28.10.10

L’European Maritime Heritage aposta pels joves

El relleu generacional en el món de les embarcacions tradicionals i, més concretament, en el món de la vela llatina és una qüestió recurrent. Sovint, en l’àmbit de les associacions i entitats que s’hi dediquen, es planteja la discussió sobre com interessar els joves pel patrimoni marítim i què fer per atraure’ls cap a la vela llatina i la pràctica de la navegació tradicional. Aquesta és també la preocupació de l’European Maritime Heritage que, sota el lema “Som capaços de transmetre el nostre patrimoni marítim a les generacions futures?”, va reunir 150 participants de 20 països d’arreu del món en el setè congrés d’aquest organisme celebrat a la ciutat portuguesa de Seixal, el setembre passat.




Efectivament, el tema té la seva importància; i la prova és que aquest ha estat el congrés amb més participació de l’EMH, l’organització no governamental que reuneix propietaris privats d’embarcacions tradicionals i vaixells històrics, museus marítims i altres institucions i entitats vinculades amb la salvaguarda i difusió del patrimoni marítim flotant, de tota Europa. A casa nostra, entre les associacions dedicades a la vela llatina i a la recuperació de patrimoni marítim, hi ha el temor que tot l’esforç que s’ha fet en els últims anys no tingui continuïtat per manca de relleu generacional. El cas més significatiu és el de les regates de vela llatina. La suspensió de l’última Copa Catalunya per manca de participants, de la qual ja n’hem parlat en entrades anteriors, feia saltar totes les alarmes. Semblava que l’esport i la competició podrien ser un bon incentiu per atraure els nois i noies cap a aquesta classe d’embarcacions, però no sembla que això hagi donat resultats.

I no n’ha donat perquè, als més grans, que som els que hauríem de transmetre la nostra passió per la vela llatina, la competició no ens motiva gaire, per no dir gens. Caldrà, doncs, buscar altres al·licients, altres vies i estratègies per acostar els joves cap al món del patrimoni marítim i la navegació tradicional, si volem garantir la conservació i transmissió de tot aquest patrimoni a les generacions futures.

L’European Maritime Heritage s’ho va plantejar en el congrés del setembre passat a Seixal. Els debats, centrats en temes com la classificació de vaixells històrics, la rendibilitat econòmica del patrimoni flotant, les iniciatives que impulsen la participació o la importància del patrimoni marítim intangible relacionat amb els vaixells, es van abordar des de la perspectiva de la transmissió de valors, coneixements i experiències als joves, per tal de fer créixer la seva sensibilització i assegurar el futur del nostre patrimoni flotant.




Per aconseguir aquests objectius, l’EMH es planteja com a línies d’actuació prioritàries per als propers anys:

  1. Impulsar les iniciatives vinculades al patrimoni marítim adreçades especialment als joves.
  2. Estimular les bones pràctiques, a través de l’intercanvi d’experiències, especialment aquelles que incloguin els més joves.
  3. Millorar la comunicació amb l’esfera política europea, el públic en general i els joves en particular, especialment a l’hora de transmetre els objectius de l’organització i els valors del patrimoni marítim flotant.
  4. Millorar la percepció del patrimoni marítim, especialment en el seu vessant de generador de recursos econòmics i cercar noves fórmules de rendibilitat.
  5. Continuar treballant per tal que les exigències de seguretat en la navegació no siguin un obstacle per a la conservació i la recuperació de vaixells d’interès patrimonial de la forma més fidel possible.
  6. Encoratjar el coneixement i les diverses interpretacions del concepte de classificació del patrimoni marítim flotant i impulsar el debat al sí de l’organització.
  7. Assegurar el reconeixement de les flotes tradicionals per la UNESCO, en les polítiques comunitàries i en l’Atlas Marítim elaborat per la DG MARE (Direcció General d’Afers Marítims i de Pesca) de la UE.
Penso que valdria la pena veure de quina manera es posen en pràctica aquestes mesures i treballar en la mateixa línia, com a mínim en totes aquelles que les associacions puguin aplicar dins de les seves possibilitats.  

Aquesta entrada ha estat elaborada en base a la informació que m’ha fet arribar l’Olga López, adjunta a la Direcció Tècnica del Museu Marítim de Barcelona, que va assistir a 7è Congrés de l’EMH a Seixal, i a qui li agraeixo molt la seva ajuda.


4 comentaris:

Far de la Banya ha dit...

Com tantes altres vegades, en tants i tants àmbits... la pràctica haurà d'esdevenir l'esglaó més alt de la teoria. Ja ho dius... a veure com es posa això en solfa. La transmissió del patrimoni marítim s'ho val :-)

Salutacions,

Olga López Miguel ha dit...

Com comentava en Joan, vaig assistir al congrés de Seixal el passat mes de setembre. Aviat apareixeran penjades a la web de l'Ecomuseu do Seixal i/o a la de l'EMH, les presentacions dels ponents. Val la pena fer-hi una ullada. També es publicaran les actes del congrés, tot i que per veure-les haurem d'esperar una mica més.

Unknown ha dit...

Hola, Eduard!

En qualsevol cas, és una aposta de futur i això sempre està bé. Jo soc optimista... bé, pel que fa a la situació de casa nostra no tant.

A reveure!

---------

Olga,

Moltes gràcies per la informació. Caldrà estar atents a aquestes publicacions.

En aquest enllaç del Ecomuseu Municipal do Seixal hi ha el programa del 7è congrés de l'EMH, amb un resum de les ponències, i les recomanacions finals recollides en aquesta entrada.

Salutacions.

escenavegant ha dit...

Ha estat una llàstima que la nostra Federació no hi hagi pogut assitir. L'experiència, negativa, de les regates de vela llatina no deixa de ser la punta de llança d'una problemàtica que s'agreujarà amb el temps al nostre país. Hi ha hagut esforços lloables per transmetre la navegació tradicional com el Consorci el Far o el cas del vaixell Cyrano que està incorporant de forma activa a joves apassionats del mar que hi van a fer el seu període de pràctiques.
Alguns ja coneixeu la meva opinió al respecte. Com vaig descobrir en una Jornada a Aveiro, el futur del nostre patrimoni està en el coneixement i la pràctica de la navegació que les persones siguem capaces de transmetre a les generacions venideres. Recordo el comentari: "Si d'aquí a trescents anys algú vol construïr un galeó no tindrà cap mena de problema. Hi ha tractats, plànols, estudis, etc. Ara, un cop construït segurament no hi haurà gairebé ningú capaç de menar-lo". Segurament tenia tota la raó.
Salut!