24.3.10

Qui són els autèntics pirates?

El diari “La Vanguardia” d’avui publica una entrevista a Gustavo Duch, veterinari i fundador de “Veterinarios sin Fronteras”, en què parla del sistema alimentari mundial, irracional i absurd, que produeix el doble d’aliments que la humanitat necessita, mentre milions de persones passen gana. I, més concretament, fa referència a determinats sistemes de pesca actuals, que arruïnen la pesca artesanal dels països allà on es practiquen. Diu Duch que la pirateria ha fet que les grans flotes pesqueres s’hagin hagut de retirar mar endins, i gràcies a això hi torna a haver pesca per als pescadors locals. També explica la relació entre la pesca en aigües del Marroc i la postura d’Espanya en relació al poble saharaui. Us recomano que la llegiu perquè té molt de suc... encara que potser se us passin les ganes de menjar segons quin classe de peix.

(Feu clic sobre la foto per ampliar-la)


També podeu llegir l'entrevista aquí.

12 comentaris:

Náufrago ha dit...

Hombre, no soy un especialista en temas alimentarios pero desde luego me ha parecido que la entrevista es bastante demagógica en algunos aspectos.

Intentar "justificar" los ataques piratas Somalíes porque le robamos el pesacado me parece, cuando menos, bastante osado y simplista.

Pero el entrevistado no se queda únicamente en eso, realiza otra pirueta verbal para unir la pesca en Marruecos con la problemática del pueblo saharahui. No hace falta ser un experto historiador para darse cuenta que está mezclando churras con merinas.

Un personaje que es capaz de realizar estos análisis "sesudos" pierde toda la razón al hacerlo sobre temas de los que seguro que conoce un poco más.

Hace algún tiempo, años quizás, TVE emitió el documental sobre la perca del Nilo "La pesadilla de Darwin"(http://www.terra.org/articulos/art01230.html). Un testimonio alucinante: aviones rusos anticuados, pilotos peculiares, aeropuertos tercermundistas, toneladas de pesca en manos oscuras, falta de medios e higiene, la miseria de los habitantes del lago...

Equip de comunicació ha dit...

Força interessants les respostes d'en Gustavo Duch.

Tenies tota la raó del món quan comentaves que després de llegir l'entrevista se'ns llevarien les ganes de consumir segons quin tipus de peix.

D'altra banda, també estic d'acord que som nosaltres els vertaders pirates i el cas de l'Alakrana ho ha posat de manifest.

Equip de comunicació ha dit...

Benvolgut Joan, t'haurà sorprès el nom que encapçala el darrer comentari. El misteriós "Equip de comunicació" pertany a una cèl·lula integrista que s'ha proposat inventariar la nostra flota, així com tots aquells objectes que revesteixin interès patrimonial, penjant a la xarxa els resultats obtinguts.
Són brusques que ens entren als mallorquins de tant en tant i el grup abans al·ludit està constituït pels mateixos de sempre.

En David Oliver és el mullah que ha organitzat aquesta nova intifada i qui subscriu aquestes línies també s'ha enrolat a bord.
__________

Antoni Josep Munar Reus

Salut i una abraçada ben forta.

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Responent als comentaris que penjà el nostre amic Nàugraf, a qui no conec personalment i a qui remet una cordial salutació.

A pesar que no comparteixo alguns dels seus criteris i considerant que tal volta no és aquest l'espai adient per a rebatre'ls, li faig extensiu el meu plantejament amb el permís de Joan Sol, que no sé si s'enfadarà pel fet d'emprar el seu blog per a polemitzar. Ben mirat i sempre que l'administrem amb respecte i una mica de seny, una polèmica ben conduïda sol enriquir als participants.

Així doncs, sense més preambles diré que no estic en absolut d'acord amb l'expeditiva actuació dels pirates somalís, ni molt menys. Cal rebutjar qualsevol actitud que impliqui l'ús de la violència, però els pescadors d'arts menors autòctons que operen en aquesta conflictiva zona de la costa oriental africana, només han començat a medrar d'ençà que els vaixells d'encerclament i arrossegament de les flotes estrangeres s'han vist obligats a calar els seus monstruosos ormeigs a una major distància de la costa. Crec que aquest fet puntual al manco ens convida a reflexionar sobre el vertader rerefons de la qüestió, que no és un altre que la sobrepesca i l'exhauriment sistemàtic de les reserves marines.

D'altra banda, considero també desencertades les al·lusions sobre el conflicte saharaui, perquè en aquest cas el posicionament de l'Estat Espanyol i de la ciutadania en general és bastant ambigu. Els mateixos que reivindiquen fervorosament el dret del poble saharauti a la seva autodeterminació, el neguen als bascos o als catalanas.

Això el que té l'Europa dels mateixos estats de sempre, uns estats centrípets que com ja ens advertia en Nietzsche tendeixen a homogeneïtzar a la societat, negant els trets identitaris dels països que per imperatius constitucionals obsolets romanen subjectes sota la seva fèrria estructura. Per qüestions geoestratègiques s'accepta la independència de les repúbliques bàltiques, la disgregació de l'antiga Iugoslàvia o la separació de Txèquia i Eslovàquia, per no parlar de Malta o de Xipre, i en el cas del Sàhara, per qüestions econòmiques l'Estat Espanyol i la Comunitat Internacional miren cap a un altre costat mentre els marroquís segueixen ocupant un territori que no els pertany, a canvi de consentir la presència d'una flota de prop de cent vaixells a les seves aigües. Una vegada més, els interessos d'uns quants s'imposen per sobre de l'interès general d'una població sencera que roman desplaçada des de fa més de quaranta anys.

És per això que no considero en absolut que les declaracions de Guatavo Duch fossin demagògiques, ans al contrari. Porten una certa càrrega cínica, en el bon sentit filosòfic de la paraula, circumstància que els impregna d'una major claretat i credibilitat. Al cap i a la fi, el cinisme provocatiu és l'antítesi de la hipocresia i l'ambigüitat. Una denúncia a la doble moral occidental.

No es tracta de cucaveles verbals, les sentències de Gustavo Duch són com les vinyetes d'El Roto, aspres i contundents.

Consentiré que pesquis a les meves aigües si deixes de tocar-me els dellonsos amb el Sàhara. Si això no és un contracte mercantil ...

Joan Sol ha dit...

Hola, Náufrago.

No me parecen demagógicas las respuestas de Gustavo Duch. Creo más bien que la síntesis y brevedad de la entrevista impide matizar y entrar más en profundidad en alguno de los temas planteados, que tan sólo quedan apuntados, y eso puede dar la sensación de que se hace demagogia. Sinceramente, no creo que Duch justifique la piratería. Lo que yo interpreto es que la explotación a gran escala de los recursos naturales de un país o región -ya sea la agricultura, la minería o la pesca-, genera pobreza en ese lugar y obliga a sus habitantes a buscarse la vida para sobrevivir. En este sentido, creo que la piratería es una salida para muchos somalíes que han crecido en un país diezmado por las guerras y con escasas posibilidades de poder ganarse la vida con la pesca, por la falta del mínimo tejido industrial. Creo que, si de verdad se quisiese ayudar a ese país, lo lógico sería que los empresarios europeos, conjuntamente con los gobiernos respectivos, montasen empresas pesqueras y conserveras en África, y diesen trabajo al personal de allí y comercializasen sus productos en el propio país. O, cómo mínimo, que les comprásemos la pesca a los pescadores locales. Ahora simplemente nos llevamos sus recursos y les dejamos las migajas. Y el caso de la perca del Nilo que denuncia el documental “La pesadilla de Darwin” ilustra perfectamente esa política. Y ya no hablemos de lo que se hace con el petróleo, los diamantes , el coltán, etc.; auténticos expolios que han causado no sólo pobreza, sino miles de muertos. ¡Lo sorprendente es que no haya más piratas y guerrilleros!

Y en cuanto a la relación entre la política española sobre el pueblo saharaui y la presencia de la flota pesquera española en aguas marroquíes me parece evidente. Es decir, mientras España pesque en Marruecos, el gobierno español jamás se pronunciará a favor del Sahara, para no perjudicar los acuerdos de pesca. Es lo mismo que hacen todos los países que mantienen relaciones comerciales con China en relación al pueblo tibetano y a los disidentes chinos. Es evidente que cualquier gobierno hace la vista gorda en temas como los derechos humanos en aquellos países con los que hace negocios. Con Cuba se mete todo dios; en cambio, con Venezuela, cuidado, porque ahí ya podemos empezar a perder dinero.

Así es como yo interpreto las palabras de Gustavo Duch. En cualquier caso, sea o no demagógica, la entrevista da que pensar, que buena falta nos hace.

Gracias por la visita, por tus opiniones y por animar el debate.

Joan Sol ha dit...

Ei, Toni Pep!

Ja sé que darrera d'aquest "Equip de comunicació" s'amaga la cèl•lula més radical del FAPAMB, el Front d’Alliberament del Patrimoni Marítim Balear, encapçalada pel mullah Olivé. Us segueixo a través del nou blog que heu obert. Crec que la vostra lluita per inventariar el patrimoni marítim de les Illes està més que justificada i esperem que ben aviat doni els seus fruits. Molts ànims!

I suposo que, després de les quatre expressions “potencialment subversives” que surten en aquests comentaris, ja devem estar tots plegats sota el control del satèl•lits espia de la CIA.

Una abraçada, company!

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

M'ha agradat força això del FAPAMB. Ho comentaré a les resta dels integrants.

Joan Sol ha dit...

Hola de nou, Toni Pep.

No em sap gens de greu que es faci servir aquest espai per polemitzar; al contrari, com molt bé dius, una polèmica ben conduïda és enriquidora per a tothom.

Dit això, estic plenament d'acord amb tu. La pirateria no es pot permetre. A bé, en aquest cas, tot i que penso que les víctimes d'un assalt tenen dret a defensar-se, no crec que la millor solució per acabar amb la pirateria sigui fer servir l'Armada de guardaespatlles. Crec que això només serveix per dissuadir d'atacs puntuals, però no resol ni resoldrà mai el problema de fons.

I sense entrar a discutir sobre el dret dels pobles a l’autodeterminació, crec que hi ha una relació evident entre el tracte que Espanya dispensa al poble saharaui i el fet que la flota pesquera espanyola pesqui en aigües marroquines, com he dit en un comentari anterior. I em temo que d’exemples de la doble moral occidental en trobaríem un munt.

M’encanten les vinyetes d’El Roto! La majoria de les que dedica al món de la pesca són per emmarcar. Aquí en tens una sobre la pirateria que il·lustra tot això que comentem.

Celebro que t’agradi això del FAPAMB, tot teu.

A reveure!

Antoni Josep Munar Reus ha dit...

Brutal el dibuix del Roto. L'hauries d'incloure al post.

Em complau moltíssim compartir amb tu l'admiració per aquest dibuixant de vinyetes al que resulta difícil encasellar.
Antístenes o Diògen, per citar tot just als filòsofs més representatius de l'escola cínica, subscriurien qualsevol dels texts que acompanyen els dibuixos d'aquest artista, poeta o activista surrealista, que sempre fica el dit a la llaga, que sempre destapa el vel espès que ens impedeix valorar els conceptes amb tota la seva magnitud.

A la paret d'una de les habitacions de ca meva hi vaig penjar un pannell farcit d'una acurada selecció de les seves millors vinyetes. Això em permet recordar de tant en tant l'enorme levitat de la nostra espècie.

José ha dit...

A razom está sempre de parte dos oprimidos, as flotas occidentais roubam e expoliam, simplesmente, por muito que o intentem legitimar com os seus corruptos organismos internacionais. E a violência é a que exerce o poderoso sobre o oprimido, a flota da OTAN, nom a que podam fazer os habitantes dum país empobrecido pola rapina de occidente. Em Quénia também se beneficiam das acçons dos "piratas", que tenhem escorrentado os verdadeiros piratas longe das suas costas, com o que as capturas dos marinheiros de Quénia aumentam com a fugida cara a augas mais profundas das flotas de ladrons.

José ha dit...

Com certeza simplesmente roubam o peixe dos somalies, dos Queniatas e de quem faga falta, e a história recente da Somália é muito pior do que se conta no pesadelo de Darwin, com a máfia a deitar resíduos radiactivos que os tsunamis levam às praias, as guerras que provoca occidente, etc. O roubo é roubo, por muito que os corruptos organismos internacionais o legitimem e o protejam com as suas flotas de guerra, estas sim, verdadeiramente piráticas, ao igual que cada um dos tripulantes dos macro-pesqueiros, que se lucram, todos eles, com a miséria dos empobrecidos (que nom pobres) somalíes.

Joan Sol ha dit...

Hola, José, bienvenido al blog.

Creo que los únicos que podemos cambiar un poco las cosas somos los consumidores, a través de un consumo responsable; es decir, eligiendo los productos que comemos. Yo, de momento, he dejado de comer panga y perca del Nilo. Creo que aquí hay pescado fresco de temporada mucho mejor y que no hace falta transportar desde la otra punta del mundo, además de favorecer a los pescadores locales. Creo que hay que informarse de lo que comemos, de donde viene y como se ha elaborado, y actuar en consecuencia. Son pequeñas acciones, pero que si todos las hacemos pueden empezar a cambiar las cosas.

Gracias por la visita y hasta pronto.