8.6.09

Dia Mundial dels Oceans


Avui celebrem, per decisió de les Nacions Unides, el Dia Mundial dels Oceans. És clar que, donada la situació en què es troben la majoria de mars i oceans del planeta, la paraula “celebració” és potser la menys adequada per referir-se a aquesta diada internacional. Amb motiu d’aquesta jornada les principals organitzacions ecologistes han fet públics diversos articles i informes advertint dels perills que amenacen els ecosistemes marins i els seus recursos. Y la situació, com ja us podeu imaginar, és molt greu. A Europa, la sobrepesca, la contaminació i la destrucció dels hàbitats marins, unides als efectes del canvi climàtic, fan que l’estat de salut dels nostres mars sigui molt preocupant. El mar està malalt i, si no hi posem remei, s’acabarà morint.


No vull farcir aquesta entrada de dades i xifres que ja fa temps que es diuen i que tots coneixem. Si voleu dades concretes sobre l’impacte de les activitats humanes en el medi marí, llegiu l’article Océanos en peligro de l’organització Oceana. I també aquest altre que han publicat amb motiu del Dia Mundial dels Oceans. Per la seva banda, Geenpeace denuncia, des del seu portal d’internet, la responsabilitat dels grans supermercats -com a distribuïdors del 70 % del peix fresc, congelat i envasat que es ven a Espanya- en la sobreexplotació dels estocs pesquers. I una altra dada important: investigadors i científics de 80 països elaboren, des de fa deu anys, un Cens de la Vida Marina per avaluar i explicar la diversitat, distribució i abundància de la vida marina. El Cens es farà públic el 2010 i servirà per orientar les decisions sobre la millor manera de gestionar els recursos marins mundials en el futur. La manca d’informació no pot ser –i encara ho serà menys- una excusa per no estar al cas d’allò que passa en els nostres mars.


I nosaltres què hi podem fer?

Aquesta és la pregunta que m’ha motivat a escriure aquesta entrada: què podem fer cadascun de nosaltres per aturar aquesta lenta agonia dels nostres mars i oceans? Se m’acudeixen algunes accions:

1.- Donar suport i col•laborar amb aquelles organitzacions no governamentals que treballen en la defensa i protecció dels mars i oceans, com Oceana, Greenpeace i altres.

2.- Denunciar aquelles accions i polítiques dels nostres governants que van en contra de la conservació del medi marí i dels seus recursos. No pot ser, per exemple, que el govern espanyol subvencioni amb 3’6 milions d’euros de diner públic una empresa que es dedica a la pesca il•legal.

3.- Practicar el consum responsable. Aquí sí que hi podem fer molt. Es tracta de no consumir espècies amenaçades o capturades amb sistemes de pesca que destrueixen l’ecosistema marí. Cal donar suport a la pesca sostenible i evitar el consum d’aquells productes darrera dels quals s’amaguen sistemes de producció molt tèrbols. Un dia d’aquests parlaré del panga i de la perca del Nil (els famosos “filets de mero”). Una manera de donar suport a la pesca sostenible és comprant en aquelles peixateries i supermercats que la tenen en compte, entre altres mesures. Feu una ullada al Ranking de supermercats de Greenpeace.


3.- No llençar res per la borda: el mar no és una claveguera ni un abocador d’escombraries, encara que en molts llocs ho sembli. Ens hem d’acostumar a no llençar-hi res, al mar; ni una simple punta de cigarret, perquè el filtre triga anys a descompondre’s, i pot anar a parar a una platja o se’l pot empassar qualsevol animal. I després cal aplicar la llei amb el màxim rigor als vaixells que contaminen (cada dia es llencen al mar 55.000 tones d’aigües olioses, restes d’hidrocarburs i sentines). Això no està en les nostres mans, però sí en les dels nostres governants i els ho hauríem d’exigir.

4.- Practicar la pesca responsable. Entenc que si t’agrada pescar, els dies que piquen no pararies de treure peix. Però cal ser una mica assenyat i pensar què en farem d’aquell peix. Hi ha pescadors que, tot i tenir el congelador ple fins dalt de peix i d’haver de repartir-lo entre els familiars i amics perquè ja no ens hi cap més, continuen pescant com si d’això els hi depengués la vida. Crec que hauríem de pescar només aquell peix que podrem consumir. No sé perquè, però el mar desperta instints depredadors, i per tot arreu hi ha gent pescant, caçant i empaitant qualsevol criatura marina que es bellugui. Hauríem de ser més respectuosos amb la vida marina, per molt insignificant que sembli.


Feliçment, enmig de tanta notícia que parla de sobreexplotació i d’espoli dels recursos marins, és molt reconfortant saber que hi ha gent al món que és conscient de la necessitat de practicar una pesca sostenible i de treballar conjuntament per aconseguir aquest objectiu. Aquest és el cas de l’organització Recopades (Red de Comunidades de Pescadores Artesanales para el Desarrollo Sostenible), creada el 2004 al port gallec de Lira, que aplega pescadors d’Espanya i de l’Amèrica Llatina. El novembre de 2005 van signar la Declaració d’Ushuaia, per promoure, entre altres coses, el reconeixement i la defensa dels drets socials, culturals, econòmics i ambientals de les dones i els homes de les comunitats pesqueres artesanals.

Ells són els “Guardians de la pesca”, com diu el títol d’un documental que parla del seu moviment. Aquí en teniu el tràiler.

Guardianes de la Pesca (Teaser) from Gloria Matamala on Vimeo.



I a vosaltres, quines altres mesures se us acudeixen per intentar entre tots millorar l’estat de salut dels nostres mars i oceans?

Feliç Dia Mundial dels Oceans!


10 comentaris:

Jaume Rosselló ha dit...

Jo proposaria una acció que a molts pot semblar ridícula o ineficaç, més simbòlica que altra cosa: de la mateixa manera que no llançem res per la borda, sempre que naveguem podriem anar recollint els residus que ens poguem anar trobant surant per la mar -trossos de plàstic, llaunes, ampolles, etc...-i portar-los a terra per depositar-los als llocs convenients.

O´Fartura ha dit...

Hola Joan:
Decirte unicamente que el proyecto de la Confraría de Lira comienza a ser asumido por otras entidades e instancias oficiales de la Pesca.
En el Encontro de Muros también se da cobertura a estos plantemientos de pesca sustentable integrando a Lira en el desarrollo del Encontro.
Si quieres incluso tendrás la posibilidad, si te apetece, de hablar directamente con los pescadores y con los gestores de la Confraría.
Muros va a ser un foro de debate e intercambio de opiniones y experiencias de la cultura marítima en el sentido más amplio.
Venga, nos vemos en Muros.
Una abraçada.

Náufrago ha dit...

A mí me gustaría incidir en el aspecto educativo; que nuestros pequeños se acostumbren a ver esas buenas prácticas en nosotros mismos y, por otro lado, creo que todavía hay una gran labor de concienciación por hacer en los centros escolares.

Cada uno de nosotros, como marineros, pescadores, buceadores, biólogos, ecologistas, podemos contribuir, con nuestras experiencias, en este sentido.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Bravo per l'entrada Joan, allò de la perca i la panga ens ho van explicar a classe i ufff, quin asquet em fa ara de vore els filets... En el tema de la sobrepesca crec que ja és massa tard i hem aplegat a un punt de no retorn.

I exemple d'un d'eixos senyorets que tant asseguren estimar la mar que veuen des del seu megaiot. Eivissa l'any passat, home content perquè l'amarre no era "donde el año pasado cerca de El Divino, todo lleno de maricones", xarrem al fly amb dos cervesses davant. Quan acaba la seua tira la llauna per la borda. Li pregunte si necessita que li posem una paperera a prop de la taula, riu i diu que amb la merda que hi ha ja allà igual dona una llauna més.

(i no poder tirar-lo a ell per la borda, que paga suficient pasta com per a no poder fer-li ni el comentari de la paperera)

En fi, em venen ganes de començar a cridar a les armes contra cert sector de la navegació deportiva, però en el fons el seu impacte és mínim en comparació amb altres...

Eduard Boada ha dit...

Bon post, que fa de la pràctica l'esglaó més alt de la teoria.

Salutacions,

Mercè Salomó ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada. No sabía el "Rànquing de Greenpeace" i l'he llegit amb força interès.

Ja fa anys que vaig a la platja amb un cendrer portàtil i més d'un em mira amb cara de dir: "aquesta dona està com un llum", però tant s'em dona!

L'acció que proposa en Jaume Rosselló, em sembla molt bona, però jo no ho posaria al lloc addient sense fer abans una foto i que ho publiquin els mitjans de comunicació. Així es veurà la de brossa que s'hi llença.

Abraçades als dos!

Unknown ha dit...

Jaume,

Segons com, et podries passar el dia recollint deixalles! Però s'agraeix la proposta.

A reveure!

------------

Moncho,

Está claro que la pesca sostenible se está convirtiendo en el camino a seguir si no queremos asistir a la desaparición de muchas especies de peces a corto plazo. Constantemente se oyen voces de alarma alertando en este sentido.

Intentaré seguir esa cuestión en Muros, porque es un tema que me interesa mucho. Gracias por la información y nos vemos dentro de 25 días.

Fins aviat!

------------

Náufrago,

Tienes toda la razón, la educación medioambiental es imprescindible; y ahí los navegantes y toda la gente que usamos de alguna manera el mar debemos ser los primeros en dar ejemplo.

Saludos desde el Mediterráneo!

Unknown ha dit...

Comtessa,

Vol dir que en això de la sobrepesca hem arribat a un punt de no retorn? Jo no n'estic tant segur, perquè cada vegada sento més veus d'alarma al respecte. És com el problema del canvi climàtic, que cada cop se'n parla més i cada vegada hi ha més gent conscient que cal adoptar mesures al respecte.

De tota manera, encara s'ha de fer molta feina per canviar algunes mentalitats, com la del cretí de l'anècdota que ens explica.

Gràcies per la visita i a reveure!

------------

Eduard,

Efectivament, en aquesta qüestió fa falta més pràctica que teoria. I no podem trigar gaire a posar-nos-hi.

Fins aviat!

------------

Mercè,

Fas molt bé d'estar com un llum amb el teu cendrer de platja. Tant de bo tothom fes el mateix!

I això dels supermercats i el peix és realment interessant. Cada vegada caldrà estar més ben informat del que mengem, d'on surt i com s'ha produït per evitar, precisament, tota mena de males pràctiques en l'obtenció i comercialització dels aliments. Cal que siguem conscients de la nostra força com a consumidors, que no és poca.

Una abraçada!

nanitornan ha dit...

Hola Joan!

ja que parles de consum responsable, aprofito aquest espai que ens cedeixes per recomanar a tothom la revista Opcions (www.opcions.org) La tenim en format digital i en paper i ens dóna informació molt interessant sobre tots aquells productes i situacions de consum en les que cal "tenir consciència". Concretament, el número 23 parla del consum responsable del peix.
(http://www.opcions.org/cast/opcions/pescado.html)

Una salutació!

Unknown ha dit...

Hola, nanitornan!

Moltes gràcies per la informació. Quansevol proposta que ens ajudi no només a saber què consumim, sinó a fer-ho d'una manera responsable serà molt ben vinguda.

Pel seu interès he copiat aquest comentari teu en l'entrada "Un món sense peix".

A reveure!