Retall del “Diario de Mallorca”, amb el dibuix de l’Arxiduc iuna foto de l’Alzina aparellada de llaüt palangrer.
Segons publicava “Diario de Mallorca” el 20 d’octubre de 1991, l’Arxiduc Lluís Salvador comenta així el seu dibuix del llaüt palangrer: tenen tots els avantatges per cenyir i guanyar sobrevent, però no són tan caminadors com els eivissencs; els pescadors mallorquins prefereixen, tanmateix, els construïts a Maó, per ser més lleugers i, sobretot, molt velers; per això molts pescadors de Mallorca encarreguen la construcció dels seus falutxos a les drassanes maoneses els mestres d’aixa de les quals gaudeixen de fama reconeguda.
En Vicente em va explicar que els antics propietaris van invertir els diners dels transport de l’Alzina a l’Expo de Sevilla en la compra d’un motor nou i d’un GPS, i la van traslladar navegant. Van fer la ruta Palma-Eivissa-Alacant-Sevilla i, durant el viatge, van utilitzar un vell sistema de comunicacions, però d’eficàcia més que provada: coloms missatgers.
Un moment de la travessia Palma-Sevilla.Després de l’Expo de Sevilla, l’Alzina va anar a parar a l’Estanyol on es va enfonsar i es va anar degradant fins que l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca la va rescatar. Finalment, després de quatre anys de feina a càrrec dels professors i alumnes del taller de mestre d’aixa del Consell de Mallorca, l’Alzina torna a navegar. A més, l’any passat va ser declarada Bé d’Interès Cultural; per tant, hem de suposar que la seva protecció està plenament garantida.
Aquí teniu més fotos dels primers dies de navegació de l’Alzina abans del viatge a Sevilla.
L’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca va adquirir l’Alzina fa quatre anys, juntament amb una altra embarcació emblemàtica, el llaüt Port Blau. Però, pel que he llegit, la restauració d’aquest últim ha de superar més obstacles, ja que és un vaixell de pesca y no una embarcació d’esbarjo com l’Alzina. Però aquesta entitat estava molt decidida a fer-lo entrar aviat al taller i no sé si en aquests moments ja ho han fet.
El llaüts, en perill d'extinció a les Balears?
Aquesta feina abnegada que fan les associacions de les Illes en defensa del patrimoni marítim local contrasta amb la situació que exposa un article publicat al “Diario de Mallorca” el 12 d’abril passat. Es titula “El llaüt, a punto de ser un recuerdo”. L’article, firmat per Rosa Ferriol, diu que els mestres d’aixa balears que es dediquen a la construcció d’aquestes embarcacions veuen molt difícil poder sobreviure a l’embat de la crisi econòmica; i que, de l’escassa mitja dotzena d’empreses que hi ha, només una o dues podran superar el mal tràngol.
El David Oliver, gran coneixedor del patrimoni marítim balear, se’n fa ressò en el seu bloc “Llaüts i altres barques populars”, i ens convida a donar la nostra opinió al respecte, a partir d’una sèrie de preguntes que planteja: podrem publicar alguna dia informacions en un sentit diferent? Tenim alguna responsabilitat al respecte? Hi ha algú que hauria de fer més en aquesta qüestió i no ho fa? Us convido, doncs, a entrar en el seu bloc i dir-hi la vostra. Jo ja ho he fet.
28 comentaris:
La gent de l'Alzina agraeix la teva interessant entrada.
Gràcies.
Crec que s'hauria de concienciar molt més a la gent sobre la importància de conservar el nostre Patrimoni Cultural Marítim, a partir de les escoles, a partir de P3.
Però de totes maneres em temo que hi ha un punt molt negatiu en el fet de que la cultura marítima prosperi i perduri en les properes generacions i es que de sempre ha sigut un luxe tenir una embarcació; si no poden mantenir ni la feina i a dures penes la vivenda com han de mantenir l'embarcació?! Jo no tinc respostes per això, m'encantaria però no les trobo. Se m'acut una bogeria: carregar-nos la costa per construir més ports naútics, on hi hagin més amarres on estudiants i joves emancipats hi puguin posar les seves barques/vivenda, això seria més econòmic que un pis i amb l'avantatge de poder navegar quan vulguis. També donaria molts llocs de feina, però un dia, un mal dia, tindriem una quantitat de barques i pisos desocupats que semblaria no ja la ciutat fantasme...sinó més aviat el món fantasme.
És evident que la impotència em fa dir i pensar bogeries. Però es que em rebenta que les coses realment importants arribin a aquest punt de deixadesa on tot s'ha de salvar quan ja no queden recurssos. És que no hi ha uns Departaments de la Generalitat on es lluiti per que la nostra Cultura Marítima no arribi a aquets extrems? Si algú sap que podria fer jo...aquí estic. Quan jo era petita les barques reposàven sobre la sorra de la platja, sense necessitat de tants amarres ni punyetes. Joan, organitzem una revolta? amb un somriure això sí, per salvar els mestres d'aixa? Proposo una sortida d'embarcacions de punta a punta de la Costa Castalana tipus "Manifestació", se'ns tirarien a sobre tots els parats? Vindrien els antiabalots amb les porres a fotrens llenya, estan preparats per això?
Crec que ho deixo aquí, tinc cremor d'estòmac.
Petons.
Juan desde luego me gusta tu artículo pero por entrar a debate, me extraña que no saques a colación el tema de los cambios de aparejo de los tres mástiles a uno solo, que ha tenido la restauración de dicho llaüt.
No se si está previsto que se le monten posteriormente o no, puesto que dependía del patrón navegar con la combinación más adecuada, pero me gustaría saber si por lo menos a conservado la posibilidad de llevarlos, ya que afecta a sus orígenes y creo que si es declarada como bien de interés es un tema más serio de lo que parece a primera vista, ya que es una característica de aparejo exclusivamente de las Islas Baleares.
Por cierto guardo un recuerdo de sus antiguos propietarios que como agradecimiento me regalaron una "aixa de mà" con dedicatoria gravada en la hoja, todo un detalle para unas personas particulares que pusieron todo su empeño y que ha posteriori del viaje a la Expo disfrutaron y participaron en muchas actividades, hasta que un día les cogió un "Fibló" del que salieron malparados y supongo que en la vida todo tiene su momento y por ello no pudieron dedicarle todo el tiempo y dedicación y se fué deteriorando, seguro que a los que más les dolió fue a ellos.
Menos mal que en este caso alguien como una asociación, ha cogido el testigo, espero tener tanta suerte con mi "Lola", dadas mis circunstancias actuales y que como sabes también está en proceso de declararlo Bien de Interes Cultural.
Perdón por la extensión, pero me ha tocado la fibra.
Vicente
Hola, gent de l'"Alzina", gràcies a vosaltres per seguir el bloc.
Aprofito l'avinentesa per preguntar-vos -a partir del comentari del Vicente García-Delgado- com és que, en aquesta última restauració, vau decidir substituir els tres pals per un de sol, tenint en compte que ja no queden llaüts aparellats amb trinquet, mestre i mitjana.
A reveure!
Hola, Gemma.
Entenc la teva frustració, però em tremo que la situació precària en què es troba el patrimoni, no només marítim, sinó històric, arquitectònic, industrial, natural, etc., en aquest país –i, en aquest cas, em refereixo a Espanya- és un problema cultural. De manca de cultura, vull dir; de manca de sensibilitat cap a tot allò que és antic, vell, tradicional, una herència del passat. Si has viatjat una mica per altres països, sabràs què vull dir. Només cal que comparis l’estat de conservació de molts pobles i ciutats europeus amb els nostres. Allà, tradició i modernitat, passat i present, conviuen en harmonia. Aquí s’ha fet malbé tanta cosa! S’han destruït barris amb sabor per fer-hi una arquitectura d’aparador; s’han fet malbé espais naturals per fer-hi uns ports que només poden fer servir uns quants. Es gasten milions d’euros en portar la Copa Amèrica i altres grans esdeveniments mediàtics, en comptes de promocionar la cultura marítima i facilitar l’accés de la ciutadania al mar i a tot aquest patrimoni marítim que uns quants s’entesten en protegir i donar a conèixer amb penes i treballs.
Aquí, quan hem començat a tocar calers, ens hem tornat uns nous rics que ens hem venut el patrimoni o l’hem llençat a la foguera, per abocar-nos de cap a la moda, el disseny i tot allò que fa modern. I que consti que no estic en contra de la modernitat; però al darrera d’això hi ha molta especulació i molt de negoci encobert. Aquí els ports vells s’han convertit en marines de luxe i centres comercials; cosa que ja m’estaria bé si també hi hagués un espai per a la marina tradicional i per a totes aquelles persones i entitats que volen accedir al mar d’una manera diferent, fora de l’àmbit de la nàutica convencional.
No sé què s’hi pot fer, no sé com es pot adquirir aquesta cultura, aquest respecte cap al patrimoni. Suposo que, en part, és qüestió d’educació, de difusió de tot aquest patrimoni, de sensibilització... Ja es fan coses en aquesta línia i, posats a ser optimistes, suposo també que és qüestió de temps. La llàstima és que, mentrestant, es perden moltes coses pel camí.
Una abraçada.
Hola, Vicente!
Tienes razón en lo del cambio de aparejo: si se comparan las fotos de la ”Alzina” del 92 con las de ahora, se ve que los tres palos se han quedado en uno. No lo comento en la entrada porque no sé a qué obedece el cambio. Tal vez sea por razones prácticas y de maniobrabilidad; aunque, como bien dices, tratándose de un BIC y de un aparejo exclusivo de las Baleares, quizás se debería haber conservado. A ver si los Amics del Museu Marítim de Mallorca nos lo aclaran.
Efectivamente, la “Alzina” está en buenas manos y, por lo tanto, los esfuerzos de los antiguos propietarios para salvarla en su día no fueron en vano, porque la embarcación se ha podido conservar. Y yo estoy convencido de que con tu centenaria “Lola” pasará lo mismo; encontrarás una asociación seria y responsable que se hará cargo de ella. En última instancia, siempre estás a tiempo de donarla a un museo; pero de momento que navegue, que las barcas se han hecho para navegar.
Un abrazo, Vicente, y puedes extenderte cuando quieras: en este puerto el espacio es gratis… ¡de momento!
Sé que no té que vore amb el que dius però Gemma enceta un debat que mereix tractar-se, i és el luxe que suposa tindre una embarcació i caldria preguntar-nos per què suposa un luxe, que és una cosa que me toca els ovaris especialment. Sobre això vaig llegir un article molt interessant del Pérez-Reverte, MEGAPUERTOS Y PIJOYATES
http://www.xlsemanal.com/web/firma.php?id_firma=8191&id_edicion=3827
Hola, Comtessa.
Moltes gràcies per l'aportació. Fa temps vaig llegir l'article del Pérez-Reverte i el subscric plenament. A més, sí que lliga amb el tema de fons de l'entrada: la desaparició dels llaüts, entre altres coses, pels preus dels amarradors, que fan que tenir un vaixell, per petit que sigui, comenci a ser prohibitiu. De fet, conec gent que ha hagut de treure la barca de l'aigua perquè, de cop, els han pujat el preu de l'amarrador una burrada. És lamentable la privatització de la costa per a ús exclusiu d’uns quants privilegiats i que, a sobre, no naveguen.
Que li vagi ve per Anglaterra.
Hola Joan, hola a todos!
Estoy contento que el post del blog "llaüts i altres barques populars" haya generado un post y un debate aquí. Cuanta más gente opinando más ideas podemos sacar en claro.
Gemma, la solución -como ya sabemos- no son más puertos. De hecho no hay una sola solución.
Creo que deberíamos importar el amor que tienen los anglosajones al mar, el amor y la facilidad para hacer negocios con la mar.
Debemos olvidarnos de cualquier velero de más de 7 u 8 metros, sólo daysailer que podamos montar en un remolque y dejar en un garaje.
Debemos apuntar a nuestros hijos a clase de optimist.
Muy importante, debemos quitarnos los complejos al entrar en un puerto, yo he trabajado como patrón varios veranos levando lanchas y aún así cuando entro en un club náutico me pongo de mal humor de ver tantos pijoyates.
Debemos perseguir a los abuelos que tienen un llaut y lo vemos permanentemente amarrado, hay que comprárselos!!!! seguro que nos harían un precio interesante.
Deberíamos tener más varaderos y menos puertos.
Deberíamos hundir todas las motos de agua.
En cuanto a la vela tradicional, llauts principalmente, la mejor solución es que te enamores de uno con todas las consecuencias y le digas a la gente que sí, que es lento, que no ciñe bien, que la vela parece compleja, que sí que te has hecho amigo de un carpintero de ribera que te lleva loco por los precios y por la inexistencia de plazos -hace más de un mes que espero una antena- pero que nadie es perfecto y que las mejores siestas son en un llaut.
Por último, bueno no creo que pueda haber un último apunte porque esta lista puede ser infinita, ya lo ha dicho Joan: hay que amar el patrimonio histórico, ya sea naval, urbano o industrial.
¿Cuáles son vuestras ideas?
Diego Riera.
Joan, gràcies per la teva resposta com sempre ets encantador, m'agrada molt la serenitat amb la que tractes tots els temes. Per això sempre torno, bè per això, i pels temes interessants que sempre ens ofereixes. Hi ha persones que divideixen, altres que resten i d'altres que com tu multipliquen els bons sentiments. No cal que em contestis modestament, no em convenceràs del contrari.
Diego, gracias por tu mensaje, me quedo con todas tus buenas ideas, y espero que se materialicen. Veo que compartimos amor por el mar, pero de diferente forma, quiero decir que yo entiendo que los que van en moto acuática y disfrutan del mar tíenen el mismo derecho que yo, igual que los pijoyates, igual que otros muchos, que sí, NOS MOLESTAN pero para mí son bienvenidos si disfrutan del mar una cuarta parte de lo que yo lo hago. El mar no es sólo de "algunos" sino de TODOS, y sinceramente me alegro de poder compartir todavía nuestro Mar por amor. Déjame que me muera romántica. Gracias Diego y a tú Joan per deixar que el Diego i jo dialoguem. Besos salados.
Només constatar el desconeixement general del que és patrimoni i especialment patrimoni marítim.
L'altre dia, la setmana passada, em va tocar anar al judici sobre el robatori comès,fa cinc anys, de la meva pastera. La darrera que queda al nostre port, segurament no per gaire temps. Aquí de les pasteres en deim betes. Un altre valor patrimonial i linguístic afegit. A Mallorca només s'empra aquest mot al nostre poble i al poble veí, a Menorca en diven tèquina. Després de dos intents frustrtats de robatori, en el tercer intent els lladres ho aconseguiren i se la endugueren,finalment vaig poder recuperar-la i trobar-ne els malfactors.
Potser la meva beta no té mèrits per ser BIC,no arriba ni a llaüt, però cert valor patrimonial i etnolòtic si que té si pensam en què és la darrera en un port on n'hi havia moltes i era l'embarcació auxiliar d'un mariner fins que es va retirar, no fa gaire.
L'advocada defensora quan va veure que podia perillar l'intent de demostrar la inocència dels seus clients, va emprar la tàctica de demostrar que la beta no tenia cap valor i evidentment em va demanar si l'embarcació era molt vella (vell/poc valor). Vivim a una societat totalment mercantilista i el valor de les coses es confon amb el preu: els euros. L'advocada no sabia que era un grillet,ho dic perquè m'ho va demanar, però va deixar entreveure amb la seva pregunta, tot i la manca de criteri, que no valia res. Segurament mirat així i salvant les distàncies, un castell medieval només són quatre pedres molt velles.Ara bé si les pedres medievals, costen molts d'euros tenen molt valor.
Ignorància i manca de sensibilitat poden ser i són patrimoni de gent amb estudis i per descomptat de les administracions competents.Què no ha de passar amb el públic en general?
Joan
Hola, Diego!
La idea d'un petit "day-sailer" que puguis transportar amb un remolc i guardar-lo al garatge de casa, no em sembla desencertada. De tota manera, segurament et trobaries amb la manca de rampes per tirar-lo a l'aigua. De públiques, n'hi ha molt poques; i si estan dins d'una marina, has de pagar per utilitzar-les i pagar per deixar el cotxe i el remolc. A Long Island (Nova York), un lloc preciós per navegar i on veus moltes barques als garatges de les cases, hi ha uns pàrkings enormes a tocar de l'aigua, amb un munt de rampes d'ús públic, que pots fer servir pagant un preu molt econòmic, que inclou també l'aparcament del cotxe amb el remolc durant tot el dia. Així sí que dona gust!
Aquesta Setmana Santa, en un port de la Costa Brava, vam intentar treure de l'aigua una barqueta de fusta per una rampa, amb el remolc, i ens van dir que no; que la rampa només era per les zodiacs i que havíem de fer servir la grua. Vaja, que aquí tot són "facilitats".
Les rampes i escars podria ser una opció barata, popular i assequible de poder accedir al mar amb embarcacions petites. Però em temo que, ara per ara, aquests tres conceptes són incompatibles amb tal com està muntada la nàutica en aquest país.
I pel que fa les motos d’aigua, diguem que no els hi tinc cap mena de simpatia: fan soroll, ho empudeguen tot i sempre et venen a tocar els nassos. Però, evidentment, no és culpa de la màquina, sinó de qui la porta. Perquè podríem dir el mateix de moltes motores, que deu ser que no hi ha prou mar que t’han de passar fregant a tota velocitat. Ja ho deia en Joseph Conrad: “Els vaixells sempre estan bé, són els homes que hi van”. Això del civisme i el respecte al mar també és un altre tema que donaria per parlar-ne força.
A reveure!
Hola, Gemma.
D'acord, no faré cap comentari a la primera part del teu; tot i que trobo que et passes... Perdó, perdó, ja callo!
Segona part: el mar és de tots, sí, i tothom té dret a gaudir-ne de la manera que cregui més convenient, fins i tot amb una moto d'aigua. Però amb civisme i educació, i respectant l'entorn i els altres navegants. És com les motos a la muntanya. Si passes per on et dóna la gana, a tota velocitat, fent soroll i trinxant-t'ho tot, doncs, francament... A més, quan no és una moto, sinó que són un munt, la cosa degenera i es converteix en un problema. I al mar fa molta ràbia que, tan gran com és, t'hagin de venir a tocar els nassos allà on estiguis, navegant tranquil•lament amb el teu veler. Però aquesta és una altra qüestió.
Centrant-nos en el tema que ens ocupa, l’accés al mar amb una petita embarcació i des d’una economia “normal”, cada dia està més complicat. I això suposo que frena molta gent i més a l’hora d’apostar per unes embarcacions que costen de moure, requereixen atencions, manteniment, etc. I és clar, la gent que viu professionalment d’això –mestres d’aixa, etc.- se’n ressenten.
Encantat amb aquest diàleg a diverses bandes i fins a la propera!
Hola de nou!
Només m'agradaria afegir dues coses:
Comtessa ja he llegit l'enllaç que proposa, molt interessant, dir-li que entenc perfectament lo dels ovaris...ja,ja.
I Joan, jo sempre que parlo de compartir el mar o el que sigui evidentment és amb civisme, com sinó es pot conviure?
A disfrutar que son dos dies, i un fa mala mar.
Hola, Joan!
Déu n’hi do, el cas que ens expliques. Realment és molt il•lustratiu d’aquesta relació vell/poc valor que ens comentes i que es dóna força en el camp del patrimoni marítim. Pel que fa a l’advocada de la part contrària, malgrat la seva ignorància en matèria de vaixells i patrimoni, penso que va fer la seva feina, que era intentar demostrar la innocència dels seus clients o, com a mínim, reduir la gravetat del delicte. En tot cas, crec que hauria de ser el jutge qui desmuntés la tàctica de la defensa, argumentant que el valor de les coses no és només el del seu preu de mercat. Una embarcació vella o antiga com la teva beta té un valor patrimonial y un valor sentimental per tu, perquè és el llegat d’un mariner. Si te la roben, no te’n pots comprar una altra, perquè és una peça única i insubstituïble. Y jo crec –tot i que no soc advocat ni tinc idea de lleis- que també s’ha causat un dany moral pel qual s’han d’exigir responsabilitats. És un cas interessant que, si el jutge fos sensible a tot això, potser podria generar algun tipus de jurisprudència. No ens dius com va acabar el judici i si ja s’ha dictat sentència. És clar que, si han trigat cinc anys a celebrar la vista, el veredicte pot arribar el dia del judici final.
Salutacions i que hi hagi sort!
Preciosa manera de aparejar las velas, original pero muy bonita. La foto tercera transmite una serenidad...
Pero cuanta razón tiene Diego Riera!!! Bravo!!! Bien!!! Me ha encantado su comentario, Joan, habría que copiarlo en un post!!!
Yo siento lo mismo que él cuando entro en un puerto deportivo con tanto gilipijo. Tendríais que conocer el de Sanxenxo en verano... casi hay que suplicarles que te den una plaza de atraque si no vas con un velero de más de 12 metros, con un plasma gigante y con asientos de cuero...
Es más, los puertos son cada vez menos puertos y más centros comerciales, y más caros encima!!!
Y no te dejan hacerle cosas a tu barco, las tienes que contratar. Pero por qué? si a mi me gusta dar patente a mi barco y lijar su teka y darle aceite, por qué me lo tiene que hacer otro y encima le tengo que pagar?
Recomiendo el artículo de Pérez-Reverte: Megapuertos y pijoyates:
http://www.xlsemanal.com/web/firma.php?id_firma=8191&id_edicion=3827
L'Alzina conserva els tres bancs d'arborar originals. De moment i per començar aquesta nova etapa, la barca va arborada amb un sol pal, es conseven els altres pals i la intenció final és poder montar tot l'aparell, triquet, major i mitjana.
Es una questió de temps, doblres i gent. Amb un poc de paciència, asoliren tots els nostres reptes.
convidam a tothom i en especial al senyor Vicente G-D, la visita a la fitxa de l'Alzina, per tal de fer-hi noves aportacions. S'admeten aportacions a la resta de la flota.(http://www.associaciovelallatinamallorca.cat/flota/llaut/alzina/alzina1.html).
Alzina.Barca Museu.
Biel Rosselló
Respecto a lo de las motos acuáticas... soy de la opinión de Diego también.
Si molestan no pueden ser bienvenidas Gemma, es una contradicción.
La libertad de uno termina donde comienza la del otro, y por mucho que pueda disfrutar el de la moto acuática del mar no hay derecho a que él no te deje disfrutar del mar a ti, a que salgas tranquilamente con tu velero a dar una vuelta, fondees en una cala para pasar un día tranquilo en el mar, escuchar su sonido, dormir la siesta en cubierta, charlar con amigos, meditar, etc... y venga un gracioso con una moto acuática y te estropee el momento. Lo mismo que si estás el la playa intentando relajarte o dormir al sol y estan las motos petardeando en el agua. No señor! no se puede molestar a los demas!
Tenemos que ser muy respetuosos porque vivimos en una sociedad y para que funcione es necesario el civismo.
Te imaginas que tu vecino te pusiera la música a tope porque él disfruta así? Ah, claro, es que si él disfruta, pues bienvenido sea, pues no. Si disfruta molestando que lo haga alejado de los demás.
Abraçadas para todos desde Galicia
Me parece muy fuerte que se hable de "civismo" cuando lo que se manifesta es: "hundir a todas las motos acuáticas", y que conste que el entrecomillado son palabras vuestras. Eso también es una contradicción. Yo creo que ha de haber cierta tolerancia, hay unas normas de navegación para veleros, motos y pijoyates. Si navegan en principio es que se les ha dado permiso y cumplen todos los requisitos para ello. Si lo hacen fuera de la normativa habría que denunciarlo.
Si hacen ruido no es culpa del que lleva la moto sinó del que la fabrica ( 110 cv.!!! sí... es legal )y del que la autoriza para navegar.
Además no estoy de acuerdo en que "Todos los que llevan moto acuática son incivicos". Hay gente que sabe escuchar música sin molestar al vecino. Nunca he llevado una moto acuática, no creo que lo haga, no es una forma de navegar que me agrade. No soporto la intolerancia y meter a todos en el saco de incivicos me parece injusto, hay gente que respeta las normas.
Yo un precioso día de agosto estaba tranquilamente tomando el sol en la cubierta y una barca de 12 metros nos vino a parar encima, ¿he de hundir a todas las embarcaciones de esa eslora por que el patrón era un incivico que no me dejó tomar el sol tranquilamente? En fin...
Hay que luchar para que no las fabriquen con esa potencia y para que la distancia entre moto-embarcación sea superior a 50 metros, hay que modificar la Ley, como muchas otras Leyes.
Hola, Biel.
Moltes gràcies per l'aclariment. Queda clar, doncs, que l'aparell original de l'"Alzina" es conserva i que teniu previst tornar-lo a muntar. Esperem que pugueu fer-ho aviat.
Gràcies per la informació i estem en contacte. Una abraçada.
Hola, Mar!
Efectivamente, el aparejo original del "Alzina" es muy bonito y creo que es el único que se conserva. Como nos dice Biel Rosselló, tienen previsto montarlo en el futuro y, por tanto, volveremos a ver navegando un llaüt mallorquín con trinquete, mayor y mesana.
En cuanto al otro tema que nos comentas, veo que el artículo de Pérez-Reverte, "Megapuertos y pijoyates", tuvo mucho eco porque la Comtessa d'Angeville también nos lo recomienda. Como ya he dicho, lo suscribo plenamente.
En el Puerto del Masnou, donde tengo el "Corb Marí", tampoco me dejan rascar la obra viva y darle patente. Tengo que contratar el servicio del varadero. El problema es que mi barco es de madera y cuando veo al operario armado con la karcher se me ponen los pelos de punta. En fin, que en esto de la náutica cada vez es más complicado ir por libre.
Saludos desde el Mediterráneo!
Gemma, Mar, Diego:
Veo que el tema de las motos de agua ha generado un encendido debate y os agradezco mucho vuestras opiniones.
Evidentemente, no se trata de hundir a nadie. Creo que es una manera de hablar que refleja el malestar que suelen provocar algunos incívicos con sus motos de agua. Aunque me parece que el incivismo en el mar no es patrimonio exclusivo de ningún tipo de embarcación. Otro problema es la masificación. En verano, en muchas calas y fondeaderos hay bofetadas para echar el ancla. Y siempre aparece quien mete el barco donde no hay espacio y se te echa encima y te obliga a ti a mover tu fondeo... En fin, creo que el incivismo en el mar, como en tierra, es difícil de combatir. Y en cuanto a las motos, quizás la manera de evitar los desmanes de algunos descerebrados sea exigir títulos que capaciten para su manejo y restringir su navegación a cierta distancia de la costa. Aunque todo esto ya está reglamentado. Pero, ¿quién se encarga de vigilar que se cumpla la normativa? Como no pongamos parejas de guardias civiles o de los mossos d'esquadra, como en las carreteras, pero en motos de agua... Personalmente, y a pesar de llevarlo todo en regla, no me apetece nada ver policía en el mar, porque considero que el mar es uno de los últimos reductos de libertad y no me gusta nada que me vigilen.
Saludos a todos.
Hola de nuevo,
Primero aclarar que yo no he dicho nada de hundir a nadie.
Segundo, que me parece fantástico que haya motos de agua a la venta, siempre y cuando se usen sin molestar a nadie, esto es de la única manera que no molestan, lejos de la gente que está disfrutando del mar.
No obstante, cada más hay más estudios del impacto que los ruidos de estos cacharos provocan sobre la fauna marina, especialmente mamíferos estresados y desorientados. Y dado que el medio marino es es nuestro medio natural y que lo invadimos, lo mínimo que podríamos hacer es ser respetuosos con sus habitantes naturales, no?
Desde luego sería penoso que tuviese que haber una ley para cada una de las cosas que se deben o no se deben hacer... y más penoso todavía sabiendo que quien las dicta son políticos... y más en el mar donde aún se puede gozar de libertad, que desde luego no es hacer cada uno lo que le de la gana, ni mucho menos.
Dicho esto, creo que cada uno sabe lo que hay que hacer para no molestar a los demás, no hace falta una norma que te lo imponga, por lo tanto, si la ley permite que vayas petardeando con una moto acuática en una playa donde hay gente que va a disfrutar de la paz y la tranquilidad del mar, tienes que ser lo suficientemente inteligente para saber que, aunque la lay te lo permite, no está nada bien que molestes a los demás, no? pero claro, para eso hacen falta dos cosas, civismo y sentido común.
Claro que no todo el mundo tiene estas dos cosas, y ese es el momento en el que veleros, motos acuáticas o domingueros con música a todo volumen molestan sin remedio al no haber una ley que les prohiba molestar.
Petons
Hola a todos!
Quiero pedir disculpas por habe pedido el hundimiento de las motos de agua, no esperaba -en ningún momento- molestar a nadie. Estaba enumerando una serie de ideas o de actuaciones que se deberían hacer para mantener la vela y, reconozco, que la última fue una salida de tono.
No quiero hundir las motos de agua, navegando sólo he tenido problemas con lanchas o, incluso, con llauts (muy) motorizados. Las motos de agua son para mi la personificación de la degradación -por decir algo- de la náutica. En 3 metros meten 100 cv, no llevan instrumentación náutica, las he visto con velocímetro en km/h (herejía, herejía!!) y todavía no he visto ninguna, las habrá, con cornamusas o bitas. Una vez que has llegado a destino no puedes hacer nada, en fin, que no les veo el sentido. Esto mismo hace mucha gente con lanchas de 5 metros y 300 cv, zodiacs semirígidas con motores intraborda y así un largo etcétera.
Son las personas que demanda estos productos y los fabricantes que generan estas necesidades los que hacen que yo que tengo un llaut y voy a aparejarlo con una latina sea un extraterrestre, los que hacen que se construyan puertos no pensados en nosotros, etcétera, etcétera.
Quisiera opinar de otros temas tratados en los demás comentarios que ha dado este post, algunos tan alejados de la idea original que deberían, si Joan lo cree, tener un post aparte: cómo debe ser un club náutico y qué hacer con la masificación estival.
Quisera decir que antes de construir nuevos puertos creo que es mejor hacer un fondeadero como los que están haciendo en Mallorca (Pta avanzada y Formentor) con boyas "enroscadas" al fondo pero sólo es posible si la gente se presenta con barcos de menos de 12 metros -de nuevo la idea del day sailer- por que si no hace falta toda una bahía.
Quisiera decir que nosotros veremos todas las playas balizadas, boyas para fondear sólo dónde toque y canales de salida, entrada y paso de varias millas en puntos conflictivos. Veremos el mar con tantas marcas como el asfalto de las calles. Y me siento muy triste por este futuro.
Diego Riera
Diego agradezco enormemente tus palabras. Espero que Joan haga ese post, sobre los puertos y los agostos y las masificaciones y las boyas, y los muertos, y los pantalanes y....se lo dejo a él que es un maestro en ese arte.
Deseo que tengas mucha suerte con tu embarcación, si me necesitas para algo, ya sabes...soy muy tozuda a la hora de defender mis principios, discúlpame por eso Diego. Un abrazo.
Gemma, Diego,
Us agraeixo la proposta i, sobretot, la confiança; però ara mateix no sabria con enfocar el tema que proposeu. Deixeu-me que hi pensi i a veure si trobo la manera de fer una entrada sobre tot això.
Salutacions.
En relació al que demana Vicente sobre la possibilitat de retornar a l'Alzina l'aparell de tres pals, dir-li que potser sí, però no aquells que ells va dissenyar perquè no eren els correctes.
Publica un comentari a l'entrada