21.7.09

Muros 2009: la inauguració


Reportatge de Bocixa i Raquel Rei per a "Anosaterra Diario".

S’ha dit que Muros 2009 és el millor encontro de tots els que s’han fet fins ara, i també que marcarà un abans i un després en aquesta mena d’esdeveniments. Segurament; era el meu segon encontro després de Cambados 2005 i no ho puc comparar. Però, indiscutiblement, el “IX Encontro de Embarcacións Tradicionais de Galicia” va ser tot un èxit. 129 embarcacions procedents de diversos llocs de la península i d’altres països, 693 navegants inscrits, amb les seves famílies, i uns 3.000 visitants, van convertir la vila de Muros en la capital espanyola de la cultura marinera i de les embarcacions tradicionals, del 9 al 12 de juliol. De tota manera, les xifres no expliquen el millor d’aquest encontro: el magnífic ambient d’amistat i companyonia entre els participants, la bona acollida dels muradans i la seva implicació en l’esdeveniment, la qualitat del programa, l’organització perfecta i altres aspectes que aniran sortint en aquestes cròniques.


Vaig arribar a Muros a bord de l’Alefriz, amb la Mar i el Tin, el dijous al migdia, tal com explico en l’entrada anterior. Després de fondejar –els pantalans del port estaven reservats a les embarcacions tradicionals-, vam desembarcar amb el bot auxiliar. A terra ja ens esperava la Marta, amb els nostres tiquets per dinar i sopar a la carpa de les tripulacions durant els quatre dies: 8 àpats, 20 € per persona, i barra lliure d’aigua i cervesa! La carpa de les tripulacions l’atenia un grup nombrós de voluntaris, nois i noies amb una samarreta groga, que servien el menjar i les begudes amb diligència i amabilitat. També s’ocupaven de la caseta de recepció i prestaven altres serveis organitzatius. Crec que la feina dels voluntaris va ser un dels elements importants que va contribuir a l’èxit d’organització de Muros 2009.

A la carpa ens vam trobar amb l’Anna i en Toni, companys de moltes altres trobades, que venien de Barcelona, i vam començar a prendre-li el pols a l’encontro. Després d’un dia i mig de navegació i de menjar fred, el dinar va entrar la mar de bé. I també tots els àpats dels dies posteriors, sobretot després d’una bona navegada. El menjar, suficient, variat i ben elaborat, també es mereix una bona nota.

Dinar a la carpa de les tripulacions (Foto: Lino Prieto)

Després de dinar la Marta i jo ens vam instal•lar en un hostal que ens va facilitar l’organització, també a preu d’encontro. Pels inscrits hi havia allotjament gratuït al pavelló esportiu, però una ja te una edat -o dues!- i demana certes comoditats a l’hora de viatjar. Per tant, tret del cost del desplaçament, participar en els encontros de Galícia és més barat que quedar-se a casa! O, com a mínim, força assequible. Després d’una bona dutxa per treure’m la salabror de dos dies al mar –gran invent això del bany a l’habitació!- i de canviar-me la roba encartonada per una de més presentable, vaig córrer cap a la carpa dels museus per assistir a la inauguració oficial de l’encontro.

La consellera del Mar fent el discurs inaugural (Foto: Amiga Atlántica)

Van parlar l’alcalde de Muros, Domingos Dosil; el president de la FGCMF, Víctor Fernández; el president del comitè organitzador, Manuel García Sendón; i la consellera del Mar de la Xunta, Rosa Quintana; no recordo exactament en quin ordre. El que em va cridar més l’atenció de l’acte, del qual n’informava “La Voz de Galicia”, va ser el suport de la Xunta a Muros 2009, expressat per la senyora Quintana en el seu discurs inaugural. La consellera del Mar va dir que el suport a aquesta mena d’iniciatives culturals i de recuperació del patrimoni marítim per part del Govern gallec “representa avançar en la millora de la valoració social d’aquest mitjà dur i hostil”. Quintana va destacar la necessitat de conservar el passat mariner com una manera de potenciar i encarrilar el futur de la pesca a Galícia. També va manifestar la seva intenció de posar en marxa l’elaboració d’un inventari d’embarcacions tradicionals i d’impulsar l’establiment de punts d’amarrament per a aquestes embarcacions. I va acabar reiterant el suport de la Conselleria del Mar a tots els col•lectius i organitzacions que fan tasques de recuperació etnogràfica marítima “perquè no desapareguin oficis com el de mestre d’aixa o formes com les dels vells galeons que carregaven a les nostres ríes”. “Estem decidits –va afegir la consellera- a retornar la il•lusió al mar de Galícia”.

Ostres! Reconec que, si jo fos gallec, hauria aconseguit il•lusionar-me! Ho dic perquè mai no he sentit a cap governant català fer unes declaracions així. D’acord que a Catalunya el mar no té el pes econòmic, social i cultural que té a Galícia. Però dubto que aquí hi hagi cap polític amb capacitat de govern que tingui el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals entre les seves preocupacions. Dubto molt que les declaracions de la consellera Quintana les fes de cara a la galeria i per quedar bé. Em consta que la Xunta sempre a donat suport a la FGCMF, subvencionant els encontros i altres activitats relacionades amb la cultura marítima, a banda del partit que governi. Suposo que aquí encara ens queda molta feina per fer, a totes les persones, associacions i entitats relacionades amb el patrimoni marítim, fins arribar a tenir el pes i la presència que aquest moviment té a Galícia.






Inaugurat oficialment el “IX Encontro de Embarcacions Tradicionais de Galicia”, la sirena del vapor Hidria Segundo va traspassar l’aire de la tarda i totes les embarcacions que hi havia a port van hissar les veles alhora, com un vol de coloms espantats. Quin espectacle! Els pantalans es van omplir de públic que volia veure de prop tantes embarcacions diferents. Entre la gent hi havia dones que anaven vestides d’època, suposo que com les dones dels mariners antigament. Pels carrers del poble en veuria moltes més i també alguns homes. Durant quatre dies l’ànima marinera de Muros va sortir al carrer. Ho explica amb detall i amb la sensibilitat que el caracteritza el mariner muradà Manuel Caamaño en el seu bloc "Homes de pedra en barcos de pau".



Muros, seu permanent?

La FGCMF la va encertar de ple quan va escollir Muros com a seu del “IX Encontro de Embarcacions Tradicionais de Galicia”. Comptaven amb la bellesa de la ria i d’aquesta vila marinera, i amb tot el seu valor patrimonial. En aquest sentit, l’escenari ja era difícilment superable. Però no sé si es podien imaginar la resposta dels muradans, que es van implicar massivament en el repte d’omplir de contingut aquest escenari i de vestir-lo de gala per a l’ocasió. Van ser uns amfitrions magnífics.


Era una delícia passejar per Muros durant aquests dies i veure molts carrers i places decorats amb motius mariners i, en alguns casos, amb autèntiques peces de museu, com embarcacions, estris de pesca, eines de mestre d’aixa, sistemes per conservar el peix, com un assecador de congres... En un d’aquests carrers guarnits amb xarxes i aparells de pesca, va sortir una senyora d’una casa i es va dir que pertanyien a la seva família, que sempre s’havia dedicat a la pesca, i ens va explicar què era cada cosa i per a què servia. Hi havia ganes d’explicar-se i de mostrar amb orgull tot aquest patrimoni que, des de fa uns quants anys, s’ha anat recuperant i posant en valor. Molts comerços exhibien també els aparadors decorats per l’ocasió, posant de manifest aquesta resposta favorable i massiva a l’esdeveniment que tenia lloc davant de casa seva. Crec que aquest alt grau d’implicació ciutadana va ser també una de les claus de l’èxit de Muros 2009.


Parlant amb una persona molt propera a la direcció de la FGCMF em comentava la possibilitat que els encontros, ja consolidats, deixin de ser itinerants i passin a fer-se en una seu permanent, com es fa a Brest i Douarnenez. D’aquesta manera s’evitaria haver de començar de zero cada vegada. Doncs bé, al cap d’uns dies, un amic gallec ficat en aquest món em dia que ja es parlava de Muros com a seu permanent dels encontros d’embarcacions tradicionals de Galícia. Penso que seria una magnífica seu i permetria consolidar una marca, com la dels dos certàmens francesos. Però suposo que, en aquests moments, parlar de tot això és fer volar coloms i ja hi haurà temps de veure cap a on evoluciona aquest abans i després de Muros 2009.



Una de les instal•lacions dels carrers de Muros que més em van cridar l’atenció va ser la d’aquest assecador de congre que hi havia en una plaça. El muntatge anava acompanyat d’un vídeo que explicava tot el procés de preparació i assecat d’aquest peix. No sé si és el mateix que he trobat remenant per Internet. Diria que no perquè em fa l’efecte que aquell mostrava imatges antigues en blanc i negre. Però us el deixo igualment, perquè és un magnífic testimoni d’una petita indústria pesquera artesanal que gairebé ha desaparegut. El documental, realitzat per Ricardo Llovo el 2005, es titula “Secando ao vento do mar”.





Déu n’hi do per ser el primer dia d’encontro! Divendres i dissabte els dedicaria a navegar, amb la trainera basca Ameriketatik, de l’associació Albaola; amb la dorna Moura, per invitació de l’amic Suso; amb el racú A Oleira, de la Asociación de Marineros Artesanales y Deportivos San Miguel de Bouzas; i amb la dorna Meca, de l’associació Amigos da dorna Meca, per gentilesa de l’amic Lino Prieto. Però això ja us ho explicaré en la propera entrada.

(Continuarà)


11 comentaris:

Jaume Rosselló ha dit...

Bon dia Joan.
Estic seguint atentament el teu relat del que va ser l'Encontro. Sens dubte, pels que no tiguérem la oportunitat d'assistir-hi. aquesta és la millor manera de fer-ens una idea del que va ser aquesta trobada.
El proper cap de setmana es celebra, a Mallorca, la primera edició d'una altra trobada. Molt modesta. Res a veure amb l'Encontro en quan a xifres. Però ens fa molta il·lussió. Es tracta de la "I Trobada de Llaüts Clàssics" i es celebrarà a S'Estelella. Aquest és un indret de la cosa sud de l'Illa, amb un paisatge espectacular, antic port i poblat de pescadors...Ja t'enviaré alguna foto i pot ser també una petita crònica per si tens a bé fer-te'n ressò al blog.
Ja estic ansiós de seguir llegint els propers lliuraments de la teva crònica sobre l'Encontro de Muros. Amb aquesta lectura m'entren ganes de fer una visita per devers aquelles terres!
Salut!

Unknown ha dit...

Bon dia, Jaume!

Després d'enviar el teu comentari he afegit un reportatge en vídeo de l'Encontro. Espero que el puguis veure perquè et faràs una idea més global de Muros 2009.

Us desitjo que la trobada de S'Estelella vagi molt bé i estaré encantat de publicar el material que em facis arribar. Des de la trobada "Mar i Fusta" de Portocolom que tinc moltes ganes de tornar a les illes per participar en una gran trobada com aquella. Seria bonic un "encontro" illenc amb gent i embarcacions de tot arreu!

Amb encontro o sense, Galícia és un país que sempre val la pena visitar, sobretot si t'agrada el mar. Jo hi tornaré segur, i més ara que hi tinc amics.

Cuida't!

Lino ha dit...

Joan, crees que las declaraciones de la conselleira no serán de cara a la galería porque no eres gallego, pero ya te contaré lo que pasa en estos años próximos, que estas cantinelas llevamos muchos años escuchándolas por estos pagos. Pero bueno, la esperanza es lo último que se pierde

lino ha dit...

por cierto, el congrio curado a 16 euros el kg.

Unknown ha dit...

Hola, Lino.

Nadie mejor que tu y todos los que andáis metidos de lleno en la recuperación y conservación de embarcaciones tradicionales y del patrimonio marítimo en Galicia para decir si las palabras de la conselleira son sólo eso, bonitas palabras para un discurso inaugural, o si realmente hay la voluntad política de cumplirlas. De hecho, es lo que pretendía con mi “ingenuo” comentario: suscitar el debate al respecto, aunque entiendo que este tal vez no sea el foro más adecuado. De todas formas, esas palabras han sido dichas verbalmente por un miembro del gobierno, y también por escrito en una nota de prensa oficial. Y ahora es labor de las asociaciones, Federación, etc., exigir que se cumplan, aunque ya sé que ese es un proceso pesado, lento e ingrato.

Y en cuanto al congrio curado, me ha entrado curiosidad por saber como se prepara y, buscando por Internet, he sabido que esta conserva de pescado forma parte de la cocina tradicional aragonesa y, concretamente, de Calatayud, donde el congrio a la bilbilitana es uno de los platos típicos de esta ciudad zaragozana. Leo también que el arraigo del congrio curado en Calatayud se debe a que “allí se fabricaban cuerdas para barcos y las embarcaciones que las distribuían por el Jalón regresaban cargadas de congrio”. En el documental se ve, precisamente, que los fardos de congrio curado van destinados a Calatayud.

Si os interesa el tema, podéis echar también un vistazo a esta web de una empresa de Fisterra que lo comercializa: http://www.congrioseco.com/

Hasta pronto.

Fernando ha dit...

Sería maravilloso que las palabras de la politica fueran realidad, aunque no nos fiemos, no debemos despreciarlas estas declaraciones se hacen a la vista de un hecho concreto, entonces algo tendrán que acarrear, pensemos que los diferentes "Encontro" vivieron en la precariedad mucho tiempo, y ahora no es q naden en la abundancia, pero, permiten dignidad. Creo que la administarción está en el momento de dar pasos y si acomete lo dicho sería muy positivo, sabemos que esto nunca es instantaneo, pero de todas estas cosas creo que algo queda.
No creo en una sede permanente para el Encontro, sería muy dificil determinarla, quien se lo merece. Piensa que la ubicación del Encontro no se determina por lo bonito del lugar, existen otros condicionantes, como la necesidad de divulgar o el trabajo asociativo de la zona. Quien merecería ser sede de un Encontro?. Quien lo organizaría? os parece bueno el modelo francés? a mi no. Si Muros o Ferrol o ... se convierten en lo que son es por la frescura y el desinterés economico, lo otro lo cambiaría.
Lo de pasarlo a 4 años, me parece un error, sería matarlos. Se lo que cuesta organizar cada 2 años y creo que debe seguir así. Otra cosa es que no tengamos candidatos para celebrar, pero eso ya pasó y se celebraron igual volverá a suceder y se volveran a celebrar, espero. Si los domiciliamos o los pasamos a 4 años estamos firmando el acta de defunción del evento, tal como son ahora, frescos y amigables.
Por cierto, lo de los precios de comida es para los participantes, navegantes, etc. no para todo el mundo.

Creo que ya va una pagina.
Fernando

Pascual Rosser Limiñana ha dit...

Interesante reportaje en este pueblo gallego. También los vídeos. Quizá, y sólo quizá, le falten fotografías de Muros: de sus calles, de sus rincones, de sus habitantes. Aún teniendo en cuenta que los protagonistas son las embarcaciones, la navegación de las mismas y la ría.

Hay que aplaudir a las administraciones públicas, sean del color que sean, que apoyan iniciativas para conservar y promover el mantenimiento de estas artes marineras, de estas embarcaciones.

Quedo impaciente de ver tus salidas navegando por la ría.

Un abrazo.

Mar ha dit...

Joan,
si yo me pusiera a hacer los deberes como haces tú...
Estupendo el video de A Nosa Terra
Coincido con Fernando en que sería un erros una sede permanente para los encontros.
Nosotros no somos franceses, tenemos una forma de hacer las cosas muy diferente a ellos, no globalicemos también este mundillo de los Encontros, ya que lo convertiría en un negocio, y como pudiste comprobar, es de todo menos eso. Se trata más que nada de una reunión de amigos, de amigos de amigos y de amigos de amigos de amigos a los que les gustan las embarcaciones tradicionales, el mar y la cultura tradicional asociada al mismo.
Apertas

Unknown ha dit...

Hola, Fernando!

Las palabras de la conselleira quedan dichas y, además, recogidas por escrito, por si algún día hay que recordárselas.

En cuanto a la sede y periodicidad de los encontros, no conozco el modelo francés y, por tanto, no puedo opinar. En cualquier caso, creo que hay que evitar que se conviertan en un "parque temático", como esas ferias monográficas -medievales, del marisco o de los pepinillos en vinagre- que se han puesto de moda y que se hacen en tantos sitios, con una finalidad puramente turística y, por tanto, comercial.
Estoy totalmente de acuerdo contigo en que la finalidad de los encontros ha de ser cultural y divulgativa, y no un negocio; y en que su organización debe partir del movimiento asociativo, con los apoyos correspondientes de la Administración, y no de una empresa privada especializada en la organización de eventos que, lógicamente, espera obtener beneficios.

En este sentido, el hecho de que cada encontro se haga en una sede diferente seguro que genera ilusión en el tejido asociativo de la localidad escogida y hace que la gente se vuelque en la organización. Y esa energía e ilusión colectivas son lo que hace los encontros tal como son, como se vio en Muros.

Intuyo que las ventajas de hacerlos siempre en el mismo sitio y de aumentar la periodicidad serían, básicamente, organizativas y logísticas. Pero después de nueve ediciones seguro que disponéis de un "know how" impresionante, que se puede aplicar a cualquier ubicación y circunstancias. Por cierto que, lo de hacerlos cada 4 años, yo nunca lo he dicho, ni he oído ninguna opinión que concretase en ese sentido. Sólo he leído unas declaraciones del presidente de la FGCMF, en una crónica de "La Voz de Galicia", en las que dice: "quizas debamos facelos cada tres anos".
http://www.lavozdegalicia.es/carballo/2009/07/13/0003_7844330.htm

Creo que todos estamos de acuerdo en que los encontros de Galicia deben seguir siendo, como tu dices, “frescos y amigables”.

Una abraçada!

Unknown ha dit...

Hola, Paskki!

Confieso que, como fotógrafo, me tiran más los barcos que las piedras, y eso que las piedras de Muros son muy bonitas y están muy bien puestas. Sin embargo, creo que los días del encontro no eran los mejores para fotografiar Muros en su estado natural, porque muchas de sus calles y plazas estaban decoradas con motivos marineros, o tapadas por instalaciones del propio encontro, como escenarios, carpas, etc.

Si quieres ver Muros tal como es en un día cualquiera, te recomiendo un reportaje que nuestra Amiga Atlántica publicó en su blog: http://unamiradaalariadevigo.blogspot.com/2008/07/muros-puerto-con-encanto.html

Y también el blog "Homes de pedra en barcos de pau", de nuestro amigo Manuel Caamaño, marinero y muradado, donde frecuentemente suele publicar entradas dedicadas a su querido pueblo.

Nos leemos!

--------

Mar!

Ya ves que los deberes los llevo fatal. Hace un montón de días que tengo entre menos la entrada sobre las salidas a navegar por la ría, pero entre una cosa y otra... Que estoy muy vago, tu; que ya tengo ganas de colgar el cartel de "cerrado por vacaciones".

Y en cuanto a lo que dices sobre los encontros... ¿dónde hay que firmar?

Te mando un poco de sol desde el Mediterráneo.

Fernando ha dit...

Para los que quieran ver Muros Olga en bemilladoiro.blogspot, tiene una excelente colección, la verdad es que vale la pena.

Creo que sobre el tema Encontro, todos coincidimos, esto es una reunión de amigos, multicultural, si se puede.
Que salen a veces espectaculares, pues genial. Ahora de vez en cuando un huevo frito sienta genial, no debemos obsesionarnos.
Apertas.

Oye la sobrasada esta pillando una fama, que no vamos poder esperar a otro Encontro.

Por cierto manda mas sol, que no llega.

fernando