José Huertas Morión, mariner i escriptor

Dies enrere, buscant documentació per un treball, vaig descobrir la figura i l’obra del mariner i escriptor José Huertas Morión (Cadis, 1909 – València, 1998). Huertas va dedicar tota la seva vida al mar. El 1925 s’embarcava per primera vegada en el llaüt de pesca Ramona y García, com a noi de barca, i començava una llarga trajectòria marinera, rica en coneixements i experiències, que s’estendria fins al 1971. Durant aquests anys va navegar en un total de 53 vaixells de tota mena, entre els quals hi ha pailebots i grans velers, i va travessar el Cap d’Hornos diverses vegades a vela. Trobareu una biografia més detallada de José Huertas, juntament amb una entrevista en vídeo, en el bloc que administra la seva neta, Mercè Galán.

José Huertas, el 1934 (foto del seu bloc)

Huertas va ser, doncs, un testimoni d’excepció del declinar de la navegació comercial a vela al Mediterrani. Però, sortosament per nosaltres, el mariner també tenia ànima d’escriptor i va conservar les seves vivències en els diaris de navegació de tots els vaixells en què havia navegat. I un cop jubilat, es va dedicar a escriure sobre temes relacionats amb el mar i els vaixells. Fruit d’aquest treball és una dotzena de llibres, entre els que destaquen “Los últimos veleros del Mediterráneo. Torrevieja marinera” (dos volums), “Motoveleros del Mediterráneo. El final de una época” i “La València marítima” (dos volums). Tots aquest treballs són imprescindibles per tenir informació de primera mà d’aquest període de la nostra història marítima; i més ara, quan assistim a la recuperació d’alguns velers d’aquella època, com el pailebot Pascual Flores, bessó del Santa Eulàlia (ex Carmen Flores), tots dos construïts a Torrevella, i el pailebot Miquel Caldentey.

El pailebot Santa Eulàlia, ex Carmen Flores, construït a Torrevella

La setmana passada vaig anar a València per feina i vaig aprofitar per acostar-me fins al Museu Valencià d’Etnologia on vaig poder adquirir els dos volums editats fins ara de “La València marítima”. Són un recull de notícies del món mariner dels segles XIX i XX, que tenen per escenari aquella costa, recollides per l’autor dels principals diaris de cada moment. El primer volum està dedicat a la pesca del bou; i el segon, als altres protagonistes de la navegació valenciana: els constructors i les embarcacions.

Un dels llibres de José Huertas (foto del seu bloc)

Aprofito per dir que la llibreria del museu té un bon assortit de llibres sobre el patrimoni marítim local, entre ells “La vela latina en Valencia”, un llibre de gran format, magníficament ben editat, de lectura obligada per conèixer el passat i, sobretot, el moment en què es troba actualment la vela llatina a València. Tinc la impressió que a Catalunya, quan parlem de vela llatina –i m’atreviria a dir que en altres àmbits de la cultura també passa-, tenim tendència a mirar cap a la costa gironina i cap a les illes, però no baixem la mirada més avall de l’Ebre. Bé; és cert que els amics de la Associació Barques Tradicionals de Xàbia -que, per cert, tenen web nova- representen un punt de contacte amb aquelles terres. Però hi ha la vela llatina de l’Albufera, que forma part indissoluble d’aquell ecosistema, i que es manté viva a llocs com Catarroja, Silla i El Palmar. Em fa l’efecte que aquest és un món força desconegut pels “marítims” i amb el qual, per les raons que sigui, no hi tenim contacte.

Crec que l’obra de José Huertas pot ser una molt bona porta d’entrada a la cultura marítima valenciana. Part d’aquesta obra s’exposa al Museo del Mar y de la Sal de Torrevella, al qual Huertas va donar els seus instruments de navegació, dos llibres incunables i moltes de les cartes marines que va utilitzar en els seus viatges. El vincle de Huertas amb aquesta ciutat alacantina era força estret, com ho demostra, a més del museu, el carrer que porta el seu nom.