Astilleros Nereo construirà el bergantí “Galveztown”

Gravat del bergantí Galveztown

Som a l’any 1781, en plena revolució americana. Els espanyols lluiten contra els anglesos per reconquerir la Florida, que Espanya havia cedit a Anglaterra pel Tractat de París (1763), a canvi de la Luisiana. El governador d’aquest territori, un militar malagueny anomenat Bernardo de Gálvez, inicia una ofensiva per recuperar els territoris perduts. La flota espanyola es dirigeix cap a la badia de Pensacola. Després d’un assalt amfibi fet per infants de marina, comença el setge de la ciutat. Però els anglesos es defensen aferrissadament des del Fort George. A l’hora de fer entrar els vaixells a la badia per fer l’atac final a la ciutat, el cap de l’esquadra espanyola, José Calvo de Irizábal, s’hi nega perquè considera la missió massa perillosa. Aleshores, Bernardo de Gálvez li envia un missatge que diu:

"Una bala de a treinta y dos recogida en el campamento, que conduzco y presento, es de las que reparte el Fuerte de la entrada. El que tenga honor y valor que me siga. Yo voy por delante con el Galveztown para quitarle el miedo".

A continuació, hissa la bandera de l’almirall al seu bergantí, el Galveztown, i entra tot sol a la badia per donar exemple als altres vaixells que la missió és factible. La resta de la flota el segueix, ataca la resistència anglesa i Pensacola capitula. Poc temps després, Gálvez farà fora els anglesos de les Bahames, mantenint el domini espanyol al Carib i accelerant la victòria dels independentistes nord-americans.

Retrat de Bernardo de Gálvez.

Som a l’any 2008, en plena revolució urbanística. Els Astilleros Nereo de Màlaga són a punt d’abordar el seu projecte més ambiciós: la construcció del bergantí Galveztown, una rèplica del vaixell amb què Bernardo de Gálvez va conquerir Pensacola. Significa això que han sortit victoriosos del seu contenciós amb la Direcció General de Costas i l’Ajuntament de Màlaga? Doncs no; de moment, encara no poden cantar victòria. Però sembla que l’allau d’al·legacions contra l’ordre de desallotjament, presentades amb el suport ciutadà, a més d’un parell recursos contenciosos administratius interposats, faran aturar el procés i els donaran el marge de temps que necessiten –dos anys- per construir el bergantí.

El projecte del Galveztown arrenca l’any 2001, amb un doble propòsit. Per una banda, reivindicar la figura històrica del polític i militar Bernardo de Gálvez, que va combatre al costat dels independentistes nord-americans contra els anglesos. Avui dia Gálvez és més conegut i reconegut als Estats Units que al seu propi país. Per altra banda, posar en valor la construcció tradicional d’embarcacions del barri de Pedregalejo de Màlaga. El mes de febrer passat, la Junta d’Andalusia va ordenar la inscripció d’aquesta activitat d’interès etnològic en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús. La idea inicial és construir el vaixell a la mateixa platja on hi ha ubicades les drassanes Nereo i on el segle XVIII s’hi construïen barques de treball i també bergantins. Però el senyor Juan Carlos Fernández Rañada, coordinador d’Urbanisme de l’Ajuntament de Màlaga i, fins no fa gaire, cap de la Demarcació de Costes Andalusia-Mediterrani, descartava aquesta possibilitat en una entrevista a “La opinión de Màlaga”: "Podemos darle (a Nereo) una concesión para un museo de carpintería de ribera o una escuela taller. Lo que no podrá hacer es fabricar barcos ahí". Guanyaran Bernardo de Gálvez i el seu bergantí, aquesta batalla?

De moment, part de la fusta per a construir el vaixell -vint-i-cinc troncs de roure de Virginia-, que ha estat donada pel poble americà, surt aquest dimecres del port de Jacksonville (Florida, USA), a bord d’un vaixell, rumb a Màlaga. L’Armada dels Estats Units es fa càrrec del nòlit (flete). I està previst que, quan arribi a la capital andalusa, llanxes de desembarcament de l’Armada espanyola la traslladin fins a la platja de Pedregalejo. Per ara només hi ha un acord verbal amb Comandància de Marina i s’està a l’espera de signar un protocol per donar a l’acte la rellevància que es mereix.

Dibuix del Galveztown en un mapa de l'època

Mentrestant, a les drassanes Nereo ja treballen en la construcció de la quilla, la roda y el codast del Galveztown. Cal enllestir la feina abans del 9 de maig, que és el dia previst per la col·locació de la quaderna mestra. Aquest serà un dels actes centrals d’un atapeït programa d’activitats per celebrar la inauguració de la construcció, en què hi participaran totes les institucions i organismes implicats en el projecte. A banda de les administracions espanyola i nord-americana, destaquen la Universitat de Connecticut i la Universitat de Màlaga, que el considera un projecte de ciutat, i dos museus marítims nord-americans de primer ordre: el famós Mystic Seaport Museum, que construirà els pals del vaixell, i enviarà un parell de mestres d’aixa a Màlaga, i el St. Augustine Lighthouse & Museum, de la localitat de San Agustín, a la Florida, considerada el port més antic d’Amèrica. Aquí hi construiran un dels bots auxiliars del bergantí. L’altre el faran al taller d’Hachilla, mestre d’aixa del Coria del Río, a Sevilla, inscrit també en el Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús.

Un altre dels aspectes més interessants del projecte és la creació d’un taller ocupacional de mestres d’aixa, amb una trentena d’alumnes, que durant dos anys treballaran en la construcció del vaixell, amb el mestratge dels professionals d’Astilleros Nereo i del Mistic Seaport Museum. Però la cosa no acaba aquí, perquè al voltant de la construcció del Galveztown hi ha una sèrie de projectes associats. Tot el procés d’investigació generarà diversos treballs i publicacions, a més de documentals sobre tot el procés constructiu. Hi ha prevista la creació d’un petit port per a embarcacions tradicional, que serveixi de base, a més del bergantí, a una mostra d’embarcacions de la marina tradicional malaguenya: sardinals, barques de xàvega, bucetes... Fins i tot hi ha la idea de rodar un llargmetratge protagonitzat per Antonio Banderas –suposem que en el paper de Bernardo de Gálvez- i amb un possible guió d’Arturo Pérez Reverte, el creador del Capitán Alatriste. De moment, l’escriptor, acadèmic i navegant de Cartagena ja ha fet públiques les seves simpaties per en Bernie, com diu ell, en l’article “El hombre que atacó solo”. Tindrà, doncs, el cinema espanyol, la seva pròpia versió de “Master and Commander”?

Bé, i... com serà el Galveztown? Sabem que fa 21 metres d’eslora i prop de 7 de mànega, però no n’hem vist cap plànol. Serà, això sí, una reproducció exacta d’un bergantí de guerra del segle XVIII. Tan exacta que no portarà ni motor! La “Fundació Bergantí Galveztown” s’encarregarà de gestionar el vaixell, que farà de museu flotant i de centre d’interpretació del patrimoni marítim malagueny. Y alhora farà d’ambaixador de la ciutat de Màlaga allà on vagi en tots els seus viatges.

Escut d'armes de Bernardo de Gálvez

Per la gesta de Pensacola, Bernardo de Gálvez va rebre diversos títols i condecoracions. A més, el rei Carles III li va concedir el dret a usar un escut heràldic amb la llegenda “Yo solo”, i a col·locar-hi una representació del bergantí Galveztown, amb la figura del propi Gálvez a bord. En canvi, als Astilleros Nereo i al barri de Pedregalejo no estan sols. Al contrari, el projecte del bergantí ha cridat força l’atenció de molts malaguenys, que s’han posat en contacte amb la drassana i amb la Federació Andalusa per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial per interessar-se pel projecte. Potser el nou Galveztown, com va fer el seu predecessor, mostri també el camí de la victòria en la lluita contra la Demarcació de Costes i l’Ajuntament de Màlaga. Potser l’intrèpid Bernie torni a guanyar una batalla després de mort.