazo, tres tripulantes del
Avante cayeron a la mar, y al intentar salvarlos desde a bordo, según apreciación de los testigos presenciales que se encontraban en tierra, un nuevo golpe de mar desmanteló el buque, hundiéndose posteriormente en cinco brazas de agua en las cercanías de Caldetas.
El yate
Atthis intentaba al mismo tiempo entrar en puerto, y al parecer un golpe de mar arrebató a sus dos tripulantes, quedando el barco al garete, varando por si solo en la playa de Caldetes.



Què va passar entre les 11 i les 11’30? El dimarts dia 13 La Federació Catalana de Vela havia fet pública la seva versió dels fets, donant detalls de l’evolució del temps que no estan recollits en l’informe de Comandància de Marina:

A las 12 refrescó el tiempo, formándose una repentina e insólita rompiente en la entrada del puerto, lo que hacía muy difícil su toma.

Malgrat la diferència d’horaris –segons la FCV tot va passar una hora més tard-, la causa del desastre hauria estat la formació d’aquest rompent sobtat que hauria fet molt difícil l’entrada a port. La “Gaceta Ilustrada”, que va sortir uns dies més tard de la tragèdia, afina una mica més:

Al parecer, se formó una barra de arena, insólita segun los técnicos, con grandes olas.

Però, a més, a la tarda el temps va empitjorar, com explica la nota de la Federació:

Entre las 16 i las 17 horas, descargó un chubasco muy fuerte que empeoró notablemente las condiciones de visibilidad y de las rompientes en la bocana del puerto.

Reprenem el relat de la Comandància de Marina a partir d’aquí:

A partir de las 16 horas los cuatro yates Simbad, Hustler, Ampurdanés y Alegría, que habían continuado la regata hasta Blanes, entraron en Arenys de Mar con gran dificultad al pasar la barra. Uno de estos cuatro yates, denominado Hustler, por efecto de un golpe de mar escoró fuertemente, cayendo a la mar tres tripulantes; por su patrón se procedió al salvamento, consiguiendo a pesar de los esfuerzos realizados, recuperar solamente a dos de ellos.

Ningú no es va atrevir a sortir en auxili dels nàufrags, ni tal sols els pescadors d’Arenys amb les seves barces, de tant fotut que ho deurien veure. I vuit persones van perdre la vida allà mateix, a l’entrada del port, davant de tothom. Paradoxalment, moltes embarcacions es perden arribant a port. Suposo que ha de ser molt difícil, quan el port ja és a tocar, prendre la decisió d’endinsar-se en el mar, que és on diuen que un vaixell es pot defensar millor en cas de temporal. No m’hi he trobat mai, però si mai m’hi trobo, espero saber distingir quan una costa a sotavent esdevé una trampa mortal, en comptes d’oferir un refugi segur, i prendre la decisió correcta.



Dissabte passat, prop de la bocana del port de Premià, vaig pensar què passaria si en aquell moment s’aturés el motor. No sé si, amb la platja a menys de cent metres, ens hagués donat temps d’hissar el foc –la major la dúiem aferrada- o de fondejar. Per sort el motor, acabat de reparar, es va portar bé i vam entrar a port sense problemes. Després el vent va pujar i la mar va augmentar. Les sortides per al públic del Mercat del Mar es van suspendre, però la gent també s’ho va passar bé entrant i sortint del Sant Isidre, el Sant Ramon i el Rafael, i navegant amb els raqueros per dins del port. Només el Sant Pau, amb la major rissada, va sortir a traure el nas. Però van tornar al cap d’una estona, una mica mullats, i van decidir deixar-ho per un dia que les condicions fossin més bones, ja que encara no tenen la barca per la mà. I aquella tarda, com que la previsió del temps no pintava gaire bé, tothom va decidir ajornar la tornada als seus respectius ports d’origen fins que la cosa es calmés. Sabia i prudent decisió.

L’amic Martí Rosselló, observador agut de la vida premianenca i cronista amatent de la seva generació, conserva un dibuix del natural de les condicions meteorològiques d’aquell 11 d’octubre de 1970, i les descriu amb precisió i riquesa de detalls en el seu bloc.

Informacions: "Gaceta Ilustrada", núm 733, 25/Oct/1970, "La Vanguardia", 13 i 14/Oct/1970

7 comentaris:

Anònim ha dit...

jo fill d'Arenys recordare aquest dia tota la vida,tenia 10 anys i amb els amics anabem seguint els vaixells a la ronsa fins que embarrencaren a Caldes,ja sense tripulants.........mai mes s'ha vist temporal igual

Unknown ha dit...

Realment ha de ser terrible veure com la gent s'ofega davant teu sense poder fer res, perquè t'hi jugues la vida. Dissabte passat al matí feia un dia semblant a aquell de fa 38 anys. Crec que vam fer bé quedant-nos a port.

Gràcies pel teu testimoni, massagran.

Anònim ha dit...

interessant pero no era el 1070, sino el 1970. Es clar que al teclat de l'ordinador el 9 i el 0 són molt aprop,...

ha dit...

El 1970 les fotos eren de qualitat, el que apareix escanejat semblen dibuixos més que fotos ??

No hi ha cap foto real de la catastrofe ? O despres d'escanejar ha quedat aixi de borrós ?

Unknown ha dit...

Gràcies, anònim; ja està corregit. Evidentment era un error de mecanografia, però feia molt lleig.

--------

Tens raó, Albert. Les fotos semblen dibuixos, sobretot una d'un vaixell, però són tal com surten a la revista. A mi també em va cridar l'atenció aquest detall, perquè, com tu dius, als anys 70 la fotografía estava més que desenvolupada.

Un altre detall és que no van firmades. És molt possible que les fes un fotògraf aficionat, algú que passava per allà i que va ser testimoni involuntari de la tragèdia. Potser no disposava d'un teleobjectiu i les va fer amb una òptica normal, un 50mm, i des d'una distància considerable; i potser duia una pel·lícula de baixa sensibilitat, posem Kodak Plus-X de 100 ASA. El dia era molt núvol, per tant deuria disparar a una velocitat molt lenta per fotografiar coses en moviment. El resultat van ser unes fotos molt ampliades, amb molt de gra, gens de contrast i una mica mogudes, és a dir, difuminades, que semblen dibuixos.

He vist el diari "La Vanguardia" dels dies posteriors i només hi surt una foto d'un vaixell varat a la platja, que tampoc no és gaire bona; però no en surt cap dels moments de la tragèdia. Ignoro si n'hi ha més. En aquella època, els dilluns no hi havia diaris, només es publicava "La Hoja del Lunes", de l'Associació de la Premsa. Si hi hagués hagut més fotos segurament s'haurien distribuït a través de les agències Efe i Europa Press. De tota manera, no he fet un treball d'hemeroteca a fons. Si algú te més dades i les vol compartir amb nosaltres, serà molt ben rebut.

Albert, gràcies per la visita i a reveure.

Anònim ha dit...

Arribo tard a llegir el comentari i afegir-hi alguna informació. A la revista "Yate y Motonautica" del mes de desembre de 1970, nº 52 hi ha un interesant i extens reportatge, amb fotografies d'en Josep Mª Bertran, fotógraf d'Arenys.
Jo també vaig assistir al drama des de Caldes, on vam col·laborar per treure l'Atthis tan bon punt va emproar la sorra a la platja dels tres micos.

Unknown ha dit...

Antoni,

Gràcies per l'aportació i pel teu testimoni d'aquell drama que, vist de prop, deuria ser esfereïdor. Anava a dir que tant de bo que no es torni a repetir, però sabem que, malauradament, quan es tracta del mar, això no passa de ser un simple desig.

A reveure.