24.11.09

Els vaixells històrics al Congrés dels Diputats? (2)

Tots els partits catalans amb representació parlamentària al Congrés dels Diputats -PSC,  CiU, PP, ERC i ICV- donen suport a l'esmena al Projecte de Llei General de Navegació Marítima amb l’objectiu que aquesta inclogui la protecció del patrimoni marítim flotant i un estatut jurídic de les embarcacions històriques i tradicionals. Actualment el projecte de llei es troba en fase de tramitació a la Comissió de Justícia del Congrés i, en teoria, aquest dimarts s’acaba el termini de presentació d’esmenes. Però pot ser que el termini es prorrogui i llavors seria el moment de buscar suports entre totes les entitats i organismes relacionats amb el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals d’arreu de l’Estat. Disposo del text de l’esmena, però prefereixo esperar i veure què passa aquest dimarts abans de fer-la pública.


Els Encontros de Galícia, la gran festa de les embarcacions tradicionals.

Mentrestant, aquí teniu un resum de la resta de les ponències de la “Jornada tècnica sobre embarcacions històriques” que es va fer el 13 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.

Vaixells i els seus beneficis fiscals
Ponent: Sílvia Pedro Pérez, fiscal i cap de l’Àrea Jurídica de la Direcció General de Tributs del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.

Sílvia Pedro va dir d’entrada que, per obtenir beneficis fiscals, abans ha d’existir la definició de vaixell històric. És a dir que cal que hi hagi una normativa administrativa abans que tributària sobre aquesta qüestió. Actualment, a efectes fiscals, els vaixells es consideren bens mobles i tenen el mateix tracte que la resta d’aquests bens. En aquest sentit, les embarcacions històriques i tradicionals formen part dels bens mobles i cotitzen com la resta d’embarcacions. Només hi hauria una excepció, que va sortir després, en la ponència sobre el patrimoni: els vaixells declarats BCIN (Bé cultural d’interès nacional) estan exempts de l’impost sobre bens immobles (llei estatal 39/1988). A més, les obres de conservació dels monuments declarats BCIN estan exemptes de l’impost sobre construccions, instal•lacions i obres. Però com va dir Sílvia Pedro, els únics vaixells considerats bens immobles són els que no naveguen i estan fixes en un lloc, sense moure’s. Vaja, com la barca del Chanquete (l’exemple és meu). I amb això està tot dit.

L’aplicació de la legislació sobre marina mercant a les embarcacions històriques
Ponent: David Alonso, Direcció General de la Marina Mercant.

La participació de la Direcció General de la Marina Mercant era, al meu entendre, un dels plats forts de la Jornada. Primer havia de venir Carlos Miranda, subdirector general. Després, l’ex-director general José Luis López Sors. Però, finalment, va venir David Alonso, disposat a entomar les previsibles crítiques sobre l’organisme que representava i que al final no van ser tantes com s’esperava. Apunto algunes de les coses que va dir.

No pel fet de ser un vaixell històric s’han de rebaixar les mesures de seguretat que l’afecten. Cal aplicar les normes actuals, sobretot quan hi hagi persones implicades en la navegació d’aquests vaixells. Alonso va transmetre un missatge del seu subdirector general, Carlos Miranda: diles que, en la medida de lo posible, nosotros les vamos a ayudar a matricular i a resolver todos lo problemas técnicos, pero que no nos metan muchos pasajeros. Per Alonso, la seguretat de les persones és primordial i no es pot permetre que un vaixell sigui menys segur pel fet de ser tradicional. I va afegir que, dins d’aquesta perspectiva, les “inquietuds” que plantegi el sector dels vaixells històrics i tradicionals seran ben ateses per part de la DGMM i la Subdirecció d’Inspecció Marítima.


Sovint les embarcacions tradicionals es classifiquen com a "bucs de passatge".

Com a vaixells civils que són, a les embarcacions històriques i tradicionals se’ls aplica la legislació sobre marina mercant en matèria de seguretat, el conveni SOLAS, que de vegades pot semblar “matar mosques a canonades”, segons Alonso. A més, també els afecten una sèrie de normes d’àmbit europeu, com el Marcat CE i les normes UNE, que la DGMM ha d’anar implementant. Sobre la normativa del Marcat CE va dir que exclou les embarcacions tradicionals, i que els constructors d’aquestes embarcacions, els mestres d’aixa, no estan obligats a complir-les, “però sí que han de complir uns requisits paral•lels per justificar que aquella embarcació és de construcció tradicional”.

L’Agència Europea de Seguretat Marítima té el propòsit de donar cabuda a les embarcacions tradicionals i considera la viabilitat d’establir regles i estàndards comuns de seguretat per a bucs de passatge a vela, històrics i tradicionals. Alonso va anunciar que el dia 30 de novembre hi haurà una reunió per establir els criteris tècnics que cal aplicar en la definició de buc històric i tradicional. A continuació va llegir una definició de vaixell tradicional que li havien passat els seus superiors –els mateixos que, suposadament, el van enredar per assistir a la Jornada-, i que, segons va dir, no li agradava ni tampoc no ens agradaria. Segons aquesta definició, “un vaixell tradicional és el que s’utilitza per a promoure activitats tradicionals de marineria i el coneixement de l’herència marítima, sense ànim de lucre i gestionat per a obtenir uns guanys que no vagin més enllà de cobrir les despeses de funcionament i manteniment de l’embarcació”. Efectivament, és una definició ben galdosa. Preguntat sobre qui assistiria a la reunió del dia 30, Alonso va dir que funcionaris del organismes marítims europeus. S’han molestat a consultar el sector? M’estranyaria molt, perquè aquesta definició de vaixell tradicional fa aigua per tots cantons.

Els objectius de la reunió del 30 de novembre són: establir els criteris tècnics que s’han d’aplicar en la legislació del buc històric i tradicional; enumerar las regles nacionals de seguretat en vigor d’aquests vaixells, en particular els de vela; identificar els aspectes problemàtics en la definició de les normes de seguretat; i estudiar de quina manera els afronten els estats membres en les seves relacions bilaterals. També s’analitzaran les diferències entre les diverses orientacions normatives dels diferents països, perquè, segons Alonso, n’hi ha que tenen més desenvolupats que altres aquests aspectes relatius als vaixells històrics i tradicionals. “Nosaltres –va dir- ho tractem d’una manera massa voluntarista pel que fa a la seguretat”. L’Agència Europea de Seguretat Marítima presentarà un estudi amb els resultats de la reunió, a mitjans de gener de 2010, i a mitjans de febrer el COSS (Commitee of Safe Seas and the Prevention of Pollution) definirà un camí a seguir.


Grans velers al "Sail 90" d'Amsterdam.

David Alonso va acabar la seva intervenció citant de passada el famós Memorandum of Understanding (MoU), signat en nom d’Espanya per l’antic director general de la Marina Mercant, López Sors, l’any 2000. El MoU conté una definició d’embarcació tradicional molt més precisa i elaborada que la que ell va donar: “embarcacions tradicionals poden ser qualsevol classe de naus històriques i les seves rèpliques, incloent-hi les dissenyades per a incentivar i promoure la nàutica i els oficis tradicionals, que serveixen conjuntament com a monuments culturals vivents, manejades mitjançant els principis de la nàutica i la tècnica tradicionals, i en possessió dels certificats nacionals classificats en l’Annex 1”. El fet que no es tingui en compte aquesta definició em fa pensar que a Espanya, el MoU deu ser paper mullat.

I de la famosa llista 0, res de res; Alonso no en va parlar. De fet, entre el públic assistent a la jornada hi havia el director general de la Mar i Litoral del govern balear, Bartomeu Calafell, que va explicar que fa tres o quatre anys López Sors li va dir que la DGMM havia destinat una partida pressupostària per estudiar la qüestió de la llista 0. “Què se n’ha fet?”, es va preguntar Calafell en el col•loqui posterior, quan Alonso ja havia marxat, i la pregunta va quedar a l’aire.
De fet, dues ponències abans, l’especialista en dret marítim Jaime Rodrigo ja havia dit que veia molt difícil la modificació del sistema actual de llistes, de cara a crear-ne una d’específica per als vaixells històrics i tradicionals. Certament, no sembla que aquest hagi de ser un gran problema, si s’aconsegueix un estatut jurídic per aquestes embarcacions i si es permet matricular en les llistes existents les embarcacions recuperades de la llista tercera, sempre que això sigui possible a tot l’Estat i no depengui del capità marítim de torn.


El Sant Ramon, vaixell de l'associació Bricbarca, rescatat de la llista tercera.


L’aplicació de les normatives de seguretat és el gran escull a què s’enfronten els vaixells històrics i tradicionals. La problemàtica principal que afecta la gestió d’aquestes embarcacions comença en el moment en què en el seu pla d’usos s’inclou la navegació. Si voleu aprofundir sobre aquesta qüestió, us recomano la lectura de l’article “Protecció del patrimoni marítim i legislació. Patrimoni marítim flotant i legislació marítima”, publicat en el número 9 de la revista “Drassana” l’any 2001. Tot i que ja té vuit anys, crec que el que diu continua vigent.

Embarcacions històriques com a elements patrimonials
Ponent: Rosa M. Montserrat, cap de la Secció de Documentació del Patrimoni Cultural Moble de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Montserrat va començar la seva intervenció donant un missatge clar: “cal conscienciar la societat civil perquè es preocupi per aquesta classe d’embarcacions”. I va llançar la pregunta següent: “la societat civil és capaç de mobilitzar-se per protegir la Sagrada Família, per posar un exemple emblemàtic; però la mateixa societat civil seria capaç de mobilitzar-se pel Santa Eulàlia, si li passés alguna cosa?” És evident que no i que encara s’ha de fer moltíssima pedagogia sobre la importància del patrimoni marítim i el valor de les embarcacions tradicionals. Per què? La ponent ho va dir ben clar: “a mesura que la consciència civil vagi aprofundint en aquests temes, també l’Administració se’n farà més ressò. Depèn de les pressions que hi pugui haver per avançar en una línia o una altra”.

Què es fa des de Patrimoni Cultural de la Generalitat en favor del patrimoni marítim? “Fem poc, fem el que podem”, va dir Montserrat. I va afegir: “hem protegit molts tipus de bens, però pocs elements del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya, i des de fa poc temps”. L’objectiu de Patrimoni és salvaguardar i conservar aquests bens. Però per fer això cal conèixer quins bens hi ha. “Només sabent de quin patrimoni estem parlant podrem decidir què cal protegir amb més urgència. No ho podem conservar-ho tot. Cal establir prioritats”. I aquí va sortir una qüestió recurrent en el sector, que és l’elaboració d’un cens del patrimoni marítim i, especialment, de les embarcacions tradicionals. Se sap que hi ha feina feta des de diversos àmbits, però no es disposa d’un cens complet i unificat. “Aquest és un dels punts –va dir la ponent- en què Patrimoni por ajudar”.

El següent pas és la protecció legal dels bens catalogats, integrant-los dins del patrimoni cultural català, en les diverses categories que preveu la llei de Patrimoni: mobles, immobles i immaterials. “I aquí podríem entrar, però no hi entraré perquè no en sé prou, en si els vaixells són mobles o immobles. Això és un problema per tot el que implica en bonificacions fiscals, etc. Jo entenc que és un bé moble –va dir Montserrat-, però hi ha qui no ho veu igual i és un tema que no està tancat”. A continuació va exposar els dos nivells de protecció que preveu la llei: els bens culturals d’interès nacional (BCIN) i els bens catalogats; i va explicar les característiques de cadascun, els tràmits necessaris per a tramitar-los i els deures que comporta tenir un bé, en aquest cas, un vaixell, declarat BCIN o catalogat. Us remeto a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català per si voleu aprofundir en aquesta qüestió.


La caseta del motor de Sant Pol de Mar, un bé catalogat.

Rosa M. Montserrat va fer un repàs de les accions portades a terme per Patrimoni Cultural en relació a les embarcacions tradicionals. I es va referir a la constitució d’una Comissió d’experts, creada a instàncies del Museu Marítim de Barcelona, que es va reunir entre octubre de 2000 i juny de 2002. Els resultats d’aquesta comissió van una proposta de Decret de Protecció del Patrimoni Marítim i Fluvial, una proposta d’incentius jurídico-econòmics per a aquest tipus de patrimoni, i una proposta d’embarcacions a protegir. També es va aconseguir l’establiment d’una metodologia de treball de cara a unificar criteris en la recollida de dades i tramitació de la documentació dels bens a catalogar; i, sobretot, la confecció d’uns criteris de valoració de les embarcacions històriques i tradicionals. La ponent va donar uns quants exemples de bens catalogats, com les casetes del motor per a treure barques de Calafell i Sant Pol de Mar, i d’altres que estan en procés de catalogació, com les embarcacions Lola i Santa Espina. Finalment, va apuntar la possibilitat de preveure declaracions de patrimoni a nivell local, per a determinats tipus d’embarcacions. Efectivament, queda molta feina per fer, sobretot des de l’àmbit de les associacions, que toquen el patrimoni marítim de prop i poden cridar l’atenció de Patrimoni sobre aquells bens que necessiten protecció.

Per acabar apunto una idea que es va dir en les conclusions finals: “Aquí no s’entén què és un vaixell històric. Però no només és culpa de l’Administració; nosaltres també en tenim part de culpa. No n’hi ha prou amb reunir-nos cada dos anys. Cal treballar en conjunt”. La jornada va acabar amb la proposta, per part d’Elvira Mata, directora tècnica del MMB, de crear una comissió de treball permanent per començar a fer feina en els diversos fronts oberts. De moment ja hi ha qui s’ho pres seriosament i ha decidir passar a l’acció elaborant una esmena a la nova Llei de Navegació Marítima. Continuarem informant.

4 comentaris:

Suso da Moura ha dit...

Hola!
Algú sap si les seves senyories han tingut a be accepta la esmena i nombrar els nostres vaixellets de paper a la seva magnífica llei?

Unknown ha dit...

Hola, Suso!

L'esmena no s'ha presentat avui perquè s'ha ampliat el termini una setmana mes. Durant aquest temps s'intentarà recollir adhesions de museus, associacions, federacions, col•legis professionals i entitats diverses relacionades amb el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals per acompanyar la ponència que es presentarà la propera setmana. Sé que hi ha hagut contactes amb la Federació Gallega i que han enviat un document que s'ha fet arribar als diversos partits. La resposta par part dels partits, aquí a Catalunya, ha estat de suport unànime. Però una cosa que s'ha pogut constatar és el seu desconeixement de totes aquestes qüestions. Aquí potser hem fallat nosaltres, que no hem fet prou pedagogia ni els hem anat a buscar mai que tractar d'aquest temes. Però potser ha arribar el moment que les coses comencin a canviar.

Salutacions des del Mediterrani!

Suso da Moura ha dit...

Gracies Joan:
Estic enterat mes o menys dels moviments de la directiva de la nostra Federació. Mes a mes, m'han fet arrivar alguna documentaciò, que encaraestic legint en ratos lliures, que son pocs, L'aplaçament em sembla una bona notícia. H legit una mica el text del projecte i penso que tenim lloc per introduir-nos al desenvolupament regalmentari de la llei,que deeixa molts aspectes de la regalmentació para ese moment; pero sería molt interessant que hagués a la llei una menció, encara que fos mínima dels buqus embarcacións, i unitats menors tradicionals, patrimonials i historiques; o, encara, al us "cultural" o "patrimonial" daquests vaixells. Potser tinguem sort.
Una araçada. Suso

La Mar d'Amics ha dit...

Joan,
Gràcies pel teu resum. No vaig poder assistir a la jornada però la teva capacitat de síntesi és capaç reflexa de forma molt clara els continguts i les conclusions dels diferents ponents.
Sembla que per fi quelcom es belluga de debò. Digue'ns si es precisa alguna mena de suport tant de l'entitat com personal.
Bon vent pel patrimoni marítim!