Ahir a la tarda, quan anava cap a casa amb el tren, assegut a la banda del mar, vaig mirar per la finestra i… oh, sorpresa! Hi havia un gran veler fondejat davant de Premià de Mar. En baixar del tren me’l vaig mirar bé des de l’andana: tres pals, vergues al de proa, veles de tall als altres dos, alt de bordes, bandes blanques als costats… Tenia tota la pinta de ser el Palinuro, però calia assegurar-se’n. Vaig córrer cap a casa a buscar la càmera i el trípode, perquè la llum començava a anar de baixa. Després d’una bona caminada pel passeig, vaig plantar el trípode a les roques de la bocana del port i li vaig fer aquesta foto, a ISO 200, per evitar que sortís moguda.
Si amplieu la foto, podreu llegir el nom a la popa: Palinuro! Sempre he admirat aquells aficionats als ocells que són capaços de distingir una cadernera d’un pit-roig i, a sobre, dir-te’n el sexe, a cent metres de distància. Doncs ahir em vaig sentir una mica així. Suposo que tots desenvolupem el nostre sentit de l’observació cap a aquelles coses que més ens interessen. Aquí hi trobareu la fitxa tècnica i un historial breu d’aquesta “au marina”.
I què hi feia, el Palinuro, fondejat davant de Premià de Mar? Doncs ha vingut per participar en el Sailing to Barcelona (Rumb a Barcelona), un dels actes que es fan dins del Congrés Mundual de la Natura que es celebrarà a Barcelona del 5 al 14 d’octubre. El congrés l’organitza la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), que és la xarxa del medi ambient més antiga i més gran del món. En formen part més de 1.000 entitats de 160 països, uns 200 governs i 800 ONG, a més 10.000 científics i experts. Durant aquests dies 8.000 persones es reuniran a Barcelona per discutir i prendre decisions sobre els problemes més greus en matèria de medi ambient i desenvolupament a tot el món. Esperem que realment s’arribi a acords que no acabin en paper mullat, com acostuma a passar en política mediambiental.
I dins d’aquest congrés, el Sailing to Barcelona reunirà diversos velers que pertanyen a entitats i organismes que fan tasques relacionades amb el medi ambient. La idea és promoure la conservació dels mars, costes i oceans a través del món de la nàutica i de la vela, i sensibilitzar el públic cap a aquestes qüestions. Els participants aportaran propostes i projectes per a un ús més sostenible de l’ambient marí.
Efectivament, cal que tots prenguem consciència de la situació precària en què es troben moltes zones del nostre litoral i exigir als nostres governants que facin alguna cosa al respecte. De tota manera, nosaltres, la gent, els ciutadans, hem d’assumir la nostra part de responsabilitat en l’estat actual del mar i de les costes. Cal que ens arromanguem i que col•laborem per canviar la situació. Hi ha coses a fer que no són, necessàriament, anar a recollir chapapote quan hi ha un accident. La custòdia marina és una via que permet a la societat civil participar en els processos de gestió i conservació dels espais litorals, tal com s’explicava en una entrada anterior, en aquest mateix bloc.
Aquí teniu la relació dels vaixells participants en el Sailing to Barcelona, però pot ser que se n’hi afegeixin molts més. El Palinuro obrirà la desfilada de tots els vaixells que es farà aquest dissabte, entre el port i el Fòrum, com a obertura del Congrés Mundial de la Natura.
Aquest matí he tornat a la platja a veure si “l’ocell” encara era al niu. I, efectivament, allà l’he trobat, mig adormit sota un cel que ja amenaçava amb la tempesta que ha caigut aquesta tarda. Li he fet unes quantes fotos més. Després, quan me n’anava cap a la feina, he vist que salpava i posava rumb a Barcelona.
15 comentaris:
Hola Joan:
de visita per el mar, os echamos de menos el sabado pasado, sobre todo los que os conocemos. Estuvo muy bien muy buen rollo y como de costumbre el "maestro" no defraudó, vi tus preguntas, el navegaba en dorna ahora usa "vara de portar" al referirse a su muleta, pero no hace muchs años se embarcó con Uxio en una polbeira, habrá momentos para que podamos repetir, esta fue una segunda experiencia que salio muy bien, esperemos a la 3ª, supongo que si no es antes será en el IX Encontro de EETT..
Un abrazo
Fernando
I jo em vaig perdre aquest meravellós vaixell!!
Hauríes d'haver-me trucat...Bé, sempre em queda mirar les teves fotos.
Una abraçada!!
Hola Joan:
Te invito a participar en el Juego:
Onde está este faro?
Post del 8 de octubre en SINGRADURA DA RELINGA.
Un saúdo mariñeiro e atlántico.
Fernando,
Celebro que la Xuntanza Blogueira saliese bien. Por los comentarios que he leído en otros blogs, todo el mundo se lo pasó en grande y quedaron muchas ganas de repetir. Sé que la "estrella" de la jornada fue el profesor Staffan Mörling, que se metió en el bolsillo a todos los que no le conocían con su cordialidad y sus conocimientos de las embarcaciones tradicionales gallegas. Así que Mörling y Uxío en el mismo barco... ¡menudo tándem! Ya tengo ganas de leer la entrevista que le preparamos entre todos.
Nosotros también os echamos de menos y seguro que el próximo encuentro de blogueros marítimos no nos lo perdemos.
Nos vemos en el Salón Náutico.
Mercè, no pateixis que la propera vegada t'aviso. De fet, jo vaig rebre dues trucades i un missatge avisant-me de la presència del "Palinuro" davant de Premià.
Si el vols veure de prop, aquests dies és a Barcelona, juntament amb altres velers d'organitzacions relacionades amb la defensa del medi ambient.
A reveure.
Moncho, tu juego me parece una idea estupenda... aunque me temo que la suerte del principiante ha jugado a favor mío. ;-)
Nos leemos!
Joan, con Mörling es jugar a la loteria con todos los números.
La única duda estaba en si podía venir y pudo.
Una abraçada. Fernando
Hace unos días apareció delante de la Cíes un velero de tres palos, y aunque le tomé algunas fotos no publiqué ninguna porque no eran buenas. Mi objetivo de 55mm se me está empezando a quedar muy corto... a ver si hablo con Baltasar y...
La cosa es que cuando vi esta entrada del Palinuro se me encendió la luz y pensé que a lo mejor se trataba del mismo barco, pero no, son distintos, y sigo sin saber qué barco era...
Con el juego de Moncho (qué gracia, verdad?)se me ha ocurrido publicar la foto a ver si algún blogger lo reconoce.
Salitre, Marinero
Hola!
A mi m'ha passat una mica ho mateix. Aquest cap de dettmana ens hem anata a BCN amb l'Ingrid i la Bruna per veure els avis catalans. El diumenge vam anar a fer un psseig am la nena per el Park Güell i, al puxar a la plataforma els hi vam avistar navigant a la costa, tots aquests baixells. Quina sorpesa! A la tarde vam anar a ffer un passeig al Port Vell i els vam poder admirar i fer-lis fotos. Potser en façi un comentari al nostre blog y puxi alguna foto.
Si n'hi ha temps. Per cert. un dubte: Encara s'hi utilitza la brea o el quitrá a las embarcacións tradiciaonal. No n'he vist a la Costa Brava. Parlavem d'aixó amb la Amiga Atlántica.
Una abraçada. Suso
Fernando:
Está claro que los astros eran del todo propicios para que la Xuntanza Blogueira saliera bien. Ahí había mucha energía concentrada, muchas ganas y mucha presidposición. Y la próxima aún será mejor.
----------
Mar:
Buena idea! Identificar barcos es uno de mis juegos favoritos (ahora mismo no recuerdo los otros). Me apunto, me apunto!
----------
Suso:
Aquí a Catalunya ja no es fa servir la brea. Totes les barques es pinten de dins i de fora. Hi ha una barca centenària, la "Lola", un llagut del foc de la pesca de l'encesa, que potser sí que per dins encara porti brea; però per fora va pintada. Si en Vicente, el seu armador llegeix això, segur que ens ho aclareix.
Bé, i si algú més ens ho pot aclarir, que també ens ho digui.
Brea..........els arrosegaments del maresme fins fa mes o menys 10 anys feien servir per pintar les portes l' art BRETBOL (pintura aquitranada )........el mestre d'aixa de l'Escala ha fet servir PEGE GREGA salut a tots
Poquet a poquet, m'agradarà anar descobrint el teu blog... Molt bona la comparativa entre l'avistament d'un icell i un vaixell... és cert :-)
Salutacions des de Tarragona,
T'enllaço.
Ei, Massagran! Celebro que per fi t'hagis decidit a escriure.
Això del "Bretbol" és una marca de pintura quitranada?
Suposo també que et refereixes a la pega grega que, juntament amb la trementina, és un dels productes que s'obté de la destil·lació de la resina de pi.
Però com s'aplica, en una embarcació, la pega grega? Per què es fa servir?
A reveure!
Hola, Eduard! Benvingut al bloc!
Em fa molt feliç saber que tinc un enllaç amb la meva ciutat natal. Si busques per les entrades veuràs que n'hi ha algunes dedicades al port de Tarragona on hi vaig passar alguns dels millors anys de la meva joventut.
Tu també estàs enllaçat.
Ens llegim.
Haurem de remenar el teu blog :-)
Salutacions des de Tarragona!
Publica un comentari a l'entrada