28.9.09

Tertúlies marineres a bord del “Cyrano”

Amb el tema “Singladures d’estiu: imatges i comentaris” va començar fa dos dissabtes la tercera temporada de tertúlies marineres que organitza l’associació La mar d’amics de Palamós. En edicions anteriors les tertúlies es feien a la Casa del Mar palamosina, però aquest any s’han traslladat a un escenari molt original: la bodega del bergantí Cyrano (nom nou del Sea Star), amarrat al port de Sant Feliu de Guíxols. La propera tertúlia, que es farà el 17 d’octubre, em toca de prop perquè tractarà de l'slow sailing, una manera d’entendre la navegació que l’amic Jordi Salvador ha traduït molt encertadament per “Navegació tranquil•la”.


Com vaig explicar en una entrada anterior, això de l’slow sailing s’inspira en la filosofia de l’anomenat Moviment slow, que té per objectiu viure la vida més pausadament, assaborint les coses amb tranquil•litat i gaudint plenament de cada moment. A partir d’aquesta idea se’m va acudir el “Manifest de l’slow sailing”, que vol ser una proposta per gaudir del mar i de la navegació amb tranquil•litat. Al principi, el manifest constava de deu punts. Però després, en els comentaris, alguns de vosaltres us vau declarar partidaris de les regates, argumentant que són una bona escola de navegació, i hi vaig incloure un nou punt al respecte. Vet aquí perquè s’ha convertit en un decàleg d’onze punts! Serà un plaer que els comentem entre tots en la tertúlia del 17 d’octubre i fins i tot, a partir de l’intercanvi d’experiències, és possible que en surtin de nous.

Manifest de la navegació tranquil·la (2.0)

1.- L’important no és el vaixell, sinó la teva relació amb ell i amb el mar. Tant se val l’eslora, el preu o l’equipament del teu vaixell. Tant és que sigui un bot de rems com un gran iot. El que importa és que no el consideris un objecte més de tots el que tens, sinó un company de viatge que et pot proporcionar plaer, experiències inoblidables i un coneixement del mar i, sobretot, de tu mateix.


2.- Passa temps a bord del teu vaixell, ni que sigui amarrat a port. Converteix-lo en una part del teu espai vital. Treballa-hi, fes-hi alguna feina, de manera que alguna part del vaixell sigui obra teva, i que alguna part de la teva obra estigui vinculada al vaixell. Això reforçarà els lligams entre el teu vaixell i tu.

3.- Deixa les presses al moll quan surtis a navegar. Surt sense una hora de tornada, com si anessis a fer un llarg viatge. Oblidat del rellotge i deixa’t guiar pel sol. Si elimines la velocitat i el temps de l’equació, només queda l’espai: el mar.

4.- Surt a navegar sense rumb, sense tenir un punt d’arribada. Simplement navega, deixa’t portar pel vent i la mar. No pensis ni en les milles que has fet ni en les que falten per arribar. No vas enlloc. Només navega i gaudeix del moment.


5.- Desconnecta l’electrònica i navega com s’havia fet sempre. Aprèn a no dependre dels instruments. Quant temps fa que no prens una demora o l’altura d’un astre? Situa’t i dibuixa el rumb sobre una carta de paper. Oblida’t del catavents: sent el vent a la cara o al clatell. Aprèn l’art de navegar que és el que defineix els navegants de veritat.

6.- Desconnecta el mòbil, la ràdio i l’equip de música. Talla durant un temps els lligams que t’uneixen a terra. Silenci! Escolta la remor del mar: l’onada a la proa, el batec de la vela, l’alè del vent.

7.- No t’aferris a canya o a la roda. Cedeix el timó a algun tripulant i deixa’t portar. Quant temps fa que no t’estires a coberta o seus a proa amb els peus penjant? Si vas sol, amarra el timó, equilibra el vaixell amb les veles i deixa’t portar. Confia en la tripulació i en teu vaixell.

(Foto: Lino Prieto)

8.- Escriu un diari de navegació. Descriu amb detall les sortides que facis i anota les sensacions que experimentes. Així conservaràs les emocions de cada sortida i les podràs reviure molt de temps després. Comparteix aquestes experiències i emocions amb altres persones a través d’un bloc com aquest o com et sembli millor.

9.- Fes regates, si t’agraden, però no pensant en el premi, sinó perquè regatejant aprens a conèixer millor el mar, el teu vaixell i a tu mateix. No hi ha premi més estimulant que aquest aprenentatge.

10.- No abandonis el teu vaixell, ell mai no ho faria.

11.- Contempla el mar una estona cada dia, impregna’t de la seva energia i emporta-te-la allà on vagis.


Us apunto les dates de les properes tertúlies mariners, que es fan el tercer dissabte de cada més, de 17 a 19 hores. Trobareu una explicació detallada dels continguts a la web de La mar d’amics.

17/10/2009.- Slow sailing (navegació tranquil•la)
21/11/2009.- Reserva marina de les Illes Formigues
19/12/2009.- Cinema i patrimoni marítim
16/01/2010.- Construcció amateur d’embarcacions
20/02/2010.- Vela tradicional i art
20/03/2010.- Instruments de navegació: ahir i avui
17/04/2010.- Les regates de vela llatina a debat
15/05/2010.- Seguretat i salvament marítim
19/06/2010.- Equipament bàsic de les barques


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Joan,
aquest comentari no té res a veure amb aquesta entrada, però he pensat que potser t'interessaria saber que ahir vaig veure per primera vegada una barqueta de vela llatina al Port de Badalona.

És molt petita. Es veu enseguida perquè està amarrada tocant al carrer que creua el port de punta a punta.
Jo no hi entenc gens de vela llatina, però m'ha sorprés el tamany de la (em disculparàs) "botavara superior" , en relació al del casc.

Bon vent!


Albert.

Joan Sol ha dit...

Hola, Albert!

Potser és la barqueta dels Guilova, una família de pescadors badalonins. La podràs veure al final d'aquest documental del programa "Thalassa":
Els Guilova, una nissaga de pescadors

Pel que fa a aquesta "botavara superior" que dius, és l'antena. La vela llatina no porta botavara. Efectivament, l'antena és més llarga que l'embarcació. L'antena del meu bot de regates, per exemple, fa 8'50 metres, mentre que l'embarcació només en fa 5 (6'20 amb el botaló). De tota manera, la relació antena/buc no sol ser tan elevada.

Gràcies per la informació i a reveure!

Anònim ha dit...

Memorables les primeres tertulias marineras,a bord del Cyrano,tenien sorpresa.......navegada A TOT DRAP,amb el berganti ,inclossas.Un bon cop d'efecte de LA MAR d'amics.Es per treures el barret MASSAGRAN

Gemma ha dit...

Hola Joan,

Trobo molt interessants aquestes tertúlies a bord del Cyrano...com és que li han canviat el nom? vaig recomanar a uns amics meus una sortida amb aquest bergantí i van quedar molt contents i satisfets. Ara ja fa uns quants mesos...crec que va ser pel maig.

Quin estiu més bonic i cultural que heu passat eh? penso que aquets viatges són fabulosos, hauríem de tenir vacances dos cops a l'any (2 mesos)...hi ha tants llocs interessants per veure.

No saps com m'hagués agradat veure l'exposició de Sorolla...suposo que vas poguer veure el mural de "la pesca del atún" sensacional!!

Estic contenta que hagis rescatat de nou -ara més ampliat- el manifest de l'slow sailing, sempre es bo recordar-lo i practicar-lo.

Aquest estiu, instintivament el vaig posar en pràctica, va sorgir de manera natural, va esdevenir com una necessitat.

Vaig fer dues entrades que m'agradaria compartir amb tú...una es diu "Mi mar" la vaig publicar el mes de juny, i l'altre "Desconectar" del mes d'agost.

Interessant retrobada estimat Joan. Cuida´t, una abraçada.

Joan Sol ha dit...

Gemma,

No sé perquè li han canviat el nom al "Sea Star". Ja ho preguntaré.

Pel que fa a Sorolla, de tots els quadres de la col•lecció de la Hispanic Society, el que més m'agrada és el de "La pesca del atún". Té una força i una llum impressionant! A banda que el tema m'agrada més que el de qualsevol altre. La resta, tot i ser un prodigi tècnic, els trobo massa folklòrics. El de Catalunya tampoc no està malament, però m'agraden més els quadres de pescadors pintats a València. Hi ha un llibre molt interessant que explica tot el procés de realització d'aquest quadre, titulat "Sorolla a Santa Cristina", que és on el va pintar. Precisament llegeixo en aquest llibre que "abans de veure el seu meravellós 'La pesca del atún' Sorolla considerava que el millor 'panneau' pintat fins aquell moment era el de Catalunya".

Tornes a tenir raó quan dius que hauríem de tenir vacances dos cops l'any. Jo procuro repartir-les en dues o tres vegades, però, és clar, es fan curtes. Mira, t'ho diré clar: a aquestes altures de la pel•lícula, no m'importaria res fer vacances tot l'any. Que no vol dir no fer es, eh!

He llegit les entrades que em proposes i m'agraden. Crec que en aquest nou bloc has trobat el teu espai, t'hi sents còmoda i es nota.

Una abraçada i a reveure!