3.12.11

"Slow Sailing", un pas més

A la passada edició del Saló Nàutic de Barcelona, en el marc de l’Espai Marina Tradicional, es va fer la presentació pública d’això que anomenem “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la”. Era la primera vegada que aquesta idea –potser encara és aviat per dir-ne “moviment”- sortia de l’àmbit de la xarxa i es presentava en societat. L’acte va tenir bona acollida i alguns mitjans de comunicació, com Ona Mallorca, 360ràdio i la revista Navegar, se’n van fer ressò. La idea, certament, agrada i cau simpàtica; i fins i tot hi ha qui troba “poètic” el manifest que la defineix. Però ara, després de dos anys de córrer per la xarxa, em pregunto si amb això n’hi ha prou. Penso que no. Penso que si volem que la idea del “Slow Sailing” qualli i s’escampi, ha d’aportar alguna cosa: ha d’aportar valor, ha de ser útil, i no només als navegants sinó a la societat en general.  Quins valors pot aportar la navegació tranquil·la per esdevenir un autèntic moviment?

Presentació del Slow Sailing al 50è Saló Nàutic de Barcelona,
amb en Jordi Salvador (Foto: Toni Clapés) 

Abans d’agafar el toro per les banyes, sapiguem on som. El 19 de gener de 2009, el “Manifest del Slow Sailing” era llençat a l’oceà d’Internet, com un missatge dins d’una ampolla, des d’aquest mateix blog. Altres blogs d’aquí i de l’estranger se’n van fer ressò i el manifest es va traduir a l’anglès, a més del català, castellà i gallec. Però el que ha donat una empenta considerable a la seva difusió ha estat la creació del grup “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” a Facebook, que actualment compta amb 314 membres de diversos països. Fruit de la col·laboració d’alguns membres del grup són les traduccions del manifest al francès, portuguès, grec i turc. El grup de Facebook és l’espai de coneixement, relació i intercanvi entre tots els navegants que compartim aquesta manera de viure la mar i la navegació. És un espai on hi té cabuda tothom que s’identifiqui amb aquest ideari, que connecta amb la filosofia del moviment slow.  I això també inclou els regatistes, perquè la navegació tranquil·la no està en contra de l’esport ni de les regates, tot i que la competició no sigui la motivació principal per a navegar de molts dels membres del grup. 

El "Manifest de la Navegació Tranquil·la" ja s'ha traduït a vuit
 llengües, entre elles el francès.

Les regates són sovint un tema de discussió, en el sentit de si haurien de formar part o no de la navegació tranquil·la. Inicialment no apareixien en el “Manifest del Slow Sailing”, però algú em va fer notar que podien ser una font de coneixement i aprenentatge important. Per això es va incloure un onzè punt al decàleg inicial que fa referència a les regates. És el punt número 9 que diu: “Fes regates, si t’agraden, però no pensant en el premi, sinó perquè regatejant aprens a conèixer millor el mar, el teu vaixell i a tu mateix. No hi ha premi més important que aquest aprenentatge”.  Fa poc he llegit el llibre del navegant oceànic Albert Bargués, “Palabras alrededor del mundo”, en què explica la seva experiència a la regata Barcelona World Race, a bord del vaixell “Educación Sin Fronteras”.  Crec que Bargués és un regatista que entén la competició com una font de descobriment d’un mateix i d’aprenentatge de la vida en general. En un dels capítols del llibre reflexiona sobre la tranquil·litat amb què encaixa les avaries i entrebancs que apareixen contínuament en una regata tan dura i selectiva al voltant del món, i que fan perdre terreny al vaixell en relació als altres contrincants. Pienso –diu Bargués- que la tranquilidad que me acompaña al vivir todo lo que nos ocurre puede llevar a creer que estoy asentado en la indiferencia y la falta de competitividad. Qué làstima. Parece que sólo aquellos que no aceptan lo que ya no pueden cambiar sean unos luchadores. Parece que el espíritu competitivo se base más en las fanfarronadas que se sueltan de cara a la galería que no en la calidad de saber manejarse con las circunstancias que a cada uno le tocan. Saber ser paciente y esperar el momento también puede ser sinónimo de competitividad.  És evident, doncs, que hi ha una manera de viure les regates que encaixa plenament amb l’esperit de la navegació tranquil·la.

De moment, la bandera del slow sailing només oneja
en pals de fusta (Foto: Jordi Salvador)

Per tant, els regatistes slow o tranquils –tot i que això sembli un oxímoron- tenen cabuda dins del slow sailing; és més, penso que els pot aportar nous al·licients al marge de la competició. Precisament, una de les coses que ha aportat el grup de Facebook han estat les “quedades”, entre els navegants de vela llatina. A Catalunya, fora del calendari de trobades de vela llatina, que va de maig a juny, els navegants no solien trobar-se per navegar plegats. Doncs ara, gràcies a la connectivitat i immediatesa de les xarxes socials, hi ha un grup de navegants de vela llatina que queden per navegar en diversos llocs de la costa, fins i tot a l’hivern. La idea és quedar en un port i navegar amb les embarcacions d’allà, sense que els que venen de fora hagin de portar les seves barques. L’hivern passat se’n van fer com a mínim quatre, d’aquestes trobades improvisades. L’última i la més celebrada, que va congregar cinc barques i una quinzena de persones, es va fer el 12 d’octubre passat, en una cala de S’Agaró, i va permetre els assistents gaudir d’un magnífic dia d’estiu en plena tardor.  Segurament, aquest hivern i primavera se’n faran més; només cal que algú llanci la convocatòria via Facebook. De moment, tres associacions del Maresme, “Bricbarca”, de Vilassar, “A Tot Drap”, de Sant Pol, i “El Mamelló”, de Pineda, han organitzat la “I Navegada del Maresme” per l’últim cap de setmana d’abril.

Navegada tranquil·la del 12 d'octubre passat (Foto: Ll. Estefanell) 



Una de les primeres aportacions del grup “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” ha estat, doncs, dinamitzar el sector de la vela llatina a Catalunya. Aquest sector de la navegació tradicional, representat majoritàriament per membres de Catalunya i Balears, és el més dinàmic del grup. Això fa que aquest es vegi monopolitzat pels interessos d’aquests dos col·lectius majoritaris, tant des del punt de vista temàtic com lingüístic. Això no és dolent en si, ni molt menys, però segurament limita la participació de navegants d’altres països i altres llengües, i potser també de navegants que no practiquen la navegació tradicional. Com es pot obrir el grup a navegants d’altres països i cultures marineres? Doncs pensant que el mar és molt gran i toca moltes costes, i fent aportacions que puguin ser d’interès general; compartint vídeos, fotos, notícies, idees... de persones de tot arreu, encara que s’expressin en un idioma diferent del nostre. L’objectiu és el coneixement mutu i l’intercanvi d’experiències al voltant d’aquesta manera de relacionar-nos amb la mar, la navegació i els vaixells. Reconec, però, que com a objectiu això pot ser una mica massa ambigu i dispers; i que, segurament, per saber cap a on anem i en quin terreny ens movem, cal definir uns objectius més específics, establir unes accions concretes i marcar unes estratègies clares que permetin assolir els objectius fixats.


I amb això torno al començament: si volem que l’slow sailing arribi a ser alguna cosa més que una idea bonica, poètica i romàntica, i que prengui cos entre els navegants i la societat en general, ha d’aportar valor. Quin i com?

D’entrada, la navegació tranquil·la com, en general, qualsevol manifestació del moviment slow, està relacionada amb l’entorn on es desenvolupa aquesta experiència de navegació, és a dir, amb el medi ambient, en aquest cas, el mar. Llegia dies enrere una entrevista interessantíssima amb l’arquitecte, urbanista i dissenyador William McDonough (vegeu els seus “Principis de Hannover” sobre el disseny),  en què deia que “la nostra existència ha de millorar el planeta”. Tot això em va fer pensar que, efectivament, el moviment de la navegació tranquil·la havia d’establir un compromís ferm en la protecció i conservació del medi ambient marí. D’exemples en aquesta línia n’hi ha uns quants. L’organització “Sailors for the Sea” és una entitat no lucrativa que té per objectiu proporcionar a la comunitat de navegants esportius les eines necessàries per què puguin actuar a favor de la protecció i rehabilitació dels oceans i les aigües del litoral. Entre els seus programes tenen les clean regattas o “regates netes”, que posen al servei dels clubs, amb una sèrie de mesures per evitar que les regates tinguin un impacte mediambiental negatiu en les llocs on es desenvolupen. Fins i tot han aconseguit que les proves de la Copa Amèrica es desenvolupin sota els paràmetres de protecció mediambiental de les regates netes.


Determinades experiències de navegació tranquil·la tenen
una relació estreta i directa amb l'entorn natural on es
desenvolupen. Trobada de Calella de 2009.



A Europa, la “Surfrider Fundation”, creada per un grup de surfistes a Biarritz, l’any 1990, es dedica a “la defensa, salvaguarda, valorització i gestió sostenible del mar, del litoral, de les onades i de la població que en gaudeix”. Actualment té 1.500 voluntaris, 8.000 membres, una quarantena d’entitats locals i més de 40.000 simpatitzants. Aquest moviment va sorgir a les platges de Malibú, Califòrnia, el 1984, quan el surfistes van decidir organitzar-se per a protegir el seu entorn de la pol·lució local. Avui dia la “Surfrider Fundation” és una xarxa mundial i està present a tots els continents. Si entreu a la seva web, veureu la mena d’activitats que fan. Una de les més importants és el programa “Iniciativas Oceánicas”, una gran campanya internacional de neteja de platges, que organitzen des de fa setze anys. La propera tindrà lloc del 22 al 25 de març de 2012. Si us fixeu en el mapa, a Catalunya només se n’han set, i totes en el tram de costa comprès entre Badalona i Tarragona.  No us dóna això alguna idea?

Què pot fer el moviment “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” en l’àmbit de la protecció i conservació del medi ambient? Se me n’acudeixen algunes:

  • Fomentar i divulgar la pràctica de la navegació neta i respectuosa amb el medi ambient: la vela, el rem, el windsurg, el kitesurf, el piragüisme…
  • Organitzar navegades tranquil·les periòdicament i fer-ne difusió. Com les “quedades” que s’organitzen en l’àmbit de la vela llatina, però obertes a tots tipus de vaixells. Estaria bé que hi hagués un intercanvi de tripulacions; és a dir, que els navegants “tradicionals” poguessin navegar en vaixells moderns i a l’inrevés, que els “moderns” poguessin navegar en embarcacions tradicionals.
  • Promoure i difondre l’organització de regates i trobades netes, en la línea de les clean regattas.
  • Organitzar i participar en la neteja de platges i cales del nostre litoral, segons les directrius del programa “Iniciativas Oceánicas”. Aquesta és una iniciativa que transcendeix clarament l’àmbit nàutic i té una incidència social directa.
  • Fomentar, practicar i difondre l’econavegació. Aquest punt sembla una repetició del primer, però mereix un comentari a part.

Què és l’econavegació? En línies molt generals consisteix a repensar amb criteris ecològics i de sostenibilitat tots els àmbits del sector marítim: el transport marítim, la pesca, la navegació d’esbarjo, els serveis portuaris... I promoure l’ecoconstrucció d’embarcacions amb tècniques i materials sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, i que utilitzin energies renovables. Temps enrere vaig dedicar una entrada a una naviliera holandesa que transporta mercaderies en vaixells de vela. A Espanya, l’associació gallega de mestres d’aixa Agalcari aposta de manera decidida per la recuperació de la construcció naval en fusta, no només en el sector de la nàutica d’esbarjo, sinó també en el sector pesquer. Una de les drassanes associades, Triñanes, té en projecte la construcció d’un petit veler que s’ajusta als criteris de l’econavegació.

Els navegants tradicionals, que naveguem en embarcacions de fusta i a vela, practiquem en bona mesura l’econavegació. I segurament ho faria molta més gent si la construcció amateur tingués aquí la difusió i les facilitats que té a altres països. Poso només a tall d’exemple una activitat que fa periòdicament la drassana-escola nord-americana WoodenBoat School, a Maine: la “Family Week”. Durant una setmana diversos membres d’una família, grans i petits, treballen conjuntament en la construcció d’una petita embarcació. Comencen a fer-la un dilluns i el dissabte la tiren a l’aigua. A banda d’aquest exemple, a la xarxa trobareu imatges d’un munt de trobades i festivals de petites embarcacions, moltes d’elles autoconstruïdes. 



Construïnt un kayak en família a la WoodenBoat School

A Espanya la construcció amateur d’embarcacions és tota una odissea, ja que cal superar un munt de requeriments tècnics i administratius per a “legalitzar” un vaixell fet per un mateix. A més, sovint es dóna el cas que les taxes i certificacions necessàries costen tant o més diners que els materials per fer l’embarcació. No sé si a altres països es donen més facilitats per a la construcció amateur d’embarcacions, però tot fa pensar que sí, perquè és una activitat més corrent i estesa que aquí. Fa la sensació que aquí l’administració de marina, amb el suport de la legislació corresponent, posa tota mena d’entrebancs cap a tot allò que els fa nosa o que els pot representar alguna mena de problema. És molt difícil en aquest país navegar al marge d’unes vies establertes. I això lliga amb una altra qüestió que crec que des del moviment “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” hauríem d’abordar: l’accés al mar i a la navegació. 

El mar és patrimoni de la humanitat. Encara que les lleis dels estats sobirans s’apliquin sobre les aigües territorials de cada país, i encara que els oceans i la navegació es regeixin per lleis internacionals, el mar no és propietat privada: tothom té el dret a accedir-hi i ha de tenir la possibilitat de fer-ho. Però, a casa nostra, l’accés al mar cada vegada és més complicat. El litoral cada cop està més privatitzat, i accedir al mar i navegar implica haver de pagar un peatge: el que imposen marines, clubs nàutics i instal·lacions portuàries, no ja per tenir-hi una embarcació, sinó per poder tirar-la a l’aigua. Últimament veiem com proliferen les marines per a megaiots de luxe –aviat el Port Vell de Barcelona ho serà-, mentre les embarcacions petites s’han de buscar la vida. És evident que els petits fem nosa, cosa que trobo un contrasentit quan el 85 % de la flota d’esbarjo a Espanya són embarcacions menors de 8 metres d’eslora. Ens volen fora de l’aigua perquè, diuen, falten amarratges i els que hi ha cada cop són més cars. Des del sector es diu que la solució són marines seques i rampes d’accés al mar públiques i gratuïtes, com tenen a França, “perquè la nàutica remolcable és clau per sortir de la crisi i popularitzar l’afició”. Potser sí, però, de moment, ja sé d’alguns companys que han hagut de treure la barca de l’aigua per l’increment del cost de l’amarratge. I les poques rampes que hi ha a Catalunya estan a dins dels ports i són de pagament. Si una cosa no va acompanyada de l’altra, si no es fan rampes i accessos al mar públics i gratuïts, les embarcacions petites, a la llarga, ho tenim fotut. A banda que a les barques de fusta i de vela llatina, molt més pesants i lentes d’aparellar, se’ns compliquen força les sortides. I tots aquests entrebancs poden representar un fre a l’hora de recuperar i mantenir aquest tipus d’embarcacions.




En Bosco Plana, constructor amateur que ha hagut de superar diversos
entrebancs per poder navegar amb el seu vaixell.



Què pot aportar el moviment “Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” en relació a aquests dos últims punts que hem plantejat: l’ecoconstrucció i l’accés al mar?

  • Fomentar i promoure l’ecoconstrucció d’embarcacions, mitjançant la realització de cursos i tallers, en col·laboració amb drassanes i mestres d’aixa, i l’organització de trobades d’embarcacions autoconstruïdes.
  • Buscar fórmules que facilitin i abarateixin la construcció amateur d’embarcacions. No hi ha cap ONG tipus “Enginyers Navals Sense Fronteres” que vulgui donar un cop de mà en aquest sentit? 
  • Exigir i fer campanya per a l’obertura d’accessos al mar, públics i gratuïts, que permetin a tothom avarar una embarcació i poder navegar. 

I a tu què se t’acut que podria aportar l’”Slow Sailing – Navegació Tranquil·la” per edevenir un moviment amb una certa influència dins del món de la navegació?



16 comentaris:

Lluís ha dit...

Hola Joan.. i felicitats per el teu nou post al blog..
Tens tota la raó en els 3 temes que cites; l'accés al mar, l'econavegació i l'autoconstrucció d'embarcacions.
Del primer, l'accés al mar amb rampes, recordo que en la fase previa a les Olimpiades del 92 (al voltant de l'any 87) recordo que es va fer un gran esforç per les anomenades "bases nàutiques" per tal d'aconseguir que el jovent disposes de facilitats per sortir a navegar amb facilitat.. coneixia algun arquitecte-regatista que va realitzar algunes d'aquestes bases.. potser caldria esbrinar que s'ha fet d'aquestes instal·lacions.
Del segon tema, el sentit ecologic de la navegació, a petita escala alguna cosa pdrim fer..desde pasejades, despres de les llevantades, per recollir brosa depositada a les platjes durant la tardor i hivern... fins la presa de dades i situacions anomales al nostre litoral..aqui no faltaran ideies... i si mes no consciencia.
Del tercer punt, l'autoconstrucció, he de dir, que des del gener fins al juny del 2010, vaig fer un curs a l'Escola de Nautica de l'UPC (Diseny i tecnologia de la construcció d'embarcacions d'esbarjo i competició YTB-10)on en 160 hores vam fer moltes activitats lectives i algunes pràctiques. Una d'elles, tecniques de construcció amb resines i fibres diferents (poliester i fibra de vidre, epoxi i fibra de carboni) i amb diferents métodes (laminació per gavetat i al buit). el profesor que feia aquesta asignatura, l'Alejandro Basednjak, feia un curs de construcció d'un kajak amb tauler contraxapat, un vel de xarxa de fibre i resina d'epoxi, que una vegada finalitzad la construcció t'el duies a casa...
Be.. tot aixó dona per molt..crec que millor el posaré al facebok del Slow Sailing.
Reconec que tens tota la raó..hem de començar a fer noves activitats i no restar aturats.

Capitán Valdés ha dit...

Abans de res, donar-te l'enhorabona pe la represa del blog. Han estat moltes setmanes esperant calladament que la foto de les llatines i les xarxes s'enfonsés un graó, i al final ha succeït.

Encara no he paït del tot el teu post, però d'entrada penso que una cosa que podem fer és documentar i denunciar tot allò que anem veient que atenti contra el dret a l'accés al mar, la conservació del medi, la legalitat i les bones costums en la navegació, pràctiques "comercials" no legals etc etc
Segur que tots tenim un bon repertori de coses vistes que fan feredat i la xarxa ofereix molts recuros per a publicar aquestes denúncies ben documentades.
Salut.

D202Pat ha dit...

Hola Joan,

He anat a parar al teu blog a través del grup d'Slow Sailing del FB i he llegit amb interès aquest darrer teu post. Jo sóc professora a secundària i en veure les teves propostes i especialment la de "Fomentar i divulgar la pràctica de la navegació neta i respectuosa amb el medi ambient: la vela, el rem, el windsurg, el kitesurf, el piragüisme…" he pensat immediatament en que una bona iniciativa seria fer-ho des de les escoles. Moltes escoles inclouen dins les seves activitats una setmana a la neu per practicar esports d'hivern, per exemple, però crec que és molt excepcional que en tinguin una per acostar els nois als esports de mar quan crec que el nostre país té molt més domini i temporada "navegable" que "esquiable". No sé com es podria gestionar però estic segura que els nois rebrien la iniciativa amb entusiasme.
Patrícia

escenavegant ha dit...

Benvolgut Joan,
Puc veure que la teva recuperació va per bon camí. La publicació d'aquest extens i molt interessant article ens ho confirma.
Al Saló Nàutic vaig propossar-te d'anar de "gira" amb l'Slow Sailing. Amb l'horitzó de la presentació Internacional del moviment - ara ja en podem dir així - l'any vinent a Douarnenez, crec que hem de fer visible el seu contingut primer a casa. Del local al global és una de les consignes del 15M que també ens podem aplicar nosaltres. La idea és organitzar de nord a sud un seguit de taules rodones als clubs nàutics, escoles de vela, marines, etc., per donar a conèixer el manifest més enllà de la navegació tradicional. És una aposta que podem combinar amb alguna quedada que permeti aquest intercanvi que tu bé proposes en el teu escrit.
En referència a la econavegació saps que amb mi tens un convençut. Una persona amb qui pots comptar per difondre aquesta nova, i molt vella alhora, forma d'afrontar la navegació i per sobre d'ella la nostra relació amb el mar que tant estimem. Qualsevol idea o proposta en aquest sentit és positiva. Com saps visc sobre un port i cada dia veig coses que mai hauria de veure en aquest sentit: bruticia en superfície, olis i carburants surant, abocament de residus de tota mena, etc...
Per acabar també voldria insistir en una proposta que vaig fer fa potser un any sobre la navegació litoral. L'anomenava 1 milla < 5 nusos. El projecte té moltes implicacions ja que a banda de tranquil·litzar la navegació més propera al litoral per les petites embarcacions, serveix per reduir el nivell de soroll que provoquen el motors en les zones reproductives de peixos i altres espècies marines, per exemple.
Joan, felicitats pel teu retorn i... Salut!

Anònim ha dit...

Molt bona entrada Joan. Sempre ens toques el puntet dèbil. Entre les diverses idees que se m'ocorren, en plantejo una.

Seria un projecte ideal en un païs idílic ple de gent amb ganes de compartir, però pot ser pot funcionar fins i tot en el nostre.

Parles de facilitar l'acces a la mar,l'autoconstrucció, divulgar l'econavegació i de les navegades conjuntes.
Perque no engegar un projecte on incloure cada un dels punts que comentes.
Imagina reunir un grup de gent amb ganes de tenir un vaixell i navegar.
Construir entre tots (baix la protecció d'un meste d'aixa benavolent) una embarcació comunitaria que sigui un exemple de tot allò que predicam.

Disfrutar de l'embarcació (en regim de multipropietat per exemple) i a l'hora que ens serveixi de vehicle per predicar la paraula de l'Slow Sailing.

Existeix un projecte que hem recorda a tot lo que dic:
http://www.coeurdemarin.com/index.html

Be ja he amollat la bejanada. Salut

Antoni V

Jaume Amengual ha dit...

Ei Joan,
estic content de navegar per aquestes aigües un altre vegada.
Molt bona i repensada entrada que ens ha de fer pensar a tots el llegat que volem deixar a les properes generacions. mes o menys saps el que pens de tot el que has escrit però, ja se que soc un pesat, on ficam els nens dins l'slow?
Veig al vídeo, un infant construeix el propi caiac. En el tema de l'auto-construcció els nens han de tenir un pes molt gran per poder-lis transmetre els coneixement.
gràcies

Joan Sol ha dit...

Hola a tothom!

Abans que res, gràcies per ser aquí novament, després de tot aquest temps que el blog ha estat "adormit". És un plaer retrobar-vos i gaudir dels vostres comentaris i aportacions.

I ara, entrem en matèria...

-----------

Lluís,

Sobre això de les "bases nàutiques", a Barcelona n'hi ha una: la Base Nàutica Municipal de la Mar Bella. Si entres a la web veuràs que fan força activitats durant tot l'any. Després hi ha les estacions nàutiques de Catalunya -sis en total-, però no sé si és ben bé el mateix concepte.

No, sí possibilitats de practicar esports nàutics n'hi ha moltes. Quan parlava d'accessos al mar em referia més a accessos físics, a rampes per a poder tirar la teva barca a l'aigua. Si volen treure les barques petites de l'aigua, n'hauran de construir per força.

D'accions al litoral se'n podrien fer unes quantes. Una netejada de platja o de cala amb navegació inclosa podria estar molt bé. S'arriba navegant al matí, es treuen les barques a la sorra o es fondejen, es fa la netejada de la zona, un dinar amb tota la colla i cap a casa. A banda que fas un servei, dones a conèixer també la navegació tradicional. Pensem-hi!

La construcció amateur d'embarcacions dóna per molt, sí. No sé si conèixes un fòrum específic que hi ha sobre aquesta matèria. Es diu "A la mar madera": http://marmadera.foroactivo.com/

A reveure!

Joan Sol ha dit...

Capitán Valdés,

Gràcies a tu per la fidelitat i la paciència.

Em sembla molt bona idea això que proposes. De la mateixa manera que fem fotos i documentem les nostres navegades, estaria bé fotografiar i prendre nota de tot allò que veiem que està brut, en mal estat o abandonat, que no és poc, i fer-ho públic. I a veure si així, a poc a poc, anem prenent consciència. Hauríem de pensar on i de quina manera podem fer pública la denúncia.

Va, qui s'anima a fer les primeres fotos?

Una abraçada!

Joan Sol ha dit...

Hola, Patrícia!

Ja hi ha escoles que porten els alumnes a fer un curset de vela. El que no sé és com ho fan, si hi van un dia a la setmana o fan uns quants dies seguits. La idea de fer una "setmana blava" de la mateixa manera que es fa una "setmana blanca" em sembla molt encertada. Efectivament, el nostre país té més domini i temporada "navegable" que "esquiable"; i, segurament, entre les escoles de localitats costaneres a properes al mar, té més entit portar els alumnes a navegar que a esquiar; més que res perquè si els agrada navegar i s'hi aficionen, tenen moltes més facilitats per practicar aquest esport.

Crec que això s'hauria de canalitzar a través de la Federació Catalana de Vela i dels clubs nàutics, que tenen els monitors, les instal·lacions i el material adequat per organitzar aquestes sortides. Segur que això ja es fa. Potser estaria bé que els professors complementéssiu la formació més tècnica i esportiva amb tots aquells aspectes relacionats amb la conservació del medi ambient marí i la protecció del litoral.

Gràcies per l'aportació i a reveure!

Joan Sol ha dit...

Hola, Escenavegant!

M'agrada molt això d'anar "de gira" amb l'slow sailing! I estic d'acord amb tu que hem d'anar del local al global; és a dir, primer donar a conèixer el moviment a casa i anar ampliant el cercle. T'he de dir, però, que a Galícia i a Mallorca també hi tenim una colla de "navegants tranquils", seguidors i divulgadors d'aquest projecte. És a dir que el cercle és bastant ample.

Crec que estaria bé fer alguna acció pública, que tingués un cert ressò mediàtic, com la que li proposava al Lluís; una neteja amb navegada inclosa, acabada amb un àpat col·lectiu. S'ha de pensar bé.

La proposta 1milla < 5 nusos també és interessant. Però caldria buscar complicitats i recolzament d'altres organitzacions de navegants. Segur que als de les motores i motos d'aigua no els fa cap gràcia la idea.

Cuida't!

balena ha dit...

Soc amant del kayac de mar, experiència que lliga amb aquest concepte de "slow-saling": sentir la mar i sentir-se part d'ella !

Joan Sol ha dit...

Hola, Antoni!

Molt interessant, el projecte del "Coeur de Marin"; és un veler força gran, ideal per a fer sortides en grup, i pel que els veu als vídeos, navega molt bé.

És una bona idea, això de construir un vaixell en equip. Fora d'aquí segur que es fa. Però aquí els col·lectius que conec que podrien fer-ho pensen més en recuperar embarcacions tradicionals. Sé que la gent del "Cyrano" havien fet un parell de goletes, disseny de Phil Bolger, per a fer classes, però no sé en què ha acabat la cosa.

A partir de la teva idea se m'acut que potser estaria bé fer una trobada d'embarcacions de construcció amateur, per conèixer la gent que s'hi dedica i intercanviar experiències.

Gràcies i fins aviat!

Joan Sol ha dit...

Ei, Jaume!

Jo també estic molt content de tornar-te a veure per aquí.

Jo els hi veig perfectament, els nens, dins del slow sailing. No hem de pensat només en vela llatina o navegació tradicional. La navegació tranquil·la es pot practicar amb tota mena d'embarcacions, tradicionals i modernes, fins i tot amb un botet de rems. Sempre diem que als nens i als joves els motiva la regata, la competició, la velocitat, l'adrenalina, etc. Però no això no està renyit amb què, fora de la competició, no puguin gaudir del mar , dels vaixells i de la navegació segons les idees de la navegació tranquil·la. Crec que tot és qüestió d'educació; d'educació marinera i també d'educació per a la vida, d'educació amb valors. Si tu li ensenyes a un nen a gaudir del mar, a conèixe'l, a respectar-lo, a no embrutar-lo, etc., si de debó li agrada, ja el tens guanyat per sempre.

I el fet que un nen o una nena sigui capaç de construir una petita embarcació i navegar-hi, penso que també és molt educatiu, en tots els sentits. Només cal veure la feina que fa en Bosco Plana amb els seus alumnes.

Què es podria fer en aquest camp de la formació amb nens i joves? Tu ets profe i ensenyes coses de la mar a gent jove, i em consta que tens idees molt bones al respecte. El problema, com sempre, és la manca de suport per part d'aquells que podrien proporcionar els mitjans per tirar endavant iniciatives d'aquesta mena. Hem de trencar-nos les banyes buscant la manera de fer coses al marge dels buròcrates de torn.

Fins aviat!

Joan Sol ha dit...

Hola, balena, benvinguda per aquestes aigües.

El kayak de mar és una de les meves assignatures pendents. M'encantaria provar-ho perquè, amb la mobilitat i lleuregesa d'aquestes embarcacions, la sensació de contacte amb el mar deu ser realment intensa. Una bona manera de practicar la navegació tranquil·la, sens dubte.

A més, com a embarcació és molt bonica; hi ha uns kayaks de fusta que són una preciositat.

A reveure!

Alyebard ha dit...

Molt bona proposta. Us aniré seguint.

Joan Sol ha dit...

Gràcies, Alyebard, i benvingut. Ens llegim!

Salutacions