Segons publica la revista de nàutica francesa “Bateaux” en el número de febrer que ja és a la venda, el pailebot Thopaga te moltes possibilitats de ser rescatat del fons del mar “gràcies a la intervenció del Rei Joan Carles”. Com deveu recordar, el Thopaga es va enfonsar prop de la costa francesa el juliol passat quan es dirigia a Brest per participar en el famós festival nàutic. Fa unes quantes setmanes, el veler va ser localitzat en bon estat a 130 metres de profunditat. La revista “Bateaux” s’hi refereix com “Les restes recuperades del Rei”. D’altra banda, aquest divendres, el programa “Thalassa” emetrà un reportatge monogràfic de 50 minuts dedicat al Thopaga, explicant tots aquests esdeveniments amb detall, des del naufragi, fins a la localització del vaixell al fons del mar i el seu possible rescat, amb entrevistes als armadors.
La notícia de “Bateaux” comença dient que, en menys d’un any, tres grans velers es van enfonsar o van anar a parar contra la costa al mar de Bretanya. Diu que un, La Recouvrance, se’n va escapar. La veritat és que no tenia notícia que aquesta goleta, símbol de Brest, que va participar en l’encontro del Ferrol el 2007, hagués tingut cap problema. He buscat informació al respecte, però no n’he trobat. Si algú en sap alguna cosa, li agrairia que ens ho expliqués. Després cita el vaixell irlandès Asgard II, que es va enfonsar el setembre passat; naufragi del qual em vaig fer ressò en una entrada anterior. I després es refereix al Thopaga dient que, gràcies a la intervenció del monarca espanyol, “les seves possibilitats de veure la superfície són cada cop més grans.
La goleta La Recouvrance va sortir ben parada d’aquest any horrible per als grans velers
que va ser el 2008 (Foto: Rémi Jouan)
que va ser el 2008 (Foto: Rémi Jouan)
“Bateaux” qualifica el Thopaga de “monument històric espanyol” i ve a dir que Espanya, “històricament molt lligada als seus emblemes nàutics”, de seguida hauria assumit la condició de patrimoni nacional del vaixell. I afegeix que, de sobte, les investigacions per localitzar el veler es van beneficiar de totes les ajudes possibles. El cas és que, segons la revista, el pailebot “podria ser reflotat per l’Estat espanyol tan bon punt les condicions meteorològiques ho permetin, provablement el maig o juny”.
Tot plegat em sembla força imprecís i agafat pels pèls. D’entrada, que jo sàpiga, el Thopaga no ha estat declarat monument històric. Hi havia pendent una declaració com a bé catalogat, crec que impulsada per l’Ajuntament d’Eivissa, com informava el digital diadiodeibiza.es. En qualsevol cas, amb l’ajuda o no de les altes instàncies de l’Estat, tant de bo que el vaixell es pugui recuperar. “Bateaux” diu que, en el cas de l’Asgard II, el cost del reflotament se n’aniria cap als 2 milions d’euros, una ganga, segons la revista, si tenim en compte que reconstruir de nou un bastiment semblant se’n va als 6 milions, pel cap baix, i pot arribar als 16 milions. Sembla que Colm Newport, capità de l’Asgard II és clarament partidari de recuperar el vaixell, entre altes coses perquè, segons diu, “ja no es fan certes peces de fusta amb la mateixa qualitat”.
Espero que el proper divendres, en el reportatge de “Thalassa” ens expliquin en quin punt estan els treballs de recuperació del Thopaga i si podem alimentar les esperances de veure’l tornar a navegar. Tinc entès que, a més del Gérald Delgado i la Nicole Legler, els armadors del vaixell, en el reportatge també hi ha una entrevista amb en Toni Tur, que comandava el Thopaga en el moment del naufragi. Aquí teniu un vídeo que parla dels pailebots desapareguts, amb el Toni Tur com a protagonista, en aquest cas pilotant el Cala Millor, l’altre veler de l’empresa del Thopaga.
2 comentaris:
hola joan!
acabo de ver el reportaje en el 3 a la carta, qué descubrimiento me hiciste!
El Rey detrás del reflote del tho-pa-ga? mmmm, lo que no queda claro es si simplemente ha preguntado cómo está la cosa o se ha rascado su bolsillo, que es un poco de todos, por otra parte.
Entiendo que basta que él pregunte para que otros se muevan, pero será suficiente? Tanto en el reportaje de thalassa como por lo que dices de la revista Bateaux, sacarlo a flote y repararlo va a salir por un pico y ahora mismo no creo que esté la economía para estas cosas.
No quisiera parecer un insensible con el thopaga pero, y enlazando con el post anterior, otros barcos "de faena" podrían ser reparados/restaurados con lo que puede costar reflotar y repararlo.
Os dejo que me quedo sin batería.
Diego Riera.
Hola, Diego.
És muy difícil ponerse en la piel de los armadores del "Thopaga", que han perdido su casa y el trabajo de toda una vida. Como digo en la entrada siguiente, supongo que viendo el barco entero en el fondo y sabiendo que hoy en día hay los medios técnicos para rescatarlo, debe ser muy difícil darlo por perdido. Efectivamente, con el dinero que cuesta el rescate se podrían recuperar otros barcos. Pero para Nicole y Gérald esos barcos no son como un hijo perdido en el mar.
Saludos!
Publica un comentari a l'entrada