25.6.09

La regeneració de platges

Fa quinze dies escassos, les platges del sud del Maresme gaudien d’una aigua cristal•lina i d’un color blau turquesa com feia molt de temps que no es veia. Passant amb el tren es distingia perfectament la franja de roques de color negre –el “negrai” que en diuen a Premià- que va paral•lela a la costa. De sorra, però, n’hi havia poca, des que els temporals del desembre passat van arrasar les platges de la comarca. En alguns llocs quedava l’espai just per posar-hi una fila o dues de tovalloles; i en altres n’hi això, perquè l’aigua arribava gairebé arran de passeig. Però era una sorra força neta, gràcies les continues rentades a què la sotmeten els cops de mar durant l’hivern. Els banyistes, que feia dies que es banyaven en una aigua transparent, estaven encantats de la vida. Però fa quinze dies tot se’n va anar a fer punyetes. El monstre devorador de sorra va tornar a aparèixer per novena vegada des del 1986 i va començar a vomitar tones d’un llot gris i pudent sobre la costa. En quatre dies vam tenir una platja nova i amplíssima. Això sí, és una platja fangosa, està humida i fa mala olor; i l’aigua del mar està tèrbola com la d’un bassal. D’això en diuen “regeneració de platges”... Ah! I l’operació, només al Maresme, costa 9 milions d’euros.

L’aigua que hi havia dies enrere a Premià
(Foto: Marc Manduca. Grup Facebook: “Premià, Vilassar i Masnou contra la destrucció del fons marí”)


La pèrdua de sorra de les platges és un fet comú a tota la comarca. La costa del Maresme és una successió gairebé continuada de platges, formada per sediments del massís granític del litoral, arrossegats a la costa per les rieres que desemboquen directament al mar. Des de l’època romana fins als nostres dies, una gran part del litoral del Maresme es va anar estenent cap al mar com a conseqüència del procés sedimentari. Però el litoral és un medi que manté un delicat equilibri entre l’acció erosiva de les onades i el dipòsit dels materials arrossegats pels rius i rieres. Tradicionalment, els temporals de llevant buidaven de sorra les platges, però després es regeneraven de manera natural gràcies als sediments aportats pels corrents marins que discorrien al llarg del litoral, paral•lels a la costa, sense trobar-hi cap obstacle.

Però a partir de la segona meitat del segle XX, la línia de costa va comença a retrocedir. La construcció del port d’Arenys de Mar va trencar aquest equilibri mil•lenari del litoral en impedir el dipòsit de les sorres aportades pel riu Tordera. Després, la construcció dels ports esportius del Balís, Mataró, Premià de Mar i el Masnou va agreujar el problema. La manca d’estudis seriosos d’impacte ambiental en la planificació i construcció d’aquests ports ha fet que els seus efectes sobre el litoral hagin estat imprevisibles. En alguns casos ni tal sols es va preveure l’acció dels sediments sobre els mateixos ports, com a l’antic port de Premià, construït entre els anys 1972 i 1974. L’orientació incorrecta del dic d’abric feia que l’entrada es colgués sempre de sorra i que s’hagués de dragar contínuament.

Una vella reivindicació.

A les barreres que representen els ports cal afegir-hi l’extracció d’àrids del Tordera, la canalització de les rieres i la proliferació de l’asfalt, que han fet disminuir el volum de les sorres dipositades al mar. Avui les llevantades continuen emportant-se la sorra de les platges. Però no n’arriba de nova perquè la retenen uns quants ports. L’única solució es regenerar les platges amb sistemes artificials. Fins ara, se n’han aplicat dos: l’extracció de sorra del fons amb un vaixell draga, que es diposita allà on interessa a través d’una mànega. I el transvasament de sorra amb camions, des del cantó de llevant dels ports fins als llocs on fa falta.

Aquesta foto i les següents són de la regeneració que es va fer el desembre de 2005.

Semblava, però, que aquest any el monstre xuclador de sorra no vindria. Sobretot després de la constitució de la “Plataforma de defensa del fons marí”, creada per les confraries de pescadors de la comarca, amb el suport de la de Blanes i de l’Associació d’Armadors d’Arts Menors de Catalunya, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, de l’Associació Catalana d’Aqüicultura i del Centre de Recuperació d’Animals Marins. La plataforma naixia amb l’objectiu de pressionar l’Administració perquè no tirés endavant la regeneració de les platges amb sorra del fons marí. Al principi va semblar que aquest objectiu s’havia assolit, perquè a mitjans de febrer passat, el cap de la Demarcació de Costes de Catalunya, Manuel Novoa, va anunciar que la regeneració de les platges del Baix Maresme no es faria traient sorra del fons marí, sinó transvasant-la amb camions des de la part de llevant dels ports fins a les platges de ponent.


Tot feia pensar que Costes i el Ministeri de Medi Ambient havien escoltat les queixes que els pescadors del Maresme havien expressat una setmana abans al secretari general del Mar del MMA, Juan Carlos Martín, durant la visita que va fer a les zones de la comarca afectades pels temporals. En aquella trobada, els pescadors li van fer saber que una nova extracció de sorra del fons marí –que seria la novena en 22 anys- “constitueix un delicte ecològic flagrant” i que ho denunciarien al fiscal de Medi Ambient i a Brussel•les si fos necessari. Segons els pescadors, el drenatge del fons causa grans danys a la flora i la fauna marina, i provoca la desertització irreparable. Això afecta especialment els mariscadors, que s’autoimposen vedes de 18 mesos sense percebre subvencions, per permetre la regeneració d’espècies com la cloïssa, i que veuen com tot el seu esforç se’n va en orris cada vegada que passa la draga. Per als pescadors, la solució no és destruir el fons marí periòdicament, sinó l’aplicació de sistemes permanents, com la construcció d’espigons submergits.


Tot semblava indicar que el representant de Medi Ambient havia pres nota de les queixes dels pescadors, ja que es va comprometre a elaborar un estudi del litoral per trobar una solució definitiva a la pèrdua de sorra. Doncs no! A finals d’abril, el subdirector general per a la Sostenibilitat de la Costa i del Mar del MMA, Miguel Velasco, anunciava que les platges del Maresme rebrien 9 milions d’euros per reparar les destrosses dels temporals de desembre i que la regeneració de la sorra es faria mitjançant un vaixell draga. I les raons que va donar, segons publicava “La Vanguardia”, eren d’allò més sorprenent: evitar problemes de seguretat d’accés a les platges i dèficits en la qualitat de la sorra que implicaria l’ús de camions. És a dir que, per evitar que la sorra s’embruti, arrasem el fons marí i convertim una platja amb poca sorra, però neta i d’aigües cristal•lines, en un bassal pudent. Si és una broma, no l’acabo d’entendre... Bé, potser a finals d’estiu la sorra s’haurà netejat, el fang s’haurà esvaït i l’aigua tornarà a ser transparent. Però ahir, feia fàstic... Dec ser jo, que no tinc paciència.



I, pel que sembla, als pescadors també se’ls ha acabat, la paciència; perquè –segons informava “L’Avui”- la setmana passada unes vuit barques de pesca de la Confraria Verge del Carme, que agrupa pescadors de Montgat, el Masnou i Premià de Mar, van fer una acció de protesta calant les xarxes al voltant del vaixell draga que treia sorra del fons davant de Premià. Els pescadors es van queixar al responsable de Costes, Manuel Novoa, argumentant que dragar el fons en l’època de l’any que els peixos fan la fresa fa malbé els ous i mata les cries, i els espatlla la temporada. En la reunió no es va arribar a cap acord i els pescadors van decidir esperar una resposta i estudiar si farien més mobilitzacions.



Tot plegat em sembla molt lamentable. Periòdicament continuem abocant milions d’euros al mar per regenerar unes platges que no semblen satisfer ningú, ni als pescadors ni als banyistes, perquè les obres s’acostumen a fer quan ja ha començat la temporada de bany i deixen la platja feta un fàstic. I a la tardor el mar s’emporta la sorra que li han robat, i tornem a començar. Sembla una versió dolenta de la pel•lícula “Atrapado en el tiempo”, amb la diferència que aquí ningú no sembla disposat a fer res per trencar aquest cercle viciós i fer que les coses comencin a canviar.

Aquest any ni tan sols he baixat a la platja a fer fotos del monstre xuclador de sorra, perquè haguessin estat les mateixes que vaig fer l’última vegada que va venir, el desembre de 2005. Només hi ha una diferència: llavors era Nadal. La gent que s’ho mirava des del passeig feia comentaris d’aquest estil: “a l’estiu ja no en quedarà, de sorra”, deia un; “la llevantada de les faves se l’emportarà tota”, afegia un altre; “quina manera de llençar diners al mar!”, es lamentava un tercer. Efectivament, a l’estiu següent en quedava la meitat, de platja, i l’altra meitat deuria desaparèixer amb els primers temporals de tardor. I torna a començar!


Dies enrere van veure el monstre xuclador regurgitant sorra del fons marí per les platges de Barcelona. Els amics de Naucher també li han dedicat una entrada -"Las playas de Sísifo"- en què plantegen algunes preguntes interessants.

Al Facebook s’ha creat el grup “Premià, Vilassar i Masnou contra la destrucció del fons marí”, al qual us hi podeu afegir per dir-hi la vostra.


Aquestes dues últimes fotos són del 15 de gener de 2006.
El mar ja s’havia emportat un bon gruix de sorra.



5 comentaris:

Mercè Salomó ha dit...

És penós i lamentable tot el que està fent aquest monstre xuclador i el MMA.

No he anat a la platja a veure-ho. Ho recordo perfectament del 2005 i ho vaig veure com una agressió a la Natura.

No sé què hauríem de fer. Però si s'ha de impedir que el monstre segueixi treballant, fer protestes o el que calgui, no ho dubtis: compta amb mí.

Abraçades als dos!

antoni ha dit...

Fa molts, moltissims, anys -vint i tants-, arran de la primera regeneració, des de la revista El Maresme verd (qepd) ja denunciavem aquesta pràctica (un crit al desert, per cert). El més greu es que, en aquell moment, la opacitat de les administracions ens va impedir accedir a l'estudi tècnic on -en teoría- hi havia d'haver l'estudi d'impacte ambiental (i aquí no se si riure o plorar). Ho varem demanar per acompanyar un estudi de les espècies "aportades" a la platja. Ho vam provar als ajuntaments del Masnou i Premià (tots molt democràtics, aixó si), a la demarcació de Costes, etc, amb l'aval de l'AECC de Premià i els resultats van ser "zero". Ens van ignorar. I no ens equivoquem. El monstre no és el vaixell xuclador. El monstre cal cercar-lo en un sistema que permet als governants actuar d'esquena a la ciutadania i als informes tècnis quan els són desfavorables. Als mateixos governants que necesiten engreixar economicament els aparells dels seus partits per tal de que la roda (la seva roda, es clar) no s'aturi. Esteu segurs que no es malbaraten tots els diners que l'administració pública es gasta. Algú, en algún racó -i tampoc cal anar a deserts remots ni a montanyes amagades- n'aprofita una part...

Unknown ha dit...

Hola, Mercè.

No sé què es pot fer per aturar això o, com a mínim, per fer sentir la veu de protesta de tots els col•lectius i persones que estem en contra d’aquesta mena d’actuacions. Penso que una experiència com la de la plataforma del “No a la N-II”, que ha anat agafant cada vegada més força i ja aglutina tots els municipis afectats, marca el camí a seguir. És clar que, en aquest cas, no sé si hi ha tanta unanimitat com en el cas de la carretera. Crec que, ara mateix, els més conscienciats i organitzats per liderar aquesta campanya d’oposició a la regeneració artificial de les platges del Maresme són els membres de la “Plataforma de defensa del fons marí”. Segur que si plantegessin un campanya d’àmbit ciutadà entre tots els municipis afectats, molta gent s’hi afegiria com ha passat amb la N-II.

A reveure!

--------------

Hola, Antoni.

Tens tota la raó, el monstre no és el vaixell xuclador, sinó les administracions que diuen una cosa i en fan una altra, sense tenir en compte l’opinió dels afectats, i gastant els diners dels contribuents en posar pedaços en comptes de buscar solucions definitives.

De tota manera, penso que la feina que vau fer fa vint-i-tants anys no va ser en va. Tinc la impressió que cada vegada hi ha més consciència de l’impacte ambiental que causen aquesta mena d’actuacions agressives. Crec que una campanya com la que vau fer llavors ara cauria en un terreny molt més adobat. Per cert, creus que és possible recuperar la informació que publicava “El Maresme Verd”?

Gràcies per la teva aportació.

antoni ha dit...

Crec que si, Joan. Jo en tenia una col·lecció completa i la vaig donar a la biblioteca de Caldes d'Estrac. Espero que l'hagin conservat. Farè una gestió i et dic alguna cosa en tres o quatre dies, que ara estarè uns dies sense poder-ho mirar.
Una abraçada.

Marga Pucheros ha dit...

Hasta los años 80, en la bahía de Almería fue una práctica generalizada robarle arenas a la orilla de la mar para emplearla en los invernaderos.

Esta arena era ideal para mezclarla con el suelo y substratos utilizados para plantar tomates y otros productos. Almería, que ha sido considerada la despensa de Europa, pues es el mayor exportador, ha hecho un gran daño a nuestro litoral.

Numerosos grupos fueron los que protestaron pero sus quejas fueron a saco roto. Almería ha vivido de la agricultura y la pesca, asi que eran prioridad los agricultores

Hoy día, la playa que frecuento, justo en la orilla, te llega el agua a los tobillos y sin exagerar, 3 pasos y no tocas pie. Hay un enorme escalón, que más de un susto ha costado al que no conoce la playa. Unos 10 metros más adentro vuelve a ser una playa de poco fondo.

Este enorme socavón está a lo largo de kilómetros de la bahía. Arena que en su día robaron y nadie se encargó de regenerar y cuidar la playa

Te dejo un enlace de un archivo de la Diputación Provincial, en el que se habla de esas extracciones y de como la administración dio pie a convertir nuestro litoral en uno de los mayores yacimientos de áridos, destrucción completamente desmesurada y a la que nadie ha puesto remedio:

http://www.dipalme.org/Servicios/Anexos/anexosiea.nsf/VAnexos/IEA-ALA-c6/$File/ALA-c6.pdf