26.1.08

El delta de l'Ebre pot desaparèixer

El delta de l’Ebre és un dels meus paisatges marins preferits. Vaig començar a anar-hi a principis dels anys 80, buscant el mestral potent y constant que hi bufa sovint. En aquella època jo era un windsurfista fanàtic que vivia pendent de la informació del temps i anava amunt i avall amb el cotxe buscant el vent allà on bufés. I al delta el vent no fallava mai.

Navegant y gaudint de la soledat d’aquells sorrals pràcticament verges, la bellesa del delta em va seduir i em declaro un enamorat d’aquest paisatge. El delta canvia de pell i de color segons l’estació de l’any: a l’hivern té el color i la textura de la terra; a la primavera, amb els camps inundats, llueix com un paper de plata arrugat; i a l’estiu el cobreix la cabellera verda de l’arròs. I qual hi bufa el mestral, colors i textures s’intensifiquen com en una foto pujada de contrast.

El
delta del Ebre és un ecosistema amb una gran riquesa biològica, que es manté en un delicat equilibri. Malgrat la pressió que l’activitat humana exerceix sobre el territori, aquest equilibri s’ha mantingut estable durant centenars d’anys. Però aquesta situació pot canviar a causa del canvi climàtic.

Segons un estudi de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, des de mitjans dels anys noranta el nivell del Mediterrani ha pujat 16 centímetres. Si aquesta tendència continua, es calcula que en els propers cinquanta anys el nivell del mar podria pujar entre 12 i 50 centímetres. Dit d’una altra manera: la meitat del delta de l’Ebre podria haver desaparegut l’any 2050.

La Setmana Santa del 1992 vaig anar a fer windsurf al delta. El mestral també va acudir a la cita. Vaig tirar un rodet de diapositives –llavors encara no hi havia cameres digitals- entre les quals he triat aquestes que ara veieu. Me les miro i no em puc imaginar que tot això s’ho pugui arribar a empassar el mar algun dia. Crec que ha arribat l’hora que tots prenguem consciència del problema del canvi climàtic i intentem trobar-hi solucions, perquè com veieu –i això només és un cas- hi tenim molt a perdre.














Des del punt de vista etnològic, el riu Ebre i el seu delta constitueixen un món d’una enorme riquesa cultural. Centrant-nos en la cultura marítima i fluvial, que és l’objecte d’aquest bloc, a la part alta del riu i dels seus afluents hi trobem tot el món dels raiers i del transport de la fusta des de la muntanya fins al mar. Des de Mequinensa i per tot el curs inferior del riu s’estén el món dels llaguters i del transport de mercaderies a bord dels llaguts, que feien el camí de sirga. Llaguts i muletes són les barques pròpies de l’Ebre, algunes de les quals s’han conservat fins avui i encara naveguen. A més d’aquestes embarcacions específiques, al delta s’hi practiquem també sistemes de pesca ancestrals adaptats a l’entramat de canals i llacunes. Per tot plegat el delta de l’Ebre constitueix un territori molt ric en tota una sèrie de sabers, usos i costums, íntimament lligats a aquella terra. I sense la terra que li serveix de base, aquesta cultura també està condemnada a desaparèixer.

Una manera d’acostar-se a les terres de l’Ebre i a la seva gent és a través de la literatura. Per mi hi ha dos escriptors imprescindibles que han fet d’aquest riu l’escenari principal de la seva obra:
Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902), autor de “Terres de l’Ebre”, i Jesús Moncada (Mequinensa, 1941), autor de “Camí de sirga”. A través d’aquestes dues magnífiques novel·les reviureu un món ja desaparegut; un món que, en el seu espai natural, sembla abocat a quedar submergit sota les aigües del mar.

7 comentaris:

O´Fartura ha dit...

Ola Joan:
Sobre las esculturas del parque de la Torre de Hércules:
Efectivamente una escultura representa a Breogán, el fundador de Brigantium( A Coruña en época romana)
Otra corresponde a un Caronte transgresor porque el barquero de hades se representa normalmente como un anciano enjuto y sin embargo el Caronte del escultor gallego Ramón Conde se caracteríza por su abundante masa corporal.
La otra escultura forma parte de un conjunto escultórico compuesto por varios guerreros ártabros, los pobladores anteriores de la Ría de Coruña antes de la dominación romana.
Espero haber resuelto las cuestiones que planteas.
Recibe un saludo marinero, amigo.

Amiga Atlántica ha dit...

Muy interesante reportaje sobre el Delta del Ebro, y sobre ese pasado oscuro de windsurfista :-)
Ahora que dices lo de la subida del nivel del mar, Haddock siempre dice que el agua de nuestra playa (vale, no es nuestra, pero es la que tenemos delante de casa) cada vez está más alta, que ahora con las mareas altas se tapan rocas que antes siempre estaban al descubierto... Él conoce esa playa desde que nació así que sabe lo que dice.
Que yo sepa, el Instituto Español de Oceanografía (que por cieto, queda al lado de nuestra casa, somos vecinos)no se ha pronunciado a este respecto en las costas de Galicia, pero realmente es una pena que se pierdan ecosistemas tan singulares como el del Delta del Ebro.
Saludos surfista

endora ha dit...

Fa uns mesos vaig baixar en piragüa des de Mora d'Ebre fins a Miravet; no havia passat mai per aquell recorregut del riu i fa ser fantàstic. La cosa però va ser prou il.lustrativa en referència al què dius, quant a Miravet tot fent una mica de ruta el guia del poble (de gran recomanació aquest home, només està ell de guia)ens va mostrar els nivells d'aigua als que s'havia arribar a inundar el poble i les pujades a les vores del rius i es lamentava de com ara la cosa era de perillosa. Estic amb tú, la presa de consciència és un treball educatiu per part de tothom. Ei... felicitats per les fotografies...una passada!

Joan Sol ha dit...

Amigo, o'fartura:

Gracias por acercarnos a la obra de Ramón Conde, en la que figuran algunas piezas relacionadas con el mar. Si alguien más está interesado en las creaciones de este artista plástico, puede empezar visitando su web: http://www.ramonconde.com/

-----------

Mar,

Los estudios científicos corroboran lo que muchas personas, que conocen bien el mar y sus movimientos, tras muchos años de vivir en sus orillas, vienen observando desde hace tiempo. Y, por lo que nos cuenta Endora, eso mismo ocurre también con los ríos. Es evidente que el clima está cambiando y deberíamos ponernos las pilas e intentar hacer algo entre todos, si no queremos que los paisajes que conocemos y amamos desaparezcan para siempre.

-----------

Endora,

M'alegra tornar-te a veure per aquí. És molt bonica tota la part de l'Ebre que toca a Miravet. Jo només l'he vist des del castell, però m'imagino que arran d'aigua, a bord d'una piragua, ha de ser espectacular. L'únic tram de riu que he fet navegant és el comprès entre Tortosa i Amposta, en una baixada amb barques de vela llatina. Va ser fantàstic! Costa de creure que un entorn natural tant ric pugui estar amenaçat. I no sé què hauria passat si s'hagués fet el transvassament. Cal ser conscients que aquesta mena d'actuacions poden tenir conseqüències irreparables. Hauríem de conèixer més a fons els nostres espais naturals, i aprendre a protegir-los i conservar-los.

Salutacions a tothom!

Lara ha dit...

Hola Joan,
per casualitat he trobat el teu blog, i com no amb aquest titul l'he tingut que llegir! soc del delta i si fa molts anys que vens per aquí es veu molt clar la pujada que ha fet el mar en poc temps, es impressionant. El transvasament per sort no es va fer, gràcies a això el delta estarà uns anys més sense estar negat d'aigua, però si tot continua igual continuarà empitjorant la situació. Per cert un minitransvasament ja s'està fent o està en procés...tot depen bastant de les eleccions, però aquest amb menys propaganda que l'altre ningú s'entera i així ningú s'oposa.
molt boniques les fotos!! ja m'aniré passant
adeeeeu! ;)

Joan Sol ha dit...

Hola, Lara, benvinguda al bloc.

Celebro comptar amb una veu de les terres de l'Ebre que ens expliqui de primera mà què hi passa. Efectivament, sembla que el gran transvassament, de moment, està aparcat. Però d'aquest altre que dius que fan o faran mig d'amagat, no en sé res. Ens en pots fer cinc cèntims o donar-nos una pista per trobar-ne informació?

Gràcies i espero que ens visitis de tant en tant.

Salutacions d'un enamorat del delta.

Lara ha dit...

Hola de nou Joan,
desgraciadament no et puc informar perque ningú en diu res, els de la plataforma contra el transvassament també sap ben poca cosa, el que si que hi ha son una obres, canals, sospitosos que no se sap per a que son i ningú en diu res. pots pensar que son per regar, o potser natros som uns malfiats i per això pensem que es un mini-transvassament. Però després de tot el que ja sabem no ens en podem fiar però si no sabem que és tampoc podem fer res en contra... simplement esperar, potser llavors serà massa tard però no hi podem fer res més. Cada vegada més pensem que som una terra abandonada pel govern, aqui ningú ajuda però l'aigua tots la volen, lo que no saben es que realment i literalment el riu es la nostra vida, sense riu tot s'enfonsa... però als governants no els importa.
Molta sort amb tot.
fins la pròximaaa!