1.3.10

“Galeón Andalucía” versus “Hermione”

El Galeón Andalucía, una rèplica d’un vaixell de la flota de les Índies del segle XVII, és a punt de salpar de Sevilla per iniciar la gran missió per a la qual ha estat construït: representar la comunitat andalusa a l’Expo Xangai 2010, promocionar aquest certamen en diverses escales i, un cop allà, servir com a pavelló flotant obert al públic. La construcció d’aquest vaixell, que promou la “Fundación Nao Victoria”, s’ha presentat com una “rèplica exacta” d’una nau de l’època, com un element divulgador de la història i la cultura marítima andalusa, i també com un projecte de recuperació i conservació d’antics oficis relacionats amb la navegació, que estan en perill d’extinció, entre els quals hi ha l’ofici de mestre d’aixa. Són uns objectius molt lloables però hi ha un detall que, al meu entendre, els posa en dubte: el Galeón Andalucía s’ha construït en fibra de vidre.


No soc un talibà ni un ultra-defensor de la construcció en fusta, que abomina de l’ús de noves tècniques i materials moderns en la construcció d’embarcacions d’altres èpoques. Depèn de l’ús que se’n faci i sempre que es diguin les coses pel seu nom. De fet, en el camp de les embarcacions tradicionals, tant a França com a Catalunya, hi ha algunes barques de vela llatina amb el buc de fibra. Són barques d’associacions que, d’aquesta manera, estalvien diners tant en la construcció com en el manteniment del vaixell. I des del punt de vista de la navegació, naveguen i fan les mateixes maniobres que faria una embarcació de l’època. Per tant, són igualment vàlides i eficaces a l’hora de difondre l'ensenyament i la pràctica de la navegació tradicional. Però crec que, en el cas del Galeón Andalucía –i aquesta, naturalment, és una opinió molt discutible-, no s’acaben de dir les coses pel seu nom i dubto que el patrimoni marítim sigui el primer interès dels seus promotors. O, al menys, no ho sembla.

D’entrada, trobo que és una llàstima que, donada la poca tradició que hi ha a Espanya en la construcció de rèpliques de vaixells històrics i la manca de peces autèntiques com tenen a altres països (Vasa, a Suècia, Victory i Mary Rose, a Anglaterra, etc.), quan algú es decideix a construir un vaixell de l’envergadura i de la importància històrica d’un galió de les Índies, el faci de plàstic, encara que no es noti. Se suposa que el Galeón Andalucía hauria de ser una peça emblemàtica del patrimoni marítim espanyol, no un vaixell d’atrezzo per a rodar-hi l’enèsima versió de “Piratas del Caribe”. És com fer trampes a la història! A més, resulta que la “Fundación Nao Victoria” ha posat en marxa una escola taller de mestres d’aixa que, durant dos anys, formarà un col•lectiu de trenta alumnes “en totes les habilitats i coneixement necessaris per a desenvolupar la professió de mestre d’aixa”. I a l’hora de construir un vaixell, el fan de fibra que, per molt recobert de fusta que estigui, no té res a veure amb les tècniques de la construcció en fusta. Segurament aquests nois i noies tindran molt de futur en la indústria nàutica de la fibra... sobretot si ens carreguem d’entrada bones oportunitats per a exercir de veritat l’ofici per al qual se suposa que els han format. 


He llegit que el buc del Galeón Andalucía s’ha fet de fibra per motius ecològics –estalviar 500 metres cúbics de fusta- i per reduir un 60 % el temps de construcció. El vaixell, de 40 metres d’eslora, s’ha fet en un any i mig. Aquest últim motiu ja em quadra més: calia arribar a temps a l’Expo de Xangai d’aquest estiu. De fet, més que un vaixell, s’ha construït un pavelló flotant per a una exposició universal. Només cal veure qui són els promotors del projecte: la Confederació d’Empresaris d’Andalusia, les cambres de comerç i la Diputació de Sevilla.

Sembla que a Espanya la construcció de rèpliques d’embarcacions singulars es mou sota l’impuls de les exposicions universals. A la web de la “Fundación Nao Victoria” ho expliquen. Per a l’Expo de Sevilla del 92 es va construir una rèplica –en aquest cas de fusta- de la Nao Victoria, un dels cinc vaixells de l’expedició de Magallanes al voltant del món. La Victoria, a càrrec de Juan Sebastián Elcano, va ser l’única de les cinc naus que va tornar a Espanya després de donar la volta al món per primera vegada. A l’Expo de Sevilla es van reunir les rèpliques de les tres caravel•les de Colom, construïdes per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i la Nao Victoria, que va tenir una avarada força lamentable, com molta gent encara recorda. Després de Sevilla, la Nao Victoria –propietat de la “Sociedad Estatal para la Gestión de Activos”- va participar en una nova exposició universal, l’Expo Aichi 2005, i va donar la volta al món. Recollint l’esperit d’aquest projecte, fa pocs anys es va crear la “Fundación Nao Victoria” per a la conservació d’aquesta embarcació, que descansarà en aigües del Guadalquivir, i per a “seguir investigant i divulgant en el patrimoni, la ciència, la història i la cultura marítima de tot el món”. El resultat ha estat un altre vaixell –però  ara de fibra- per participar en una altra expo universal.

Doncs bé, si els senyors de la "Fundación Nao Victoria” investiguen una mica en la historia i la cultura marítima de tot el món, descobriran que, des del 1997, a Rocheford (França), a l’antic Arsenal Marítim, l’Association Hermione-La Fayette reconstrueix la fragata Hermione. Es tracta d’una rèplica del vaixell amb què La Fayette va travessar l’Atlàntic el 1780, per lluitar al costat dels insurgents nord-americans en la guerra d’independència contra els anglesos. El vaixell, de fusta, es construeix davant del públic, que pot veure com treballen els mestres d’aixa, forjadors, calafats, corders, velers i especialistes de tots els oficis relacionats amb la construcció d’un vaixell del segle XVIII. “Reconstruir l’Hermione –diu la pàgina web- és reconstruir un element del nostre patrimoni marítim. És posar una gran drassana al servei de l’economia i de la cultura de tota una regió”.


Rochefort és una ciutat nova, creada el segle XVII a partir de la decisió de Colbert d’instal•lar un gran arsenal a la riba del riu Charente, amb l’objectiu de construir, armar i reparar una flota capaç de resistir els assalts enemics. El 1778 va començar en aquest arsenal la construcció de l’Hermione, una fragata de 44,20 metres d’eslora, 11 de màniga, tres pals, 1.500 metres quadrats de vela, i armada amb 26 canons de 12 lliures i 8 de 6 lliures. Centenars d’operaris la van construir en només 11 mesos, sumant entre tots 35.000 hores de feina. La Fayette tenia només 23 anys quan l’Hermione va salpar de Rocheford, juntament amb les fragates Courageuse, Concorde i Fée, rumb a Amèrica per donar suport al general Washington.

Actualment, amb la reconstrucció de l’Hermione, “Rocheford s’inventa un altre futur”, diu la web del projecte; però recolzant-lo sobre un patrimoni únic al món, constituït per l’antiga Corderie Royale, la joia de l’antic arsenal, restaurada al cap de vint anys d’esforços, i pel dic sec que data del segle XVII. I afegeix que la “reconstrucció d’un navili del segle XVIII s’integra en aquesta reconquesta d’una identitat i també vol aportar a França un testimoni de la seva història naval”. Parlem, doncs, d’un projecte molt ambiciós; un projecte que transcendeix l’interès purament històric i cultural, i que posa de manifest el potencial del patrimoni marítim com a motor econòmic, no només d’una ciutat, sinó d’una regió, com en aquest cas. I crec que això no s’aconsegueix construint “rèpliques exactes” de vaixells històrics que després resulta que no són tan fidels a l’original.

L’ambició de l’Association Hermione-La Fayette és reconstruir el més fidelment possible la fragata original, tenint en compte les obligacions reglamentàries actuals en matèria de navegabilitat. Ells en diuen “un desafiament tècnic dins del respecte de l’autenticitat”. I així porten ja dotze anys muntant aquest puzzle de més 400.000 peces de fusta i metall, en el qual han utilitzat 2.000 roures seleccionats als boscos francesos i una tona d’estopa per a calafatejar. I ho fan de cara al públic, de manera que ja han visitat la drassana dos milions de persones. Podeu argumentar que tot això costa una fortuna. Segurament. Però és possible adherir-se a l’associació que gestiona l’Hermione i col•laborar en el finançament mitjançant quotes de 25 € els adults i 10 € els joves fins als 18 anys. També es poden fer donatius i beneficiar-se d’avantatges fiscals. Aquests donatius van destinats a l’associació L’Hermione en Amérique, per a sufragar l’organització del viatge transatlàntic que farà la fragata fins a terres americanes, seguint les passes de La Fayette, i tot el programa cultural que encara s’està elaborant. El projecte també admet parteners i mecenes. Tot plegat són sistemes per implicar la societat civil en la recuperació del patrimoni marítim.


Curiosament, a Andalusia s’està desenvolupament ara mateix un altre projecte que té diversos punts en comú amb el de l’Hermione: la construcció d’una rèplica del bergantí Galveztown, el vaixell d’un altre heroi de la revolució nord-americana, el malagueny Bernardo de Gálvez, que va lluitar en el mateix bàndol de La Fayette. La construcció es fa a les històriques drassanes Nereo, al barri de Pedregalejo de Màlaga, que daten del segle XVI. En el projecte hi participen entitats nord-americanes que han proporcionat la fusta per a construir el vaixell. Als Estats Units tenen Gálvez en un pedestal, literalment; però aquí, al La Fayette espanyol no el coneix ni déu. Fa la sensació que la història marítima “oficial” només té ulls per tot allò relacionat amb els descobriments i la “carrera de Indias”, i que la resta no compta gaire.

Visiteu les webs del Galeón Andalucía i de la fragata Hermione i compareu. I sobretot no deixeu d’entrar a la Corderie Royale. Jugueu al joc de les set diferències amb aquestes dues maneres d’entendre el patrimoni marítim d’un país, de recuperar-lo i de divulgar-lo. I sobretot de convertir-lo en un recurs econòmic, generador de riquesa. No dic que la “Fundació Nao Victoria” no contempli també aquest aspecte. De fet, el projecte “Guadalquivir Río de Història” té també uns objectius econòmics importants. Però tot plegat em sona novament a fira de mostres i a repetició de tòpics, on el patrimoni marítim només és un decorat, una excusa i no una finalitat. Crec que el patrimoni marítim a Espanya no s’acaba d’entendre, i que la cultura marítima no forma part del nostre ADN col•lectiu. I no em refereixo a les associacions i entitats que fan feina de base en aquest camp, sinó a un nivell més alt, en l’àmbit de la política, de l’administració, de l’economia i m’atreviria a dir que en el mateix sector de la nàutica. I no diguem els mitjans de comunicació generalistes, la majoria dels quals són un autèntic desastre quan han d’informar d’aquestes qüestions. He llegit no sé on que el Galeón Andalucía s’ha construït amb fibra òptica! M’agradaria molt equivocar-me en les meves apreciacions, llegir altres punts de vista i, fins i tot, canviar d’opinió. Per això m’agradaria saber què en penseu de tot plegat.


12 comentaris:

Navegante ha dit...

Magnífico artículo Joan. Estoy contigo en prácticamente todas tus apreciaciones.

Creo que no es de recibo que nos traten de vender este producto como una rèplica de un galeón de la carrera de Indias.

La primera imagen del primer vídeo prometía (las cuadernas de madera montadas sobre la quilla), como me imagino que todo el proyecto. Sin embargo, conforme va pasando el tiempo, y el vídeo, creo que se aprecia claramente como no se deben hacer las cosas.

Vincular este proyecto a la recuperación de antiguos oficios (carpinteros de ribera, calafates, etc.) me parece una idea magnífica pero creo que totalmente incompatible con la de realizar el casco en fibra de vídrio. Si la razón, como apuntas, son las prisas, está claro que ha habido un error de planificación que da al traste con todo el proyecto.

Aunque el casco no es el único error de bulto, creo que no se ha cuidado nada toda la carpintería, ni exterior ni interior. Las imágenes de los sollados me recuerdan a pequeños apartamentos amueblados con muebles de ikea o de pino sin tratar.

El resultado no es más digno que la también "réplica" del Santísima Trinidad que sirve de discoteca y restaurante flotante en el puerto de Málaga.

Por otro lado, está muy bien traída la comparación con l´Hermione. Creo que este proyecto francés, de sobra conocido, tendría que haber servido de referencia sobre cómo actuar.

Criticamos a los franceses por ser muy chovinistas, sin embargo estoy convencido de que su defensa del producto nacional, de su historia y de su patrimonio, si están en su ADN colectivo. No me queda nada más que sentir sana envidia, sobre todo al ver unos y otros resultados.

La réplica que viajará a Shangai será un curioso pabellón flotante, pero nada más.

Todo esto, independientemente de que las líneas de los galeones no estén entre mis preferidas. Sin embargo, soy consciente de la importancia histórica que tuvieron en su época y que creo que no se ha sabido representar.

Otra oportunidad perdida. Pero bueno, tenemos un restaurante flotante en Málaga y, en breve, un pabellón en Shangai.

Vicente G-D ha dit...

Ante todo bien venido de nuevo, te hemos notado a faltar, pero una vez cargadas las pilas veo que bienes con ganas de polémica.
Como tu bien dices todo es discutible y se puede argumentar de un lado u otro.
Vistos los videos se puede ver un trabajo de ingenieria,que sabe combinar la fibra, la madera, las nuevas tecnologias en navegación, comunicación y seguridad en la mar.
También, de cara a los alumnos, tienen una enseñanza polivalente.
Como medio de divulgar la era de los descubrimientos, es un sistema muy mediático.
A partir de aquí, quizas se puedan hacer unas cuantas criticas, que ya verás como iran saliendo, por parte de tus muchos seguidores y puedo decir que comparto mayormente tus opiniones.
Una de ellas sería no llamar a las cosas por su nombre y ofrecernos un decorado, más o menos presentable, al menos si lo comparamos con ese bufo de "Santisima Trinidad" que tuve ocasión de ver en Málaga, destinado a la restauración (de restaurante), y que cuando te acercabas a ver los detalles, era como si te dieran una bofetada a la inteligencia.
Creo que como dice "Navegante, que se me ha adelantado por unos minutos, se ha perdido una gran oportunidad, ya que estos proyectos, necesitan un capital importante, y proyectos como el que está haviendo astilleros Nereo, se merecen una mayor divulgación.
Esto da para un encuentro de "Bloggaires", por lo que dejo espacio a otros.
Saludos "L'Encenaire"

Anònim ha dit...

Als anys setanta (4 o 5) el Perich va dibuixar un acuidt que deia "Este país és una mierda o està mierda és un país?" L'hagués pogut dibuixar ahir i hauria quedat brodat per l'entrada del bloc.
Em sap greu al que fan a Espanya, però ho sent pel qui es senti ofès: no és la meva guerra. La putada és que ens toca ballar junts.
Encara no m'he mirat els videos, ho deix per un altre moment perquè les teves entrades Joan, són per assaborir-les lentament. La teva entrada m'ha suggerit que no fa gaire una investigadora amiga meva em va mostrar documents del segle XVIII on autoritats franceses contractaven tres mestres d'aixa mallorquins per construir les naus més ràpides i aptes pel cors d'aquell moment: els xabecs.
Cansat de veure aquest panorama i veure que en trenta anys no canvien ni canviaran tot aquest estat de coses em fa més ganes fer un donatiu al projecte francès o bé deixar de pegar capades contra aquesta aquesta roca que no té remei, una altra opció és arreglar la meva barca sense esperar res d'aquesta ponentada.

Vive la France

Joan

MarOceano ha dit...

Lo que han construido es un tuperware. Un contenedor de plastico flotante. Un simbolo de modernidad. No confundir con desarrollo.
Es legitimo. Yo tambien navego en un barco de poliester. Pero que no nos lo venda como una replica. No se conserva nada. No se recupera nada. No se cultiva la tradiccion, ni se mejora.
A, volver, a aprender de los gabachos toca.
Saudos

Capitán Valdés ha dit...

Abans de res, dir que jo navego en un bot d'aparell tradicional, però amb el buc de polièster i fibra de vidre. És a dir, que tampoc sóc un purista.

Dit això, les frases que s'empren en l'entorn del galeó "Andalucía" del tipus "réplica fiel" o "técnicas de construcción antiguas" queden com a mínim un xic presuntuoses.

En diversos fòrums s'ha parlat d'aquest vaixell i, a part de les presses, s'han invocat altres raons per l'adopció de la fibra de vidre. Una d'elles és la impossibilitat que la DGMM certifiqués un vaixell de fusta d'aquestes dimensions per a navegar en Zona 1 (!?!). L'altre és la nefasta experiència de la nao "Victoria", que en els seus viatges oceànics ha tingut un munt de problemes al buc, principalment per atacs de "Teredo navalis" (no sé com es diu en català) i per manca d'estanqueitat. Una persona que hi va estar embarcada en una travesia a les Açores parla de dies en que embarcaven més de 200 litres d'aigua cada hora!

Diem, doncs, que el problema no és fer-lo de plàstic, sino que és voler fer passar bou per bèstia grossa.

Salut i bons vents.

Joan Sol ha dit...

Hola, Navegante.

Efectivamente, es una pena que la primera vez que se construye en España una réplica navegable de un galeón, un barco que fue una de las cimas de la construcción naval de la época, se haga de esta manera. Creo que la construcción del "Galeón Andalucía" obedece a criterios estrictamente empresariales y comerciales, muy alejados de criterios históricos y patrimoniales. Y que la tan cacareada fidelidad de la reproducción, que no digo que no esté bien lograda, es puramente decorativa. Es una imitación, un velero moderno con forma de galeón, construido con técnicas y materiales modernos, pero sin ningún valor patrimonial. Si acaba paseando turistas o en un parque temático no creo que nadie se rasgue las vestiduras.

Gracias por el comentario y hasta pronto.

----------

Hola, Encenaire!

Estoy de acuerdo contigo en que el “Galeón Andalucía” puede ser muy útil desde el punto de vista práctico que tú apuntas, para divulgar el tipo de navegación que se hacía en la época de los grandes descubrimientos, etc.; y espero que le den este uso. En este sentido, puede ser un magnífico buque-escuela.

Pero creo que nos dan gato por liebre cuando leo en la web lo siguiente: “Fiel reflejo de los galeones del siglo XVII que protagonizaron las mayores rutas marítimas de la historia de la navegación, la de las flotas de Indias y el galeón de Manila, la réplica responde a un minucioso proceso de investigación histórica que ha permitido definir sus formas y equipamiento con todo detalle”. Y pienso que se ha perdido una buena oportunidad de reconstruir esa embarcación emblemática y representativa de la que carece el patrimonio marítimo flotante español. De momento tenemos una buena imitación.

Hasta pronto.

-----------

Hola, Joan!

A mi també em saben greu aquestes coses. T’asseguro que amb aquesta entrada no pretenc allò tan típic de trobar sempre millor tot el que fan a fora que el que fem a casa. Però em temo que en el camp del patrimoni, i no només marítim, sinó històric, arquitectònic, etc., hi ha països que ens donen quaranta voltes. És qüestió de cultura i d’una sensibilitat que aquí no tenim. I a mi no em consola gens això de “no és la meva guerra”; més aviat em fa pena.

No sabia això que expliques dels xabecs... Bé, a Mallorca teniu un personatge que va ser un “crack” en el comandament de xabecs, l’Antoni Barceló. Segur que si fos anglès algú n’hauria escrit una sèrie de novel•les i ara seria tan famós com en Jack Aubrey, el protagonista de “Master and Comander” i de totes les novel•les del Patrick O’Brian sobre l’Armada anglesa. Però, com deia aquell... “es lo que hay”.
Gràcies per la visita i posat a recer de la ponentada, que et veig molt perjudicat.

Gemma ha dit...

Hola Joan,

Doncs a mí no m'agrada gens, és com si haguéssin de fer-hi una pel·lícula,o com mirar un diamant i una circonita...per molt ben presentat que estigui no és el mateix.

Comparteixo la opinió del Navegante en quan als francesos, crec que és cert que ells tenen un altre concepte més auténtic del que conforma el patrimoni.

Una abraçada.

nanitornan ha dit...

Hola Joan. Felicitats per l'article, realment és molt complert. Gràcies. Quant a la opinió que demanes, no puc afegir res de nou, però m'adhereixo als que opinen que és una altra oportunitat perduda, la constatació un cop més que la sensibilitat marítima d'aquest/aquell país és nul·la i que, com en tantes altres coses, ens volen donar gat per llebre. Saps que és el pitjor? Que en la majoria dels casos, la farsa cola!

Gràcies una altra vegada.

Joan Sol ha dit...

Hola, MarOceano; bienvenido a estas aguas.

He visto navegar una paella gigante con un motor fueraborda y también una mesa de comedor, vuelta del revés, con las patas para arriba. ¡Pero nunca un tuperware! Me parece fantástica la analogía. Efectivamente, creo que aún tenemos muchas cosas que aprender de otros países en materia de patrimonio marítimo. Pero al paso que vamos...

He amarrado tu blog a mi blogroll. Gracias por la visita y por el comentario. Nos leemos.

Joan Sol ha dit...

Hola, "Capitán Valdés".

El teredo navalis -broma o corc marí en català- y els seus efectes en els vaixells de fusta es coneixen des de ben antic. Pel que he llegit, la broma és més o menys agressiva en funció de la temperatura de l'aigua i del tipus de fusta amb què s’hagi construït el vaixell. Antigament tractaven les fustes amb diverses substàncies per evitar aquest problema i també folraven l'obra viva amb planxes de plom. Posteriorment ho feien amb plaques de coure. Però amb les pintures anti-incrustants modernes tots aquests sistemes van quedar obsolets. Òbviament, si un vaixell de fusta fa la volta al món i navega per mars càlids deu estar més exposat al problema. Suposo que és qüestió de treure'l de l'aigua en alguna escala, fer-li un repàs i tornar-lo a pintar amb anti-incrustant. És clar, la fusta vol atenció i manteniment constant, ja ho sabem. Però hi ha molts vaixells de fusta navegant pel món i se’n continuen construint. A Galícia, l’Asociación Galega de Carpintería de Ribeira aposta per la construcció de vaixells de fusta com “una activitat artesanal d’un alt valor ecològic”.

Un vaixell de fusta, si està ben construït i amb fusta de qualitat, no ha de tenir problemes de podriment ni de vies d’aigua. Ara, és clar, si la “Nao Victoria” la van fer a corre-cuita per arribar a temps a l’Expo de Sevilla, doncs és possible que tingués problemes. Lògicament, en una volta al món, el vaixell deu estar sotmès a molts esforços i és lògic que tingui avaries. Però si hi ha una entrada d’aigua, es repara i ja està. Això sí, la feina s’ha de fer ben feta i a càrrec de professionals qualificats. Vull dir amb tot això que vaixell de fusta no ha de ser sinònim de problemes de broma i vies d’aigua.

I pel que fa a les restriccions que la DGMM imposa a un vaixell de fusta d’aquestes dimensions, trobo que són totalment injustificades. Bé que navegarà, la fragata “Hermione”, fins als Estats Units quan estigui acabada, i és més gran que el “Galeón Andalucía”. Crec que l’administració marítima espanyola sempre té el no per resposta davant de qualsevol proposta que se’n surti dels seus paràmetres i els pugui portar algun problema. I amb això s’hi troba qualsevol que vulgui fer navegar una embarcació tradicional de certes dimensions. És evident que cal una normativa específica que reguli el funcionament d’aquestes embarcacions.

Gràcies pel comentari i fins a la propera!


-----------

Hola, Gemma!

Molt bona la comparació entre el diamant i la circonita! Efectivament, el "Galeón Andalucía" és una bona peça de bijuteria, que llueix i fa un servei; però allà on hi hagi una joia autèntica, oi? I quan es tracta de recuperar peces de valor del patrimoni marítim, crec que no n'hi ha prou amb una imitació.

Ens llegim!

-----------

Hola, Nanitornan! M'alegro de tornar-te a veure per aquí.

Efectivament, la sensibilitat cap al patrimoni marítim no és un valor que abundi gaire en aquest país. Però jo et diria que això passa amb tota mena de patrimoni cultural. En fi, continuarem donant la llauna sobre aquestes qüestiones, amb l'esperança que les coses canviïn a poc a poc.

Salutacions i a reveure!

Amadeu Ros ha dit...

Estimat Joan, estimats companys: ja heu dit tot allò que jo pensava i quasi no tinc res a afegir. però hem permetreu que us recorde el cas del bricbarca "Galatea".
Com tots recordareu el "Galatea" era un vaixell escola de l'Armada, un vaixell escola de sub-oficials. Aparell de corbeta o bricbarca, aquest vaixell d'acer ribotat fou costruït a Glasgow, d'Escòcia, va servir en el transport oceanic canviant d'armadors i de bandera vàries vegades fins que l'Armada espanyola el va adquirir per dedicar-lo a escola de sub-oficials.
La goleta de gàbies "Juan Sebastian Elcano" feia d'escola de "caballeros guardiamarimas" i la corbeta "Galatea" escola de sub-oficials. No sé exactament per què l'aparell de creu de la "Galatea" s'hi dedicava als sub-oficials, tal vegada l'alt comandament de l'Armada volgués que els sub-oficials estigueren millor preparats en la feina dura de la maniobra de coberta i el velam.
Bé, els ultims anys de "vida" de la "Galatea" recorde que els va passar amarrada a l'arsenal de Ferrol, a La Graña. Durant els primers anys de 1980, per ordre de l'alt comandament de l'Armada se li va desballestar l'aparell, feina que van fer la marineria i els estudiants de caporal de maniobra de La Graña.
En 1983 el buc de la "Galatea" ja restava "motxo" i rovellat.
Per a l'alt comandament de l'Armada aquest buc era una despesa inutil i es volia desfer d'ell. En els anys 90 va haver una iniciativa des de Sevilla de recuperar la "Galatea" per fer-la vaixell emblemàtic de Sevilla. L'Armada la va lliurar i amb prou feines la van remolcar des d'El Ferrol fins a Sevilla. Allà amarrada a la riba dins del riu Guadalquivir va restar en l'oblit de les autoritats i de la gent. Va esdevenir un derelicte rovellat, s'hi va omplir d'indigents, de rates i de ionquis.
Va patir un parell d'incendis i alguna via d'aigua.
Va passar l'Expo i com no millorava la trista situació l'entitat propietària la va treure a pública sub-hasta. Uns escocesos la van comprar per uns milers d'euros. La van treure del fang del Guadalquivir i la van agafar de remolc cap al nord com si res. L'Armada espanyola no va voler lliurar el mascaró original a petició de l'entitat escocesa. A hores d'ara la podeu veure a Glasgow completement restaurada, aparellada i flamant com la palometa que va ser, amb el nom original amb que fou batejada per primera vegada nova de trinca al Clyde: "Glenlee".
Postdata: al País Valencià en diem "flamerà", arrencada de rocí i aturada de ruc.
Senc molt que a quasi tots els països mariners del nord estimen tant la seua cultura marinera-marítima. Senc molt estar "representat" per una gent tan poc sensibilitzada.

Salut i força, companys.

Joan Sol ha dit...

Hola, Amadeu!

T'agraeixo molt el comentari perquè, precisament, volia parlar d'aquest tema però, per no allargar massa l'entrada, al final ho vaig deixar córrer. Volia fer referència al fet que Espanya ha deixat perdre un bon grapat de vaixells destacats del seu/nostre patrimoni marítim, entre ells el "Galatea". I si no s'han perdut definitivament ha estat perquè persones d'altres països amb més sensibilitat i cultura marítima que el nostre se n'han fet càrrec i s'han pogut salvar de la destrucció. És un bon tema per a una altra entrada.

Gràcies pel comentari i per la visita. Fins la propera!