29.3.09

Salvem el pescador Miquel

Amb motiu de l’entrada anterior, l’amic Massagran pescador professional, fa un comentari en què exposa alguns dels problemes que afecten els pescadors d’arts menors, en aquests moments. Entre ells es refereix als entrebancs que constantment els posa l’Administració, i ens recomana que fem una ullada al bloc “Salvem el pescador Miquel”, que ha creat el pescador empordanès Antoni Roig per denunciar que no pot treballar per culpa d’un despropòsit administratiu. Aquí el podem veure explicant el seu cas per televisió.



No és la primera vegada que sento els pescadors queixar-se del mal tracte que reben per part de l’Administració, i del menyspreu i la insensibilitat d’alguns funcionaris davant l’esforç econòmic que representa per ells l’aplicació d’unes normes, moltes vegades absurdes, que canvien cada dos per tres i que semblen pensades per fer que deixin de pescar. Sembla com si hi hagués la consigna d’acabar amb la pesca d’arts menors, a base de fer la vida i la feina impossible als pescadors. Generalment es tracta de petits negocis familiars del quals en viu una família i, de vegades, amb prou feines. En aquesta època de crisi -que és quan caldria tractar més bé que mai la persona que és capaç de mantenir un negoci i generar feina-, em sembla un crim destruir llocs de treball i condemnar la gent a l’atur a base de posar-los pals a les rodes. Em sembla antieconòmic i, sobretot, una injustícia i una indignitat monumentals.

En la meva opinió –i m’agradaria sentir-ne d’altres-, una part important del problema és que, a Espanya, l’Administració de marina és la cosa més antiquada, burocratitzada, obsoleta i poc operativa del món. Les capitanies marítimes són regnes de taifes en què els tràmits i gestions es poden agilitar o eternitzar en funció de si li caus bé o malament al funcionari de torn, o de si aquell dia s’ha llevat de bon humor o no. No és seriós que en unes capitanies hi hagi més màniga ampla que en altres. No és just ni democràtic que l’aplicació de normes i reglaments, que hauria de ser igual per tothom, depengui de la potestat d’una persona. No és normal, al segle XXI, que triguis dos anys a obtenir un certificat de navegabilitat. No voldria fer demagògia; per això, si algú té una explicació sobre aquesta situació o un punt de vista diferent al meu, m’agradaria que m’ho expliqués.

Finalment, llegint el bloc del pescador Miquel Roig, he sentit diverses vegades que els pescadors no estan prou units. Possiblement, si hi hagués un sindicat de pescadors potent, moltes d’aquestes qüestions quedarien resoltes en convenis negociats directament de tu a tu amb l’Administració. És sorprenent que, per resoldre un problema que deu afectar molta més gent, cadascú hagi de fer la guerra pel seu compte. Ara, també m’agradaria saber si als grans del sector pesquer els interessa ajudar els petits. I també m’agradarà veure què hi diuen els nostre polítics, perquè sempre he tingut la sensació que en l’àmbit marítim, com en tants d’altres, el bacallà el continuen tallant a Madrid.


6 comentaris:

Far de la Banya ha dit...

Tot plegat parteix d'una base força anacrònica pels temps actuals...

pescador ha dit...

Moltes gràcies per fer-te resó del meu cas. Aprofito per preguntar-te si et faria res que posés el teu blog com a enllaç preferit des dels meus... és que m'ha agradat.
Salutacions.
Miquel.

Joan Sol ha dit...

Hola, Miquel!

Celebro que t'hagi agradat el bloc i em fa molta il·lusió que el vulguis enllaçar al teu. T'ho agraeixo.

Si hi ha alguna cosa que puguem fer per ajudar a resoldre el teu cas, només ho has de dir. No estic gaire ficat en el món de la pesca; però, com a mínim, crec que entre tots podem donar-li difussió.

Molts ànims i salutacions.

----------

Eduard, com anem?

Sí, noi, tens rao; així com altres àmbits de l'Administració s'han modernitzat, el sector marítim sembla ancorat al segle XIX.

Per cert, ja saps que això que fas, de fotografiar vaixells, se'n diu "spotting" i, per tant, que ets un "shipspotter"? Aquí tens el bloc d'un col·lega: http://elblogdelshipspotter.blogspot.com/

Cuida't!

escenavegant ha dit...

Els vaixells de pesca en sortir al mar han de connectar un aparell que permet controlar-los a distància... des de Madrid!
Caldria preguntar-se qui fa més mal al litoral? El pescador artesanal que va a calar els seus palangres, unes nanses o un tresmall? O, la barca d'arrossegament amb 2000 cavalls de potència que d'una forma gens selectiva "engoleix" a la seva xarxa totes les espècies que troba en el seu camí? Quants quilos de peix es descarten diàriament abans d'arribar a port en una barca d'arrossegament en espècies comestibles però no comercials?
Podriem seguir fent preguntes al vent. Les administracions coneixen el problema però no s'hi volen enfrontar. La Industria (així en majúscula)de la pesca encara manté les seves quotes de poder, tot i la poca incidència econòmica com a sector primari dins el país. De la seva mobilització amb motiu del preu del carburant tothom se'n recorda.
És lamentable aquest desequilibri que hi ha entre les grans empreses pesqueres i els pescadors artesanals. El futur, si h'hi ha, del sector pasarà per un retorn a la pesca selectiva. De ben segur que en un futur no gaire llunyà, el peix fresc del nostre mar pròxim serà un luxe no a l'abast de totes les taules.

Comtessa d´Angeville ha dit...

"a Espanya, l’Administració de marina és la cosa més antiquada, burocratitzada, obsoleta i poc operativa del món"

Ahí ho has dit, Joan! He estat mirant el blog de Miquel i sí, és tot un despropòsit!!!!

I què raó té escenavegant quan diu "El futur, si h'hi ha, del sector pasarà per un retorn a la pesca selectiva" Ai, cóm hi hauria que remarcar eixe SI HI HA... A la meua classe sap quants tenien pensat en acabar dedicar-se a la pesca, a més de servidora? La gent de fet es mirava l'assignatura de pesca com una maria, les hores perfectes per a fumar-se el cigarret... I no és ja únicament per lo dur de la feina, es que anem de cap a que el futur de la pesca siguen les piscifactories, tristament...

Joan Sol ha dit...

Jordi, tens raó. Però els consumidors hi tenim molt a dir aquí i cada vegada se sent parlar més del "consum responsable de peix" i del "peix sense preu", que és aquest peix que es descarta perquè no té valor comercial, i que és molt millor que segons quins peixots de bassa que ara s'han posat de moda. Peixos amb els quals se'n poden fer plats excel·lents. L'"Slow fish", que s'emmarca dins del "Slow food", va per aquí. Precisament dies enrere uns quants cuiners van fer una sessió de cuina amb "peix sense preu" a l'escola gastronòmica del mercat de la Boqueria. En parlaré en una propera entrada. De moment, et deixo un text d'una campanya d'AccióNatura en favor del consum de peix responsable: http://www.ampgarraf.org/mm/file/111007%20DPCampanaConsumo
ResponsablePescado.pdf

-----------

Comtessa, no sé si fuma però, si és així, aguanti-se'n tant com pugui; perquè, a més d'anar-li bé per la salut, ens interessa molt que assisteixi a les classes d'aquesta maria que diu que és l'assignatura de pesca. Per una pescadora amb vocació que tenim, conservem-la!

Doncs això, cuidi's.