23.4.09

Dia del llibre mariner

A Catalunya, la diada de Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, és una de les més boniques de l’any. Els carrers i places de molts pobles i ciutats s’omplen de parades de llibres i de roses; i si fa bo, la gent surt al carrer per complir amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada i un llibre al xicot o al marit. Em sembla una festa d’allò més civilitzada, perquè rendeix culte a l’amor i a la cultura, i trobo que això diu molt en favor del nostre tarannà com a poble. Personalment, m’emociona molt més la diada de Sant Jordi que l’11 de Setembre, diada nacional de Catalunya, dedicada a l’exaltació de les essències pàtries. Sense deixar de banda els meus orígens, llengua i identitat catalana, em trobo molt més còmode en la pàtria de la cultura i de l’amor, passaport universal que obre totes les portes i traspassa totes les fronteres.


Aprofito, doncs, que avui és el dia del llibre per parlar de llibres... llibres relacionats amb el mar, naturalment! No estic al corrent de les novetats; per tant, no parlaré de llibres que acaben de sortir. A més, m’interessa tant una novetat editorial com un exemplar trobat en una llibreria de vell o remenant per Internet. Parlaré de deu llibres de la meva biblioteca nàutica que, per un o altre motiu, m’estimo especialment. No els he triat en funció de la seva qualitat literària, que la tenen, o de la seva edició acurada. N’hi ha de molt ben editats i d’altres que són edicions de butxaca barates. Els he triat per motius purament sentimentals. Per mi, els llibres són paisatges sentimentals, fragments de vides que no viuré, una referència, una guia, un camí... En definitiva, els llibres són una part important de la meva vida. I aquests són deu dels que més m’estimo.

“En el espejo del mar”, de Joseph Conrad. Les seves novel•les són magistrals, però aquest llibre és el seu testament com a mariner. Segurament és un dels llibres que expliquen amb més agudesa la relació íntima entre els homes, el mar i els vaixells. I en el meu cas, és el llibre que va inspirar aquest bloc, al qual li vaig dedicar la segona entrada: “El camí cap a un mateix”.


“L’illa del tresor”, de Robert L. Stevenson. Crec que va ser el primer llibre que, de ben petit, va alimentar els meus somnis de mar, perquè era l’únic conte que sabia el meu pare i me’l repetia una vegada i una altra. És l’aventura en estat pur i una història d’iniciació magistral. Explica moltes coses de la vida, de la manera de ser de les persones, de l’ambigüitat moral de l’ésser humà, una qüestió que preocupava a l’autor. L’he rellegit diverses vegades i em continua sorprenent i emocionant.

“Capitans intrèpids”, de Rudyard Kipling. És una novel•la esplèndida, que va donar lloc a una de les meves pel•lícules preferides de tema marítim. Adaptar aquesta història per un guió de “Les Tres Bessones” ha estat un d’aquells plaers que, de tant en tant, et dóna la feina. He triat aquestes dues novel•les d’aventures, però en podria haver triat altres de Verne, London, Defoe, Melville, Poe, Sabatini... Novel•les que em van portar per tots els mars del món i em van proporcionar moltes hores de plaer.

“Eh, petrell!”, de Julio Villar. De jovenet vaig tenir un retall de diari penjat a l’habitació que explicava la volta al món del navegant solitari basc. L’any 1991 vaig tenir ocasió de conèixer personalment Julio Villar, que va venir convidat al programa de televisió que jo dirigia, amb motiu de la publicació de la versió catalana del seu llibre. En aquella època m’havia apartat força del mar... Vam parlar una estona abans del directe i em va escriure la dedicatòria que reprodueixo més avall. Li vaig fer cas i potser per això he arribat fins aquí. No s’assembla als llibres de viatges d’altres navegants solitaris com Chichester, Tabarly, Moitessier, Slocum... que també tinc a les meves prestatgeries. Però la prosa poètica de Villar ha seduït milers de lectors –jo en soc un- des que el seu petrell va començar a volar fa més de trenta anys.



“Cadaqués”, de Josep Pla. Per mi, Pla és l’escriptor que ha descrit amb més precisió i coneixement de causa la vida marinera d’una bona part del litoral català: barques, pescadors, costums, paisatges, els vents, els peixos... Res de tot això va quedar al marge de l’esmolada capacitat de dissecció i d’anàlisi del l’escriptor empordanès. Pla és un mestre que admiro profundament. He triat “Cadaqués” pel meu afecte cap aquest poble, però hagués pogut triar “Contraban” o qualsevol dels seus relats de mar. Pla és imprescindible en qualsevol biblioteca de tema marítim.

“Camí de sirga”, de Jesús Moncada. L’Ebre, el món del riu, dels llaguts i dels llaguters, explicat per un dels millors escriptors de la literatura catalana, desaparegut prematurament el 2005. La novel•la em va atrapar des del primer moment i em va entusiasmar. Després vaig tenir la sort de conèixer Moncada personalment –la tele, un altre cop-, i em va semblar una persona afable i encantadora. El dia que va venir al programa em va sorprendre amb un regal inesperat: un exemplar de “Camí de sirga” amb una simpàtica dedicatòria dibuixada per ell mateix.



“Capitán de mar y guerra”, de Patrick O’Brian. Un dia, passejant per una llibreria de Barcelona, em va cridar l’atenció un llibre amb aquest títol imprès sobre una il•lustració de Geoff Hunt, el magnífic pintor de marines històriques. El vaig comprar i me’l vaig cruspir d’una tirada, atrapat per una història fascinant i, sobretot, per la personalitat de la parella protagonista, el capità Jack Aubrey i el doctor Stephen Maturin. I al darrera van caure les altres dinou novel•les d’aquesta nissaga de l’Armada anglesa. Quan vaig saber que O’Brian vivia a Cotlliure des de després de la Segona Guerra Mundial, se’m va acudir fer un documental sobre la seva vida i la seva obra. Fins i tot hi havia una productora interessada. Però l’escriptor va morir al cap de poc temps.

“Els premianencs i el mar”, de l’Associació Bellamar de Premià. Obra col•lectiva que parla del passat mariner de Premià de Mar i de la relació dels premianencs amb el mar, en tres àmbits: la platja, la pesca i la marina mercant, a l’època dels grans velers. El llibre es va fer amb els testimonis i les fotografies dels àlbums particulars de molts premianencs. El fet que jo en sigui el redactor és secundari, tot i que per mi va ser una experiència molt enriquidora. L’important és haver conservat una part important del patrimoni marítim immaterial de Premià. Malauradament el llibre està exhaurit.


“Nuestra vela latina”, de Vicente García-Delgado i Francisco Oller. És la “Bíblia” de les embarcacions tradicionals catalanes que feien i encara fan servir aquest aparell. El llibre és el resultat d’una feina d’investigació llarga i extensa per tota la costa catalana, que ha servit de base teòrica i pràctica per al moviment de recuperació d’aquestes embarcacions, iniciat a Catalunya fa vint-i-cinc anys. És una referència obligada per a qualsevol que vulgui recuperar, aparellar i fer navegar una barca de vela llatina. Puc dir que he tingut l’honor i el plaer de col•laborar amb en Vicente García-Delgado en l’elaboració d’un estudi que ha fet sobre el bou badaloní i que espero que vegi la llum aviat.



“El Mar”, de Philip Plisson. Un regal de la Marta pel meu cinquantè aniversari i un regal també per a la vista. Cadascuna de les imatges de gran format d’aquest mestre de la fotografia marítima és una injecció de mar en vena. He passat molt bones estones amb el llibre obert sobre la falda, capbussant-me en cada una de les fotos i perdent-me en mil i un detalls. Plisson és un autor de referència per a tots els aficionats a la fotografia de tema marítim; i el subtítol de “Pintor de la Marina” que figura sota el seu nom a la portada del llibre li escau a la perfecció.



I em deixo molts llibres més que, per motius purament sentimentals, podrien figurar en aquesta llista, però el tracte eren deu. Quins són els deu llibres que més us estimeu de la vostra biblioteca marítima? No cal que els comenteu, si no us bé de gust. Apunteu només els títols; i si no arriben a deu, no hi fa res. La idea és descobrir nous títols, noves possibilitats de lectura, nous mars per explorar.

35 comentaris:

F. Javier Moreno Rico ha dit...

¡Una selección excelente! ¡Feliz Sant Jordi! Javier Moreno.

Comtessa d´Angeville ha dit...

No caldrà que li diga res... el primer és bàsic, imprescindible per a entendre per què vaig fer-me a la mar (açò li ho he contat ja massa voltes).

Tinga bon dia! El meu Sant Jordi ha sigut sempre d'altra manera, de fet desconeixia lo de la rosa i el llibre fins fa pocs anys...

Abraços

Gemma ha dit...

Bona Diada de Sant Jordi!
Molt bonica la teva llibreria naùtica. Si avui t'hagués de regalar un llibre jo et regalaria "La marina mercant de Cadaqués", per què és un títol que no he vist que tinguis i per què és un llibre històric força interessant, està escrit per dos Raholes, cognom molt lligat a Cadaqués. Costa uns 30 € però jo el considero una joia, per tant es paguen de gust. El Cadaqués de Josep Pla també el trobo imprescindible i evidentment el de Conrad és obligat. En fí...ja saps que hi ha roses de pètals blaus com el mar? A reveure!

Nautijorge ha dit...

Bona selecció de llibres marítims. Bon dia de Sant Jordi.
Salutacions marineres.

Joan Sol ha dit...

Gracias, Francisco Javier. Vuestra recomendación para este día del libro, la "Crónica personal" de Conrad, también merece estar en la lista.

Feliz Sant Jordi y nos leemos.

-------------

Comtessa, no fugi d'estudi. Encara que no li agradin les tradicions alienes, vostè és una persona molt llegida, no només en quantitat sinó sobretot en qualitat; i em consta, perquè ho ha dit alguna vegada, que també té la seva biblioteca marítima. És a dir que faci el favor d'amollar uns quants títols... Li ho demano en nom de la seva devoció en Sant Jordi!

-------------

Gemma, t'agraeixo moltíssim el detall però, tot i que no n'he parlat mai, ja tinc "La marina mercant de Cadaqués". Me'l van regalar els Amics de la Vela Llatina de Cadaqués, que van ser els impulsors de la reedició d'aquest llibre magnífic. La primera ja fa molts anys que està exhaurida. És una molt bona recomanació.

Però, a més del llibre que ens recomanes, quins són els teus llibres preferits sobre el mar?

Sé que hi ha roses blaves i que es consideren un símbol de l'inabastable... potser com el mateix mar.

Feliz Sant Jordi!

-------------

Gràcies, Jorge, i felicitats. Que acabis de passar un bon sant.

Salut i bona mar.

Anònim ha dit...

Bon dia de Sant Jordi Joan,
Entro a la teva proposta i per no repetir títols anomenats per tu i també estimats per mi, hi afegeixo:L'Amic del vent 1989, Francesc Lleal; Pel Car de Fora 1982, Carles Barral i fotos d'en Xavier Miserachs; Contraban i altres narracions 1980, Josep Pla; Blanes Marítim 1925, Emerencià Roig; Phares 1994, Jean Guichard preface d'Eric Tabarly.
TONI.

Anònim ha dit...

Hola Joan,no m'enrrotllo, Memorial dels pescadors i dels peixos ,de Xavier Mas i Gibert. Catalunya des del mar,de Carles Barral. Senyes,ormeigs i pescadors de Tossa. Recull de mots i expressions marineres Tossenques. Els dos llibres son de Telm Zaragoza i Raig,que va ser durant molts anys alcalde de Tossa ,i president de la confraria de pescadors. El rem de trenta quatre, de Joaquim Ruyra,el qual va coneixer el meu pare. Aquell regust d'ampla llibertat.en memoriam de Josep Lluis Savall,tripulant de Sa Rata.I per ultim,el regal d'avui,Tinta de mar ,de editorial joventud. A reveure,MASSAGRAN

Comtessa d´Angeville ha dit...

Joan, no he aportat nous títols perquè la meua biblioteca no arriba ni a la sola de la sabata de la seua, que són només vint-i-un anys i no m'ha donat temps a tant!! La resta d'imprescindibles, junt a El espejo del mar... El corazón de las tinieblas, clar, Lord Jim, òbviament, La Isla del tesoro, Veinte mil leguas de viaje submarino, Moby Dick, Robinson Crusoe, La Odisea, Un capitán de quince años, Ultramarina, El lobo de mar, Escuela de Robinsones... els típics que se solen dir!

Laia, Mercè i David ha dit...

El Espejo del Mar és un dels meus llibres preferit. És real, franc i certer quan explica la vida del mariner amb els seus mites però també amb moltes realitats. La magnificència de la prosa de Conrad em sembla corprenedora, immensa, ensintonia plena amb els oceans tan extensos. I tot això, amb des de la mirada del professional de la mar, que es mira les regates com una "bella art" però tangencial per al qui es guanya la vida en aquell medi, o que dóna lliçons encertades sobre la importància de situar el llast en una embarcació mercant. Però, sobretot, m'ha quedat gravat aquell fragment en que explica que cada mariner decideix quan relament ha amollat amarres: n'hi ha que tot juts que aquestes deixen anar el vaixell, d'altres potser inicien el viatge quan gairebé ja no es veu terra... el desprendiment d'un món per passar a l'altra que necessita d'un procés molt íntim, no és una passa qualsevol.

Haddock ha dit...

Hola Joan, he disfrutado leyendo tus comentarios de algunos libros marinos que siempre me han acompañado;comentarios con un portico hermoso y una fotografía en la que una gamela coruxeira nos invita a navegar...y navegando nos llevas en primer lugar hacia El espejo del mar, de Josep Conrad, que en su "Nota del autor" nos dice:

"(...) He intentado aquí poner al descubierto, con la falta de reserva de una confesión de última hora, los términos de mi relación con el mar, que habiéndose iniciado misteriosamente, como cualquiera de las grandes pasiones que los dioses inescrutables envían a los mortales, se mantuvo irracional e invencible, sobreviviendo a la prueba de la desilusión, desafiando al desencanto que acecha diariamente a una vida intensa; se mantuvo preñada de las delicias del amor y de la angustia del amor, afrontándolas con lúcido júbilo, sin amargura y sin quejas, desde el primer hasta el último momento.

Subyugado pero nunca abatido, rendí mi ser a esa pasión (...)"

¿A que invita a continuar navegando pausadamente una y otra vez por las páginas de este libro?, libro del que Juan Benet nos dice que :

"(...) Es Conrad cien por cien, y además, el mejor Conrad, el que sabía dibujar un hecho del mar con la más perfecta forma literaria, y que sabía ilustrar un acontecimiento narrativo con la más acertada imagen marinera".

¡Bon dia de Sant Jordi!
Tin

Amiga Atlántica ha dit...

Hola Joansol,
Pues este día de San Jordi se ha incrementado nuestra biblioteca marina con dos ejemplares!!!
"Tinta de Mar" de la editorial Juventud, que le he regalado a Haddock.
Y "Veleros clásicos de leyenda" de editorial Blume, que me ha regalado él a mí.
Sendas rosas descansan sobre la mesa del salón en un pequeño jarroncito con agua.

Amiga Atlántica ha dit...

Por cierto, el Capitán del blog Donde el viento nos lleve, publicó hace un tiempo un post sobre este último libro.
El enlace es:

http://the-flying-pilgrim.blogspot.com/2009/02/veleros-clasicos-de-leyenda.html

Bicos

Anònim ha dit...

Conrad, Conrad, Conrad!!!!

Hola Joan, hola a todos!
A punto de apagar el ordenador e ir corriendo hasta la Libreria de Náutica a comprarme n libros me llamó mi mujer diciéndome que nuestro grumete de año y medio se había puesto enfermo.
Por delante de la lectura va la tripulación, otro Sant Jordi/Día del libro será.

Diego Riera.

Gemma ha dit...

blDoncs, saps que em passa? que tots els llibres que tinc a casa sobre el mar son d'aprenentatge sobre metereologia, nusos, cartes naútiques,navegació...
De totes maneres els teus lectors han contestat notablement la teva pregunta, i gràcies a ells i al teu post doncs ja tinc un quants títols en ment. Per cert, tu quin em recomanes d'entre tots? els que et vaig anomenar a l'anterior missatge ja els he llegit.
Una abraçada, ah! quin és el títol de la cançó del somriure?
Una abraçada literària.

lino ha dit...

Muy buena la entrada Joan, me recuerda que tengo un buen montón de libros pendientes de lectura en mi "pipeline" partcular. Como ya te conté a mi me cayó algún libro tambien ayer.
Actualmente estoy leyendo "As embarcacións tradicionais do Arco Ártabro a Ribadeo" de Alberto Freire e Bernardo Máiz.

O´Fartura ha dit...

Hola Joan:
Magnífica entrada y estupenda respuesta de los seguidores del Mar és el Camí.
Ya lo dijo alguién pero me gustaría destacar la Odisea de Homero.
La releí hace un par de años en gallego y me volvió a encantar.
También me parece muy recomendable Veinte mil leguas de viajes submarino. Yo de niño era forofo de Jules Verne y posiblemente fuese en gran medida gracias al capitán Nemo.
Posiblemente sin aquella afición infantil hoy sería una persona distinta.
Yo creo en la capacidad transformadora de los libros.
Una abraçada.

Joan Sol ha dit...

Hola, Toni!

No conec "L'amic del vent: homes de fusta, vaixells de ferro", de Francesc Lleal. Però el títol promet d'allò més. Miraré de trobar-lo.
El "Catalunya dels del mar", del Carlos Barral, és tot un clàssic. El tinc, però en edició de butxaca, sense fotos. Hi ha un altra llibre magnífic, amb fotos del Xavier Miserachs, que és "Passeig de mar" (Plaza y Janés).
Fullejant-lo, he descobert una magnífica cita de Josep Pla que t'apunto:

"Tot el que ha passat a la nostra vida -i han passat molts segles- prové del Mediterrani. El meu únic interès capital prové d'un únic fet: del Mediterrani, d'aquest mar que en l'època arcaica, en els temps medievals i en l'època moderna, ha donat a la nostra vida una realitat autèntica i vital".

M'apunto també el "Blanes marítim" i el "Phares".

Una abraçada!

Joan Sol ha dit...

Ei, Massagran!

Sí, señor, "Memorial dels pescadors i els peixos", també és un dels meus llibres preferits sobre el món de la pesca. El subtítol en defineix perfectament el contingut: "tres-cents anys de tradició marinera al litoral del maresme". És molt bo.
El Barral també l'ha dit el Toni... I aquests dos del Telm Zaragoza no els conec. M'agraden molt aquests llibres que expliquen fets i tradicions locals. Te'n recomano un parell d'aquests, que també són molt bons: "De proa a popa. El món dels pescadors de Torredembarra a través de les seves dites", de Gabriel Comes Nolla (Editorial El Mèdol, 1995); i "La gent de mar a Lloret", de Joan Sala i Lloberas (Ultramar, 1986). El que no sé és si encara es poden trobar.
"El rem de trenta quatre", de Ruyra, també és un clássic. Et recomano el llibre editat per l'Ajuntament de Blanes, "Marines i boscatges", amb motiu de l'any Ruyra, el 2003. És un llibre preciós, ple d'il·lustracions i molt ben editat.
M'apunto "Aquell regust d'ampla llibertat".
I "Tinta de mar" em penso que serà un dels més regalats d'aquest Sant Jordi.

A reveure!

Joan Sol ha dit...

Comtessa, l'edat només és una xifra al DNI. L'important, com crec que és el seu cas, és haver aprofitat els anys de vida al màxim. I acumular llibres no vol dir haver-los llegit i haver-ne tret profit. Llegint-la és evident que viu a fons les seves lectures i en treu tot el suc.

Pel que fa a la llista que ens dóna, no tinc "Ultramarina". Del Lowry només he llegit "Bajo el volcán", fa molts anys. I em penso que tornaré a rellegir "El lobo de mar"; tinc ganes de saber com li va al Lobo Larsen, després de tant de temps. Bona recomanació; a més el Jack London mariner es mereix una entrada de les bones.

Espero que no deixi de visitar-nos des del país del Nord.

Joan Sol ha dit...

Hola, David, Laia i Mercè!

Tinc "El espejo del mar" tot subratllat, destacant aquells fragments que més m'agraden i amb els que més m'identifico. Una de les cites que més m'agraden diu: "els vaixells són criatures que hem portat al món amb l'objectiu, per dir-ho així, que ens obliguin a donar la talla". És un d'aquells libres que no et canses mai de rellegir, perquè sempre hi trobes coses noves.

Una abraçada!

Joan Sol ha dit...

Hola, Tin!

Efectivamente, "El espejo del mar" -libro que parece ser el preferido de muchos- es "tinta de mar" de la más pura; una invitación constante a la lectura, que nos lleva a una reflexión sobre nuestra vocación marinera y nuestra relación con el mar.

Aprovecho para recomendar un par libros vinculados a tu tierra, a la Galicia marinera y también mítica: "Fábulas y leyendas de la mar", de Álvaro Cunqueiro; y "Foulas e Ronseis (Retrincos para un tratado do mar dos galegos), de Dionísio Pereira, regalo de un buen amigo como tu.

Una abraçada des del Mediterrani!

-----------

Hola, Mar!

Me alegra saber que ciertas costumbres nuestras también encuentran terreno abonado en otras tierras; porque, además de vosotros, el amigo Lino también se ha apuntado a la fiesta del libro y de la rosa. Es lo que digo en la entrada: la cultura y el amor no tienen fronteras.

¡Vaya par de libros que os habéis regalado! Y con sendas rosas de acompañamiento... Eso es entrar en la tradición por la puerta grande.

Que lo disfrutéis, pareja!

Joan Sol ha dit...

Hola, Gemma!

No sé si has llegit "Eh, petrell!", del Julio Villar; penso que et pot agradar. I després, sens dubte, "Camí de sirga", de Jesús Moncada.

I pel que fa a la cançó, és "I amb el somriure, la revolta", del Lluís Llach. I diu així...

"M'agrada el riure dels teus ulls,
on el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d'estar mig foll
jo m'imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:

Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d'estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixant la teva forma.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l'intent.
Així t'espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L'amor un pas per descobrir-me molt més,
així t'espero i així em tens".

A reveure, Gemma.

Joan Sol ha dit...

Hola, Lino!

Bienvenido a la fiesta del libro y de la rosa. Queda apuntado el título que propones y que no conocía.

Hablamos en el chat.

-------------

Bienvenido, Moncho.

Yo también creo en la capacidad transformadora de los libros. Hay libros decisivos en mi vida, a los que debo, en parte, ser como soy. Y aún sigo buscando muchas respuestas en ellos.

La "Odisea" es una delicia. La leí en castellano y me atrapó desde el primer momento. Y hace tiempo que me espera en versión catalana, traducida por el gran poeta Carles Riba. ¡Pero hay tanto que leer!

Yo también fui fan de Verne desde que leí "20.000 leguas de viaje submarino" en una edición ilustrada de la Editorial Bruguera.
El verano pasado, cuando estuve en Vigo y gracias a la generosidad del Capitán Haddock, pude conseguir un ejemplar del catálogo de la exposición "A viaxe do Capitán Nemo", que se hizo en 2005, y en el que, entre otras cosas, se habla de el mundo de Verne en Galicia y de su viaje a Vigo. Una gozada de libro, que te recomiendo.

Un abrazo desde el Mediterráneo.

Joan Sol ha dit...

Hola, Diego.

Bienvenido al club de fans "Conrad forever". Siento que no pudieses cumplir con parte del ritual de Sant Jordi y espero que lo del grumete no tuviera más complicaciones. Como decimos aquí, "Tots els sants tenen octava"; es decir que aún te quedan unos días de margen para pasar por la Liberia de Náutica y hacerte con algún buen libro. Por aquí encontrarás algunas sugerencias interesantes.

Hasta pronto!

Gemma ha dit...

Preciosa Joan! M'agrada molt en Llach. He anat al youtube per escoltar-la, és molt bonica.
Mira, la tarda avui és tant grisa que vull portar-te a fer un viatge...
Segueix-me!
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc

Disfruta-la amic del meu mar.

Joan Sol ha dit...

Doncs sí, Gemma, fa una tarda grisa i plujosa, ideal per viatjar a Itaca o a qualsevol dels altres móns que ens proposa el Lluís Llach en les seves cançons que tenen el mar com a escenari, i que en són unes quantes. No sé si saps que el Llach té una goleta turca –o tenia, no sé si encara la té, amarrada al Port Olímpic-; un magnífic veler de dos pals a amb el qual navega per aquest mar que ha cantant tantes vegades. D’altra banda, no li conec gens la seva vida marinera, però vull pensar que ha estat una bona font d’inspiració per ell.

Gràcies, Gemma, per aquest viatge.

Gemma ha dit...

Fa temps vaig veure a la tele un programa on precisament sortien imatges d'en Llach a la seva goleta, i ostres! ja m'agaradaria a mí tenir-la. A més comentava que el mar era per ell un refugi on podia passar desapercebut de la resta de mortals. No sé, però a mí em va donar la impresió de que és un gran navegant, els de l'empordà sembla que ho portin a les venes o que sigui part del seu codi genètic, serà la tramuntana?, serà la intensa olor de mar que ja omplien el seus pulmons de petits entre biberó i biberó?...les anxoves dels entrepans dels berenars al sortir de l'escola?, el cremats entre havanera i sardana?...o senzillament la immensitat del mar, que en el primer bany, els abraça l'ànima per sempre més?. No ho sé però si algún dia tinc un fill, el primer que li ensenyaré serà la olor del mar de l'empordà. Rep un somriure i un esquitx d'aigua de Pordoguer...no hi sóc ara eh? però tanco els ulls i...ja tinc el Cucurucuc a la popa!

Eduard Boada ha dit...

Hola Joan,

Passejar-se per aquestes deu propostes ha estat un plaer ja que més enllà del llibre, de l'obra s'hi pot entreveure quelcom difícil de mesurar: el sentiment.

Molt bona la dedicatòria del Moncada, una petita joia.

Aquest Sant Jordi me n'he comprat un de "mariner", una història dels agents portuaris de Tarragona:

http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=978-84-92408-70-2

Salutacions,

Joan Sol ha dit...

Gemma, no sé si acostar les criatures al mar de ben petites és garantia de res. Vull dir que ignoro si existeix el gen de l'afició al mar o cap element que desencadeni aquesta passió. En el meu cas suposo que va funcionar, perquè tinc fotos de molt petit -dos anys com a molt- xipollejant a la vora de l'aigua, a la platja del Miracle de Tarragona. Pero també hi ha pares que tenen vaixell i els seus fills passen olímpicament del tema. Per tant, quan tinguis un nen, potser no estaria de més portarlo a la vora del mar ben aviat, per si de cas...

----------

Eduard,

M'apunto el teu suggeriment. D'aquesta mateixa col·lecció, que edita Port de Tarragona, tinc "El naixement dels barris del port", de Coia Escoda i Lluís Ballester, amb un capítol dedicat al barri del Serrallo. El vaig comprar a la Llibreria Nàutica Cal Matías, al mateix barri. Val molt la pena.

Una abraçada, tarragoní!

Navegante ha dit...

Entre todos habéis conseguido que ponga en mi lista de espera el libro de Conrad.

Joan Sol ha dit...

Hola, Navegante.

Tal como lo dices, parece que no tengas más remedio que comprarlo!
Seguro que no te arrepientes, ya lo verás. Y si no, nos lo dices.

Y de tu biblioteca marítima, ¿qué libros destacas?

Saludos!

Vicente G-D ha dit...

Es dificil no repetirse con tantos participantes pero Joan, aunque ahora solo me queda un ojo, todavía compro libros, por este Sant Jordi, encontré casualmente el Ilustrador de peces de Juan Carlos Arbex, el cual cuenta la história de Sañez Reguart y su ilustrador, cuando dieron la vuelta a España para crear su estupenda obra del siglo XVIII, sobre el Diccionario de la pesca y fueron perseguidos por espías de varios países.
Por citar otros de Arbex, recomiendo Arrantzaria y pesqueros Españoles, de los vascos: Arquitecttura naval en el País Vasco y la pesca desde la prehistoria a nuestros días, para ilustraciones de viajeros enamorados de las embarcaciones tradicionales: Bateaux Traditionels Du Monde de Louis George, Bateaux de Cotes des France u otro sobre las barcas del lago Leman en Ginebra y por tirar para casa la Marina en las Baleares de J Pou Muntaner o la obra completa del Archiduque Luis Salvador ""Die Balearen".
ya se que me he pasado, pero cuando quieras sigo recomendando libros, ya que me considero un "nifómano literario como tu"
Abrazos: Vicente

Joan Sol ha dit...

Hola, Vicente!

Estupendas sugerencias, todos los libros que nos propones. Supongo que te refieres a "El dibujante de peces", de J.C.Arbex. Hace tiempo que lo tengo en la lista, pero casi lo había olvidado. Me alegro de que me lo recuerdes y voy a hacerme con él a la primera oportunidad. Me interesa la figura de Sáñez Reguart y, por lo que he leído, el libro tiene que estar muy bien.

En cuanto a los otros títulos, conozco la serie "Bateaux des côtes de France" que edita Chasse-Marée. Yo tengo el primero "Voiles latines", que es una maravilla. Y luego hay otra colección fantástica, "Voiliers des côtes de France", de la editorial Du May. Yo tengo "Voiliers de pêche du XXe siècle", de Hervé Gloux, que te recomiendo sin dudar.

Y en cuanto a S'Arxiduc y su magna obra "Die Balearen", estoy preparando una entrada sobre este fascinante personaje -cuyas "possessions" mallorquinas Miramar y Son Marroig tuve el placer de visitar-, a partir de un librito suyo delicioso, que escribió en catalán de Mallorca: "Somnis d'estiu ran de mar". No sé si lo conoces pero, como mallorquín de nacimiento y apasionado del mar que eres, no puedes dejar de leerlo. ¡Es una gozada!

Vicente, muchos ánimos y espero que te guste la próxima entrada.

Una abraçada, amic!

Navegante ha dit...

Perdona Joan, pero estos días he andado un poco liado y no había vuelto a recalar por aquí. Yo voy a recomendar no un libro, si no un diccionario, el "Diccionario Marítimo Español" de Timoteo O´Scanlan (1831), editado por el Museo Naval de Madrid y que, si ya has empezado a leer "Hacia los confines del mundo", aparece citado en su versión original, pues el español es una traducción de aquel.

Dispone de varios apéndices con voces en distintos idionmas. Otro motivo más para su recomendación es el precio, que en la edición mejor, debe andar por 12 ó 15 €.

También está disponible on-line en google books, que para búsquedas resulta utilísimo.

Joan Sol ha dit...

Hola, Navegante!

Tenía ya el "Diccionario Marítimo Español" en mi blioteca virtual de Google Books. Pero gracias por la recomendación porque, efectivamente, el buscador de libros de Google permite acceder a numerosos libros náuticos y, además, en versión completa. Entre los que tengo archivados te recomiendo: "Los pescadores del norte y noroeste de España", de Benigno Rodríguez Santamaría.

Saludos y hasta pronto!