Muros 2009: la inauguració

Reportatge de Bocixa i Raquel Rei per a "Anosaterra Diario".

S’ha dit que Muros 2009 és el millor encontro de tots els que s’han fet fins ara, i també que marcarà un abans i un després en aquesta mena d’esdeveniments. Segurament; era el meu segon encontro després de Cambados 2005 i no ho puc comparar. Però, indiscutiblement, el “IX Encontro de Embarcacións Tradicionais de Galicia” va ser tot un èxit. 129 embarcacions procedents de diversos llocs de la península i d’altres països, 693 navegants inscrits, amb les seves famílies, i uns 3.000 visitants, van convertir la vila de Muros en la capital espanyola de la cultura marinera i de les embarcacions tradicionals, del 9 al 12 de juliol. De tota manera, les xifres no expliquen el millor d’aquest encontro: el magnífic ambient d’amistat i companyonia entre els participants, la bona acollida dels muradans i la seva implicació en l’esdeveniment, la qualitat del programa, l’organització perfecta i altres aspectes que aniran sortint en aquestes cròniques.

Vaig arribar a Muros a bord de l’Alefriz, amb la Mar i el Tin, el dijous al migdia, tal com explico en l’entrada anterior. Després de fondejar –els pantalans del port estaven reservats a les embarcacions tradicionals-, vam desembarcar amb el bot auxiliar. A terra ja ens esperava la Marta, amb els nostres tiquets per dinar i sopar a la carpa de les tripulacions durant els quatre dies: 8 àpats, 20 € per persona, i barra lliure d’aigua i cervesa! La carpa de les tripulacions l’atenia un grup nombrós de voluntaris, nois i noies amb una samarreta groga, que servien el menjar i les begudes amb diligència i amabilitat. També s’ocupaven de la caseta de recepció i prestaven altres serveis organitzatius. Crec que la feina dels voluntaris va ser un dels elements importants que va contribuir a l’èxit d’organització de Muros 2009.

A la carpa ens vam trobar amb l’Anna i en Toni, companys de moltes altres trobades, que venien de Barcelona, i vam començar a prendre-li el pols a l’encontro. Després d’un dia i mig de navegació i de menjar fred, el dinar va entrar la mar de bé. I també tots els àpats dels dies posteriors, sobretot després d’una bona navegada. El menjar, suficient, variat i ben elaborat, també es mereix una bona nota.

Dinar a la carpa de les tripulacions (Foto: Lino Prieto)

Després de dinar la Marta i jo ens vam instal•lar en un hostal que ens va facilitar l’organització, també a preu d’encontro. Pels inscrits hi havia allotjament gratuït al pavelló esportiu, però una ja te una edat -o dues!- i demana certes comoditats a l’hora de viatjar. Per tant, tret del cost del desplaçament, participar en els encontros de Galícia és més barat que quedar-se a casa! O, com a mínim, força assequible. Després d’una bona dutxa per treure’m la salabror de dos dies al mar –gran invent això del bany a l’habitació!- i de canviar-me la roba encartonada per una de més presentable, vaig córrer cap a la carpa dels museus per assistir a la inauguració oficial de l’encontro.

La consellera del Mar fent el discurs inaugural (Foto: Amiga Atlántica)

Van parlar l’alcalde de Muros, Domingos Dosil; el president de la FGCMF, Víctor Fernández; el president del comitè organitzador, Manuel García Sendón; i la consellera del Mar de la Xunta, Rosa Quintana; no recordo exactament en quin ordre. El que em va cridar més l’atenció de l’acte, del qual n’informava “La Voz de Galicia”, va ser el suport de la Xunta a Muros 2009, expressat per la senyora Quintana en el seu discurs inaugural. La consellera del Mar va dir que el suport a aquesta mena d’iniciatives culturals i de recuperació del patrimoni marítim per part del Govern gallec “representa avançar en la millora de la valoració social d’aquest mitjà dur i hostil”. Quintana va destacar la necessitat de conservar el passat mariner com una manera de potenciar i encarrilar el futur de la pesca a Galícia. També va manifestar la seva intenció de posar en marxa l’elaboració d’un inventari d’embarcacions tradicionals i d’impulsar l’establiment de punts d’amarrament per a aquestes embarcacions. I va acabar reiterant el suport de la Conselleria del Mar a tots els col•lectius i organitzacions que fan tasques de recuperació etnogràfica marítima “perquè no desapareguin oficis com el de mestre d’aixa o formes com les dels vells galeons que carregaven a les nostres ríes”. “Estem decidits –va afegir la consellera- a retornar la il•lusió al mar de Galícia”.

Ostres! Reconec que, si jo fos gallec, hauria aconseguit il•lusionar-me! Ho dic perquè mai no he sentit a cap governant català fer unes declaracions així. D’acord que a Catalunya el mar no té el pes econòmic, social i cultural que té a Galícia. Però dubto que aquí hi hagi cap polític amb capacitat de govern que tingui el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals entre les seves preocupacions. Dubto molt que les declaracions de la consellera Quintana les fes de cara a la galeria i per quedar bé. Em consta que la Xunta sempre a donat suport a la FGCMF, subvencionant els encontros i altres activitats relacionades amb la cultura marítima, a banda del partit que governi. Suposo que aquí encara ens queda molta feina per fer, a totes les persones, associacions i entitats relacionades amb el patrimoni marítim, fins arribar a tenir el pes i la presència que aquest moviment té a Galícia.

Inaugurat oficialment el “IX Encontro de Embarcacions Tradicionais de Galicia”, la sirena del vapor Hidria Segundo va traspassar l’aire de la tarda i totes les embarcacions que hi havia a port van hissar les veles alhora, com un vol de coloms espantats. Quin espectacle! Els pantalans es van omplir de públic que volia veure de prop tantes embarcacions diferents. Entre la gent hi havia dones que anaven vestides d’època, suposo que com les dones dels mariners antigament. Pels carrers del poble en veuria moltes més i també alguns homes. Durant quatre dies l’ànima marinera de Muros va sortir al carrer. Ho explica amb detall i amb la sensibilitat que el caracteritza el mariner muradà Manuel Caamaño en el seu bloc "Homes de pedra en barcos de pau".

Muros, seu permanent?

La FGCMF la va encertar de ple quan va escollir Muros com a seu del “IX Encontro de Embarcacions Tradicionais de Galicia”. Comptaven amb la bellesa de la ria i d’aquesta vila marinera, i amb tot el seu valor patrimonial. En aquest sentit, l’escenari ja era difícilment superable. Però no sé si es podien imaginar la resposta dels muradans, que es van implicar massivament en el repte d’omplir de contingut aquest escenari i de vestir-lo de gala per a l’ocasió. Van ser uns amfitrions magnífics.

Era una delícia passejar per Muros durant aquests dies i veure molts carrers i places decorats amb motius mariners i, en alguns casos, amb autèntiques peces de museu, com embarcacions, estris de pesca, eines de mestre d’aixa, sistemes per conservar el peix, com un assecador de congres... En un d’aquests carrers guarnits amb xarxes i aparells de pesca, va sortir una senyora d’una casa i es va dir que pertanyien a la seva família, que sempre s’havia dedicat a la pesca, i ens va explicar què era cada cosa i per a què servia. Hi havia ganes d’explicar-se i de mostrar amb orgull tot aquest patrimoni que, des de fa uns quants anys, s’ha anat recuperant i posant en valor. Molts comerços exhibien també els aparadors decorats per l’ocasió, posant de manifest aquesta resposta favorable i massiva a l’esdeveniment que tenia lloc davant de casa seva. Crec que aquest alt grau d’implicació ciutadana va ser també una de les claus de l’èxit de Muros 2009.

Parlant amb una persona molt propera a la direcció de la FGCMF em comentava la possibilitat que els encontros, ja consolidats, deixin de ser itinerants i passin a fer-se en una seu permanent, com es fa a Brest i Douarnenez. D’aquesta manera s’evitaria haver de començar de zero cada vegada. Doncs bé, al cap d’uns dies, un amic gallec ficat en aquest món em dia que ja es parlava de Muros com a seu permanent dels encontros d’embarcacions tradicionals de Galícia. Penso que seria una magnífica seu i permetria consolidar una marca, com la dels dos certàmens francesos. Però suposo que, en aquests moments, parlar de tot això és fer volar coloms i ja hi haurà temps de veure cap a on evoluciona aquest abans i després de Muros 2009.

Una de les instal•lacions dels carrers de Muros que més em van cridar l’atenció va ser la d’aquest assecador de congre que hi havia en una plaça. El muntatge anava acompanyat d’un vídeo que explicava tot el procés de preparació i assecat d’aquest peix. No sé si és el mateix que he trobat remenant per Internet. Diria que no perquè em fa l’efecte que aquell mostrava imatges antigues en blanc i negre. Però us el deixo igualment, perquè és un magnífic testimoni d’una petita indústria pesquera artesanal que gairebé ha desaparegut. El documental, realitzat per Ricardo Llovo el 2005, es titula “Secando ao vento do mar”.

Déu n’hi do per ser el primer dia d’encontro! Divendres i dissabte els dedicaria a navegar, amb la trainera basca Ameriketatik, de l’associació Albaola; amb la dorna Moura, per invitació de l’amic Suso; amb el racú A Oleira, de la Asociación de Marineros Artesanales y Deportivos San Miguel de Bouzas; i amb la dorna Meca, de l’associació Amigos da dorna Meca, per gentilesa de l’amic Lino Prieto. Però això ja us ho explicaré en la propera entrada.

(Continuarà)