29.6.09

XVII Trobada d’embarcacions tradicionals de Calella


Dissabte va tenir lloc a Calella de Palafrugell la dissetena trobada d’embarcacions tradicionals, que és una de les clàssiques del calendari de trobades. Vaig tenir la sort de participar-hi a bord del sardinal Sant Pau, convidat pels amics de l’associació “A tot drap” de Sant Pol de Mar, a qui agraeixo moltíssim la invitació. Tot i que a primera hora del matí semblava que tindríem vent i, fins i tot, que es posaria núvol, al final va fer un dia fantàstic, assolellat i no gaire calorós, i amb un ventet suau de mar ideal per navegar a vela sense ensurts. Les trobades de vela llatina són navegades festives, en què la majoria de les tripulacions són familiars, i no es tracta d’anar a patir. Si entra vent i la cosa es posa difícil, la flota es dispersa, el recorregut se’n va en orris i la trobada queda deslluïda, a banda del neguit dels organitzadors per si passa res. Fa dos anys va passar i en comptes de dinar tranquil•lament fondejats a les Formigues, vam acabar dinant amarrats a la benzinera de la marina de Palamós. Però ahir no va ser el cas.


Dinou embarcacions es van inscriure a la trobada de Calella i el Port Bo lluïa les millors gales. Feia molt de goig veure les barques a tocar de la sorra, amb les veles hissades, i les més grans –el Sant Elm, el Sant Pau i la Santa Espina- fondejades una mica més enrera. A aquesta edició se li podria dir la “trobada dels sardinals”, ja que totes tres barques ho són. Llàstima que les franceses l’Esperance i Notre Dame de Consolation arribessin més tard i no les poguéssim veure totes juntes. Avui diumenge, aquestes dues barques, més el Sant Elm i la Santa Espina emprenien la “Segona travessa de vela llatina Port Bo-Fornells”, per participar en la “XXI Trobada de barques clàssiques de Menorca”, que es fa a Fornells el proper cap de setmana. I tinc entès que també s’hi afegiria Sa Rata, procedent de Cambrils, on suposo que ha participat en la IV Trobada de vela llatina” d’aquesta ciutat tarragonina. Cada estiu les trobades es multipliquen i és molt difícil assistir a totes, sobretot si comparteixen dates. Tot que aquest any cal lamentar la caiguda de la “XIII Trobada de vela llatina de Llançà” que s’havia de fer a finals d’agost. El Club Nàutic d’aquella localitat ha decidit suspendre-la perquè les instal•lacions portuàries encara no s’han recuperar del tot dels estralls que van patir a causa del temporal de Sant Esteve passat.




La trobada de Calella de Palafrugell va començar amb l’arribada de les barques al Port Bo, seguida de la sardinada tradicional. Després, navegada lliure fins a les illes Formigues on, com també és tradicional i sempre que el temps ho permet, es fondeja, es pren el bany i es dina. La navegada va ser una delícia. Tot i que no és cap competició, les barques, quan són a prop, s’hi miren i procuren navegar millor i més ràpids que les altres. Al Sant Pau controlàvem de reüll la Santa Espina i el Sant Elm, i això ens esperonava a controlar el rumb i velocitat de la nostra embarcació, i fer les maniobres amb la màxima rapidesa i eficàcia. I la veritat es que vam fer unes virades força coordinades, tant per avant com en rodó. Hi va haver un moment, abans d’arribar a les Formigues, que el Sant Elm, aparellat amb major i pollacra, caminava més que nosaltres, que anàvem només amb la major, i se’ns anava acostant. Aleshores, en Josep Montmany, el patró, va decidir armar el botaló, que el dúiem a coberta, i hissar la major de la Massagran com a pollacra. La maniobra va estar llesta de seguida i la vela ens va permetre agafar velocitat i mantenir la distància amb el nostre “perseguidor”. El Sant Elm navega molt bé i encara navegarà millor quan tingui la pollacra de veritat. La veritat és que va ser una navegada molt maca. I vaig pensar que una “regata” entre tots els sardinals que corren per la costa catalana, tant la del nord com la del sud, seria digna de veure, perquè segurament són les embarcacions amb unes prestacions més “esportives” dins de la flota tradicional, i és un goig veure-les navegar.

Vaig fer un bon grapat de fotos de la “XVII Trobada d’embarcacions tradicionals de Calella de Palafrugell”. Aquí unes en deixo unes quantes; la resta les trobareu en aquest àlbum de Flickr.












8 comentaris:

Anònim ha dit...

Veien aquestes fotos,recordo lo be que ens ho varem passar.Joan et pots considerar part de la tripulació.Que vagi bé per Muros.A reveure. Massagran

Josep ha dit...

Coincideixo del tot amb la teva crònica, Joan.

L'esmorzar a les voltes del Port Bo, la navegada i la visió fantàstica de sardinals i llaguts fondejats a les Formigues...

Enhorabona als amics de Calella que van organitzar la trobada, perquè va anar molt bé.

lino ha dit...

Impresionantes imágenes Joan!!!

Anònim ha dit...

Després d'un any fent pràctiques, finalment vam gosar anar a una Trobada. Els meus fills i jo ens ho vam passar d'allò més bé, vam conèixer un munt de gent, vam aprendre coses noves i vam perdre un xic la "por escènica".

Al costat dels grans sardinals, el nostre petit bot semblava encara més petit, però de seguida ens vam sentir com un més de la colla.

Fins la propera.

"Capitán Valdés"

Navegante ha dit...

Preciosas fotos de los llauts mallorquines y de esos paisajes que me han recordado lugares como Cadaqués.

Joan Sol ha dit...

Gràcies, Massagran!

Accepto encantat l'oferiment. De tota manera, no sé si us resulto un tripulant gaire útil, perquè les dues vegades que he vingut al "Sant Pau" m'he limitat a fer fotos. Em penso que el proper dia vindré sense la càmera i a veure si així em feu pencar una mica.

Una abraçada!

---------

Josep,

M'afegeixo a la teva felicitació als Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell per la bona organització de la trobada.

A reveure.

----------

Gracias, Lino!

Y mientras nosotros disfrutábamos de un estupendo día de verano, vosotros, en la Vuelta a Arousa, teníais un buen ventarrón del sur, que obligó a suspender la prueba. La foto que he visto, con las dornas rizadas, también es impresionante. A ver si vemos más.

Hasta dentro de unos días.

----------

Hola, gent del "Capitán Valdés"!

No podíeu escollir un dia ni una trobada millor pel vostre "debut"! Ara que ja heu perdut la "por escènica", suposo que us animareu a participar en altres trobades.

Tinc alguna foto més del vostre bot que espero penjar aquesta setmana al Flick. Per cert que m'agradaria saber més coses de l'embarcació: d'on és, quan fa que la teniu, si l'heu restaurat, etc.
I pel que fa a les mides, encara que sempre s'ha dit que "a la mar madera", crec que en això, com en altres aspectes de la vida, la mida no importa per passar-ho bé i per gaudir del plaer de la navegació.

Espero que tornem a coincidir en properes trobades.

---------

Hola, Navegante!

Calella de Palafrugell es, junto con Cadaqués, uno de los pueblos más bonitos de la Costa Brava. En ese marco perfecto cualquier barca de vela latina luce de maravilla, porque se halla en su entorno natural. De hecho, creo que en el Port Bo se permite que haya barcas tradicionales sobre la playa.

Aquí tienes un reportaje de Calella, emitido el viernes pasado en el programa "Thalassa", y que se gravó con motivo de la celebración del campeonato europeo de Laser para veteranos. El reportaje habla de los inicios de las regatas de vela en el pueblo, en 1947, con imágenes de la época: http://www.tv3.cat/videos/1334359

Hasta pronto!

Anònim ha dit...

Joan,quan tornis al sant Pau, que sigui amb una condició: que portis la teva càmera i segueixis fent fotografies. Apreciem molt la qualitat de les teves i no volem pas deixar de veure-les.Nosaltres anem més justos de temps capficats amb les maniobres.

Joan Sol ha dit...

Hola, Joan Anònim! En Massagran ja m'ha dit qui ets.

Jo encantat de fer fotos; però aleshores em perdo la navegació y les maniobres, que em van molt bé per aprendre'n. Però no patiu que sempre que em convideu al "Sant Pau" portaré la càmera per deixar constància de la navegada.

Salutacions i a reveure!