27.10.13

Llibres de mar 1: “El mar de los hombres libres”

En aquest blog ja he parlat alguna vegada de llibres de tema marítim, però d’una manera molt àmplia i general. Fins ara no m’havia plantejat la possibilitat de parlar de llibres concrets i amb una certa periodicitat, com si fossin una secció fixa, per dir-ho així, d’aquest espai dedicat a la cultura marítima. Per què m’ho plantejo ara? Doncs perquè aquest estiu passat vaig tenir l’oportunitat de presentar dues novel·les que tenen el mar com a escenari: “El mar de los hombres libres”, d’Andrés Vidal; i “Negra Memòria”, de Mireia Vancells. Haver de parlar d’aquests dos llibres davant d’un auditori, en escenaris i circumstàncies diferents, em va suggerir una sèrie de reflexions que vaig intentar traslladar al públic assistent; reflexions que van quedar escrites i que em ve de gust conservar i compartir amb vosaltres. 

Aquesta secció que he titulat “Llibres de mar” no pretén ser un catàleg de novetats editorials, de llibres acabats de publicar. Parlaré de llibres que, en un moment o altre i pel motiu que sigui, han anat a parar a la meva biblioteca. Poden ser nous o de libreter de vell, novel·les o assaigs, llibres tècnics o llibres de fotografies. La selecció serà d’allò més eclèctica. Comencem aquesta sèrie de ressenyes amb la introducció que vaig escriure per a la presentació d’“El mar de los hombres libres”, que es va fer a bord de la goleta Äran, al port de Vilanova i la Geltrú, el dia 15 de juny, dins dels actes commemoratius del 110è aniversari del vaixell. 


Andrés Vidal, micro en mà, parlant del procés d'escriptura del seu llibre a bord de l'Äran. (Foto: Darío Jaén)


Allò que vaixells i llibres tenen en comú 

Bona tarda i benvinguts a la presentació de la novel·la “El mar de los hombres libres”, de l’Andrés Vidal, a bord de la goleta Äran, aquest magnífic vaixell d’origen suec, que aquest any compleix 110 anys. 

110 anys! Aviat està dit... Només tres anys el separen del segle XIX: és més que una vida! Ha passat molta aigua per sota d’aquesta quilla, centenars i centenars de milles navegades... Si aquestes fustes de roure i d’avet poguessin parlar, imagineu quantes històries ens podrien explicar: des dels primers viatges entre diversos ports del Mar Bàltic i el Mar del Nord, carregat de mercaderies, entre elles botes d’arengades que es canviaven per peix salat per exportar-lo a la península ibèrica, on es proveïen de sal i de vi; fins al seu últim viatge llarg, des d’Estocolm fins a Vilanova, on som ara, i on l’Äran començarà una nova vida lligada al Garraf i al seu entorn natural.

Crec que els vaixells com aquest tenen moltes vides; tantes com les dels propietaris que han tingut, com les dels patrons que els han governat i com les dels tripulants que hi han navegat, que hi han projectat els seus somnis i il·lusions: fer negoci, veure món, viure aventures, fugir d’un passat... i tot allò que empeny els homes i també a moltes dones a fer-se a la mar. Aquesta és la càrrega que transporten els vaixells centenaris com aquest, la matèria intangible de la qual estan fets: els somnis, desigs i il·lusions dels homes i les dones que hi han navegat. 

Això fa que, per a molts navegants, els vaixells siguin criatures vives, amb la seva pròpia ànima. Ja que parlarem de llibres, permeteu-me que citi Joseph Conrad, capità de gran veler i un dels millors escriptors de novel·les de tema marítim, que potser és qui ha descrit millor l’estreta relació que uneix homes i vaixells. En el seu llibre “El espejo del mar” escriu: “un vaixell vol que se’l mimi amb coneixement de causa. Un ha de tractar amb comprensiva consideració els misteris de la seva naturalesa femenina, i llavors ell estarà al nostre costat, fidelment, en la nostra lluita incessant contra forces davant les quals no fa vergonya sortir derrotat. És una relació seriosa, aquesta en què un home vetlla acuradament pel seu vaixell. Aquest té els seus drets, igual que si pogués respirar i parlar; i de fet hi ha vaixells que, per l’home que s’ho mereixi, faran qualsevol cosa, com diu el refrany, menys parlar.“ I aquesta altra cita: “els vaixells són criatures que nosaltres hem portat al món amb l’objectiu que ens obliguin a donar la talla.”  

Un llibre també té moltes vides:  té la de l’autor, que hi ha dedicat una part de la seva a escriure’l; té la dels personatges que corren per les seves pàgines; però, sobretot, té les vides dels seus lectors. Els llibres, especialment els relats de ficció i, més concretament, les novel·les d’aventures, ens transporten a móns que mai no visitarem i ens permeten ser persones que mai no serem. Cada lector agafa un llibre com aquest i se’l fa seu; projectant en les seves pàgines tots els seus anhels, fantasies, somnis, desigs... i de vegades també les seves frustracions. Els llibres ens permeten viure vides que mai no viurem.

Vaixells i llibres tenen, doncs, en comú aquest lligams tan estrets amb les persones que s’hi posen en contacte. Són dues de les grans creacions de l’ésser humà; dues de les coses per les quals, al meu entendre, val la pena viure. 

La lectura també té molt de navegació; llegir ens porta a moltes platges... I navegar per les pàgines de “El mar de los hombres libres” és un autèntic plaer.  Té tot el que ha de tenir una bona novel·la: una història apassionant, que passa en un poble del sud de França, a l’època de la revolució francesa; una història d’aquelles que t’atrapen i no et deixen fins a la última pàgina; uns personatges potents i ben construïts, d’aquells que sedueixen i amb els quals te n’aniries fins a la fi del món; i també té un tema de fons que transcendeix la novel·la i ens situa en un debat molt actual: la lluita per la llibertat. També té amors a prova de bombes, lluites i combats, una mica de sang i fetge, grans amistats, passió, vaixells i barques, mar, molta mar, abordatges i canonades, ports, mariners i tavernes, tempestes, illes misterioses... Ah! I galetes! Unes galetes delicioses que són un element clau de la novel·la i que es poden tastar. Al final del llibre hi ha la recepta per si les voleu fer a casa. 

“El mar de los hombres libres” és la tercera novel·la del seu autor, l’Andrés Vidal. La primera va ser “La herencia de la tierra” (2011), ambientada a l’època de la industrialització de Catalunya; i la segona, “El sueño de la ciudad” (2012), ambientada a la Barcelona modernista. Totes amb molt d’èxit de crítica i públic.


Fitxa del llibre:

“El mar de los hombres libres”
Andrés Vidal. 
Editorial Planeta, 2013
ISBN: 978-84-08-11227-3
598 pàgines.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

De: Andrés Vidal (Màrius Mollà)
Per a: Joan Sol

Un autèntic honor figurar al teu blog d'aquesta manera. I un privilegi conèixer-te!

La singladura continua!!!

Mil gràcies.

Joan Sol ha dit...

Gràcies a tu, Màrius. El privilegi també és meu.

Efectivament, la singladura continua. L'important no és el destí final, sinó el viatge.

Bona proa i a reveure!