Josep Pla, “Cadaqués” (1947)
Per cap d’any hi vaig passar uns dies, a Cadaqués, i vaig tenir el plaer de viure-hi alguns dels seus espectacles. I en vaig fer fotos i les he afegit a l’àlbum que vaig començar fa molts anys, quan Cadaqués em va robar el cor. Aquí en teniu una mostra. La resta les trobareu seguint aquest enllaç. Un recomano que cliqueu a Presentación i les vegeu a pantalla completa.
9 comentaris:
Realment és espectacular!
I tant Joan!! Crec que ja li vaig comentar la meua situació i que fins setembre seria complicat tornar-me a vore amb la granota taronja... A la mar vaig, sovint, sort dels amics i els coneguts amb barco propi, però no és el mateix, no es pot comparar... Que sí, que millor posar-me l'últim modelet d'SLAM i jugar a vore qui corre més abans que estar mirant des de la vora de la platja, però no és el mateix, de cap de les maneres... De fet, el que al menys era un consol, la navegació deportiva, està acabant per asquejar-me del tot.
A Noruega hi haurà mar (eixia cap allà el diumenge de la setmana que ve però un contratemps de salut m'ho retarda un parell de setmanes), però no és el que vull del tot. Ganes d'acabar els estudis i embarcar...
I bé, de les fotos que ha posat... millor no diré res. O només una cosa: ENVEJA, MOLTA ENVEJA.
Absolutament impressionants, aquestes fotos...
Porto notícies d'en Simba, ja pots veure el meu blog.
Encara estic aprenent a fer-lo i sóc un cul de mal seient, no sé quant caducarà, però de moment em sedueix fer-lo.
Una abraçada,
Gemma
Que lugar tan maravilloso, que fotos tan bonitas y que recuerdos...
Hace tres años descubrí toda esa zona y fue un flechazo instantáneo. ¡Qué ganas de volver!
Eduard, suposo que a l'època d'en Pla, Cadaqués encara deuria ser més espectacular. Malgrat tot, allà el mar és sempre un espectacle.
A reveure!
-------------
Benvolguda Comtessa, algun dia, quan hi hagi més confiança, li preguntaré què se li ha perdut a Noruega... De moment només m'atreveixo a preguntar-li d'on li venen aquestes basques cap a la navegació esportiva. Alguna mala experiència?
I pel que fa a les fotos, li recomano que faci escala a Cadaqués i s'emporti una mica de la seva llum al país de les aurores boreals. Més que res per si el sol de mitjanit no arriba a escalfar prou.
Millori's!
----------
Jaume, venint d'un fotògraf com tu, això que em dius és un gran afalac. Però que consti que tot el mèrit és del model.
Gemma, celebro que per fi t'hagis decidit a navegar per la mar bloguera amb el teu propi vaixell. M'hi embarco de seguida!
---------
Navegante, así que tu también has sucumbido a los encantos de Cadaqués... Pues tienes que volver; y un buen motivo puede ser la "Trobada de Vela Llatina", que se hace a finales de agosto, y es una de las clásicas del calendario. Aunque para gozar a fondo del pueblo, lo mejor es ir fuera de la temporada turística.
Hasta pronto.
Gràcies per la visita, es fantàstic compartir el cigarret.
Jo també prefereixo la canya que la roda, la maniobra és molt mes àgil.Recordo el dia de l'exàmen, al Port de Mataró fent la maniobra de rescat "d'home a l'aigua", jo era la única dona de la tripulació,digue'm que això accentuava el meu nerviosisme i em va tocar el torn, la roda no girava ni a babor ni a estribor, i l'home imaginable era a l'aigua ofegant-se, el primer home va morir ofegat....el segon el vaig rescatar, aquell dia vaig entendre que la canya, és la Canya!
Son molt boniques les fotos, jo faig servir el mateix model i a mi no em llueixen tant.
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada