Paisatges marítims: Normandia (2)

El Thorvald i la influència dels víkings

Es diu Thorvald, com un dels fills d’Erik el Roig, pirata, comerciant i aventurer noruec del segle X, que va fundar el primer assentament víking a Grenlàndia. És l’única rèplica que hi ha al món d’un kirkebat, un vaixell víking que es conserva al museu d’Oslo. Va ser construït el 1997 per la drassana noruega Hardanger Fartoyvernsenter de Norheimsund.  Fa 8’63 metres d’eslora i 2’14 de màniga. El buc està fet en tinglat, amb fustes de roure (quilla, pal i escàlems), pi (folre i bancs) i bedoll. L’aparell i les escotes són de cànem i crin de cavall. Els metalls són de bronze i està impermeabilitzat amb quitrà vegetal. Va aparellat amb una vela quadra de 15 metres quadrats i porta cinc parells de rems. Però el que més em va cridar l’atenció quan el vaig veure va ser l’àncora: era idèntica a una poutada gallega. Vist amb detall, el Thorvald té diversos elements comuns amb algunes embarcacions tradicionals de Galícia, de les quals, sens dubte, n’és un predecessor.

El Thorvald és a Bayeux, una bonica ciutat del nord-oest de França, que pertany al departament de Calvados, a la regió de la Baixa Normandia. Des de l’any 2007, el vaixell s’exposa al pati del museu de la Tapisserie de Bayeux, una obra única de l’art medieval, inscrita en el registre de la Memòria del Món de la UNESCO. El Tapís de Bayeux és una peça de tela de lli, de 70 metres de llarg per 50 centímetres d’ample, sobre la qual hi ha brodades 73 escenes que expliquen la història de la conquesta d’Anglaterra per Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, l’any 1066. Ve a ser com una mena de pel·lícula del segle XI, que un cop l’any s’exhibia a la catedral de Bayeux per explicar al poble el desenllaç de la famosa batalla de Hastings, que va permetre als normands accedir al tron anglès.  En aquesta gran “superproducció” medieval hi apareixen més de 600 personatges, 200 cavalls, una quarantena de naus i centenars d’altres animals i figures mitològiques.  És una autèntica meravella! Una visita absolutament recomanable. Aquí en teniu una curiosa versió animada. Naturalment, l’original no es mou, tot i que l’audioguia que et donen a l’entrada et va explicant la “pel·lícula” escena per escena.

Segurament entre aquests vaixells hi havia kirkebats com el Thorvald, una embarcació que a Noruega va estar en servei fins al segle XIX, i que s’utilitzava per ajudar les dones que anaven a l’església a travessar els fiords. De fet, el Thorvald no es va construir com a peça de museu, sinó per navegar. El 1998, un any després d’avarar-lo, l’aventurer francès Yannick Favro i la seva tripulació van voler demostrar que el Thorvald era capaç de navegar per l’oceà i de remuntar els rius, com els antics vaixells víkings.  I per això van navegar des de Bergen (Noruèga) fins a Tours (França) durant un mes i sense assistència, seguint les rutes marítimes tradicionals dels víkings. Posteriorment, el vaixell va participar en diverses expedicions i reconstruccions històriques organitzades per l’empresa de Favro, Thorvald Aventure, que també té altres naus vikingues.     

 

El Thorvald en algunes de ses seves sortides (Fotos: Thorvald Aventure).

L’any 2007, la Tapisserie de Bayeux i el Museu Nacional de Dinamarca van muntar l’exposició “Seguint els rastres víkings”, que exhibia molts dels objectes que apareixen al famós tapís amb la intenció de mostrar la presència de l’herència vikinga a Normandia. Molts d’aquests objectes procedien de jaciments arqueològics escandinaus dels segles X i XI. Entre el material exposat també hi havia tres reproduccions de vaixells víkings, un dels quals era el Thorvald.  Acabada la mostra, la ciutat el va comprar i des de llavors se’l pot veure a l’entrada de la Tapisserie.

Observant el Thorvald em vaig adonar que té diversos elements en comú amb algunes embarcacions tradicionals gallegues, sobretot amb la dorna, que l’estiu passat a Muros vaig tenir ocasió de veure de prop. A banda de la poutada, la construcció en tinglat (tingladillo) a base de fustes amples,  la forma de la proa amb el cap de la roda, les grans escalameres i, especialment, la secció en “Y” de la quilla, característic de la dorna arousana. Jesús Blanco, en la seva “Guía de las embarcaciones tradicionales gallegas”, diu que:

Para encontrar una estructura similar en la construcción atlántica europea tendríamos que ir a los fiordos noruegos, donde la presentan varias embarcaciones tradicionales, cuya evolución se traza a partir de la época vikinga, así como también el bote de las islas Feroe, que eran a principios de los sesenta, cuando las visita Staffan Mörling, un reducto de la cultura escandinava. Los hallazgos arqueológicos referentes a la época vikinga muestran que sus naves también presentaban esta quilla particularmente pronunciada y una sentina similar.

 

La presència de flotes vikingues en aigües de Galícia des del segle XI fins al XII, està ben documentada, tant en fonts gallegues com escandinaves. Els objectius eren diversos: el saqueig de pobles i ciutats, intents d’invasió, la participació en les lluites entre senyors feudals gallecs o una simple escala en ruta a altres destins. Per tant, la influència d’aquestes naus s’hauria fet notar. El professor Mörling, en el seu famós estudi “Las embarcaciones tradicionales de Galicia” en parla força, d’aquesta influència, tant des del punt de vista històric com constructiu.

Los elementos de la antigua construcción naval escandinava encontrados en la estructura de la dorna y del bote angulero són:

-          Forro entero de tingladillo

-          Montaje del forro previo al de las cuadernas (dorna)

-          Sección en “V” próxima a la quilla

-          Quilla de sección “T” (angulero)

-          Roda en forma de curva continuada desde la incorporación a la línea de la quilla hasta el caperol

-          Ensambladura oblícua vertical en las tablas del forro

-          Marcado refuerzo estructural proa-popa en la línea de flotación (dorna)

Moltes d’aquestes característiques constructives es poden observar en el Thorvald, un vaixell rescatat dels temps en què els víkings corrien per Galícia, i un capítol molt interessant de la història marítima.

Finalment us deixo el vídeo d’un senyor que es diu David Jones i que, segons ell, demostra la seva teoria que l'aparell dels vaixells normands que apareixen al Tapís de Bayeux és una representació fidel del tipus de vela utilitzat a l'època i del curiós sistema per augmentar o reduir la superfície vèlica en funció del vent.