4.1.08

Capitans intrèpids (2)

Per completar el llistat de pel·lícules de temàtica marinera, iniciat en una entrada anterior amb “Capitanes intrépidos”, n’apunto unes quantes més. No pretenc fer-ne una llista exhaustiva. Les he triat perquè la relació de l’home amb el mar –punt de partida d’aquest bloc- hi és present i perquè n’hi ha unes quantes que en el seu moment em van impactar, sobretot les que vaig veure de jovenet. Podeu completar la llista amb les vostres preferències.

Pel·lícules de pescadors:
A més de “Capitanes intrépidos”, que té com a escenari la pesca del bacallà amb línia als bancs de Terranova, i ha unes quantes pel·lícules més que tracten el món de la pesca i la vida dels pescadors, com ara aquestes:

“La terra trema” (1948), de Luchino Visconti, és una de les joies del neorealisme italià. Explica les penes i treballs de Ntoni, un pescador de la localitat siciliana d’Aci Trezza que lluita contra l’opressió dels comerciants majoristes, per la seva llibertat individual. Però els seus esforços per convertir-se en pescador autònom i amb barca pròpia fracassen. Visconti dóna veu a un grup de pescadors sicilians de veritat, que amb els seus diàlegs espontanis van teixint el guió de la pel·lícula. “La terra trema” no és un film etnològic, sinó una mostra de cinema polític i del compromís del seu director. El film va més enllà de la lluita de classes i planteja la dicotomia entre individualisme i cultura tradicional.

“Moby Dick” (1956). Adaptació de la novel·la de Herman Melville, complexa i no gens fàcil de llegir, amb moltes referències bíbliques i simbòliques, que va més enllà d’una simple novel·la d’aventures i dóna peu a moltes interpretacions: la immutabilitat d’un destí ja escrit, la lluita infructuosa contra unes forces superiors a l’home (la natura o Déu totpoderós), el mite de Jonàs... Em quedo amb la versió de John Huston i amb una seqüència que em va impactar: la imatge final d’Acab lligat al llom de la balena blanca per un embolic de caps i d’arpons. Aquesta seqüència i part de la pel·lícula es va rodar a la badia de les Palmes de Gran Canària, utilitzant una gran maqueta de la balena construïda en unes drassanes del Puerto de la Luz.



Si voleu saber més coses sobre la pesca de la balena i conèixer el fet real que va inspirar Melville per escriure “Moby Dick”, llegiu “En el corazón del mar” (editorial Mondadori). És un apassionant treball d’investigació de Nathaniel Philbrick, escriptor i director de l’
Egan Institute of Maritime Studies, que té la seu a la famosa illa balenera nord-americana de Nantucket. Philbrick explica amb detall la pèrdua del balener “Essex”, que va ser atacat i enfonsat per un catxalot, l’any 1819,i l’esgarrifós destí dels seus tripulants. Boníssim!

“El viejo y el mar” (1958). En aquesta adaptació de la novel·la de Hemingway, Spencer Tracy, l’entranyable Manuel, de “Capitanes intrépidos”, torna a fer de pescador. En aquesta ocasió dóna vida a Santiago, un vell pescador cubà a qui la sort sembla haver abandonat, ja que fa molt de temps que no pesca un sol peix. La comunitat on viu li ha girat una mica l’esquena, excepte un nen, en Manolito, que és l’únic que encara confia en el vell pescador. Santiago surt a pescar decidit a canviar la seva sort i atrapa un peix enorme amb el que lluita durant tres dies. Però, una vegada més, encara que el pescador obté una victòria moral en la seva lluita contra l’adversitat, li queda el regust amarg de la derrota ja que no pot canviar el seu destí, com si aquest hagués estat escrit des de fa temps; com si els pescadors estiguessin perpètuament condemnats a sortir perdedors de la seva lluita amb les forces de la natura. Hi ha una versió protagonitzada per Anthony Quinn que no he vist.

Aquí teniu dos fragments de “The old man and the sea”, en una estupenda versió de dibuixos animats, un gènere que professionalment m’és molt proper. És una obra mestra del cinema d’animació, creada per Alexander Petrov a base de pintures a l’oli, que va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge animat l’any 2000 (Al YouTube trobareu una versió amb més bona qualitat d’imatge, però els diàlegs estan en japonès).






“La tormenta perfecta” (2000). És l’adaptació d’una novel·la basada també en fets reals: el naufragi del pesquer nord-americà “Andrea Gail”, enmig d’un temporal de proporcions còsmiques. Curiosament, tornem a trobar un argument similar al de “El viejo y el mar”: un patró veterà amb poca sort, que ha fet una mala temporada de pesca, fa una última sortida decidit a canviar la mala ratxa. Efectivament, la seva empenta i decisió es veuen recompensades amb una gran pesquera. Però quan tornen cap a casa amb la bodega plena de peix, no són els taurons qui es mengen el fruit del seu esforç, sinó una tempesta colossal, que els pren el peix... i la vida. No sé per què el cinema sempre ens mostra els pescadors condemnats a una vida d’esforços i penalitats, i aquell que vol escapar d’aquest destí tràgic és castigat pels déus. És així, realment, la vida dels pescadors? A “La tormenta perfecta” s’apunta la idea que l’ambició del patró i seu afany per fer diners els porta al desastre, cosa que va molestar molt als familiars de l’autèntic patró de l’”Andrea Gail”, mort en el naufragi. No ho sé. En qualsevol cas, la pel·lícula està ben feta i els efectes són espectaculars, però trobo que li falta alguna cosa que fa que no t’arribi a emocionar. Em quedo amb la imatge final d’un dels pobres pescadors, flotant tot sol, com un tap de suro a la deriva, enmig d’aquell mar monstruós. Uf!

I dins de la cinematografia espanyola, el director català Ferran Llagostera ha fet del món de la pesca l’escenari principal de bona part dels seus llargmetratges i documentals.
“Gran Sol” (1989) es basa en la novel·la homònima de l’escriptor Ignacio Aldecoa. Explica les peripècies dels tretze pescadors que salpen d’un port de Cantàbria per anar a pescar al calador anomenat Gran Sol, al sud d’Irlanda. Amb ells –diu la fitxa de la pel·lícula- embarquen esperances, fracassos, odis i frustracions. Els problemes no triguen a aparèixer i una avaria els reté a port. Els temps no són bons, però no poden tornar amb la bodega buida. Finalment -seguint la tradició del gènere-, el mar es cobra el seu tribut.

“Terranova” (1990, telefilm i sèrie de televisió), la segona ficció de tema marítim de Llagostera, és una adaptació de la novel·la “El mar es mala mujer”, de Raul Guerra Garrido. Parteix de la tesi que el mar i les dones venen a ser el mateix, i explica la rivalitat, tant en el terreny professional com amorós, de dos capitans de vaixells bacallaners que pesquen en aigües de Terranova. Antxon, el protagonista, ha de lluitar aferrissadament per recuperar la feina, la dona que estima i el prestigi professional. El film es va rodar en aigües de Terranova, la badia de Baffin, Saint Pierre, Pasaia i Donosti, entre altres escenaris naturals.

No he vist cap de les dues pel·lícules. Si les heu vist i en voleu fer un comentari, serà molt ben rebut. També podeu opinar sobre la tesi que diu que “el mar es mala mujer”. Sí que he vist algun dels documentals del Ferran Llagostera, de la sèrie “La pesca”, coproduïda per diverses cadenes de televisió, i que mostren els diversos sistemes de pesca practicats a tot el litoral espanyol. També he vist el seu telefilm “Chapapote... o no” (2006), sobre els efectes que causa en un poble gallec el desastre del “Prestige”, i vaig tenir ocasió d’intervenir una mica, molt poc, en el guió. Però aquesta és una altra història.

En una propera i última entrada: pelis de pirates, de naufragis, de motins, de submarins... i alguna raresa.

13 comentaris:

la mirada ha dit...

És fantàstica l'animació de "El viejo y el mar".
Ens permetem recomanar-te una poesia visual relacionada amb el mar que segurament ja coneguis, el "De Profundis" del magnífic dibuixant gallec Miguelanxo Prado. Aquesta és la web de la peli: http://www.deprofundislapelicula.com/.
Molt bon any capità Sol!

Joan Sol ha dit...

Ei, companys!
Efectivament, "De Profundis" és un gran espectacle visual que dóna fe del talent artístic de Miguelanxo Prado i del gran nivell de l'animació gallega. Ara bé, fer una pel·lícula de 80 minuts sense diàlegs, només amb imatges i música era una aposta molt arriscada que em temo que no va acabar de sortir bé. Per les dades que he trobat, sembla que la van veure molt pocs espectadors i que la recaptació va ser més aviat escassa, i això és dramàtic per a una producció de prop d'un milió i mig d'euros. Per això en aquest negoci de l'audiovisual s'han de fer concessions a la comercialitat; si no, és una ruïna.
Gràcies per la vostra valuosa aportació i espero veure-us sovint per aquí.

Mª Mercè ha dit...

Bé, els de "la mirada" m'han tret les paraules que anava a dedicar al curtmetratge. Veient-lo m'he quedat amb la boca oberta.

Salutacions i una abraçada.

Mª Mercè ha dit...

Ei,Joan, he trobat un bloc d'una parella que s'están preparant el veler per donar la volta al món. L'adreça és: http://sailingalea.blogspot.es/
Potser et pot fer gràcia fer-hi una ullada.

Petonets.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Ja té conya que el GRAN SOL de l'ALDECOA serveixi per un article de lúnic GRAN SOL mariner que conec, és a dir: el senyor Joan Sol.
El conte el vaig llegir, tinc les completes de l'Aldecoa, l'escola castellana dels millors contistes, el grup martín gaite-aldecoa-ferlosio-edmundo d'ory-benet...són fabulosos!

Conyes a banda, t'envio per email les meravelles del tabac mariner.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ET PASSO ADRECES FANTÀSTIQUES DEL MITE PLAYER'S NAVY CUT!!!! A VEURE SI FAS UN PETIT REPORTATGE, LA LÍNIA GRÀFICA ÉS EXCEPCIONAL!!!!

http://en.wikipedia.org/wiki/John_Player_&_Sons
http://www.aandc.org/research/navy_cut_hero.html
http://www.gilai.com/scripts/more/tb530-smoking-Smoking+Implements-yes.html
http://www.redskytrader.com/storefrontprofiles/DeluxeSFItemDetail.aspx?sid=1&sfid=150257&c=134898&i=234689179
http://cgi.ebay.co.uk/ORIGINAL-1953-PLAYER'S-NAVY-CUT-ADVERTISING-PAGE_W0QQitemZ180204394533QQcmdZViewItem
http://news.bbc.co.uk/nol/shared/spl/hi/pop_ups/03/uk_goodbye_tobacco_ads/img/3.jpg

Joan Sol ha dit...

MªMercè:
Ja coneixia el bloc d'aquesta parella aventurera. El que més em sorprèn és que, després de la feinada que fan per arreglar el vaixell, encara els quedin ganes d'escriure un bloc! En qualsevol cas, és interessant seguir tant la seva peripècia marinera com la vital; és a dir, com arriben a la decisió de comprar un vaixell i fer la volta al món. Aquí queda el link que ens has passat per a tothom que vulgui seguir-los de prop. Gràcies!

Tati:
Gràcies pels enllaços. Vaig començar a buscar coses del famós tabac mariner "Player's Navy Cut", però el que més vaig trobar van ser objectes de subhasta. Espero que els teus links em proporcionin la documentació necessària per escriure l'article. L'altra marca de tabac amb caràcter mariner és "Senior Service", de la qual en conservo un paquet (buit), de la sèrie "Fine Virginia" S-20-B.
Per cert, sabies que a Internet hi ha la Wikipedia dels cigarrets? Es diu "Cigarretespedia"! http://www.cigarettespedia.com/
index.php/Main_Page
I pel que fa a "Gran Sol", si has vist la peli i ja que has llegit el conte, ens podries explicar si en van fer una bona adaptació.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs vaig llegir el llibre dins del recull dels contes de Alfaguara, la peli no l'he vist...

tema "nicotina marinera": efectivament SENIOR SERVICE és un altre mitic Virginia mariner... a la meva manera l'havia fumat, una mica més suau que Player's Navy Cut. SENIOR SERVICE és el títol del llibre de memòries del fundador de les llibreries Feltrinelli, una biografia que vaig disfrutar molt on el Feltrinelli rememora la seva vida d'ex-terrorista roig i mil·lionari altruïsta...el seu lligam amb la navegació és el que es deriva de les seves travessies amb "yate" per el "seu" Lago di Garda i, tot fumant SENIOR SERVICE, compartint pesca amb el "mismísimo" Fidel Castro.
Bé, pot semblar agafat amb pinces, però el tabac SENIOR SERVICE ens acosta a PLAYER'S NAVY CUT i ens porta a navegar de manera imaginativa.
Posat's a cercar nexos entre tabac i navegació, hauriem de trobar el perquè dels mariners que mastegaven tabac... i això ens portarà a les AVENTURES DE TINTÍN i a una colossal vinyeta en que els Dupond/Dupont es volen integrar a la cultura naval de manera matussera i comencen per mastegar tabac "com fan els mariners" (jo, que no tinc massa cultura naval...faira el mateix...).
Veig que s'obre un altre món: tintín i el mar (vaixells, viatges, indumentària, capitans, contramestres, pescadors...)

pdt: i l'alternativa al tabac naval i mariner....FISHERMAN'S FRIEND!!!! l'amic dels pescadors, els caramels més heavies de l'0ceà!!!!!! Un altre tema!!!!!

O´Fartura ha dit...

Os boletos agraciados no Sorteo CM da Amizade Galego-Portuguesa celebrado hoxe sábado 12 de Xaneiro de 2008 na Libraría Sisargas exercendo de man inocente o noso libreiro Roberto Castro, son os seguintes:
1- Joao Quaresma- Lanchas e dornas
2- mch- O Patrimonio Marítimo de Galicia
3- Julio Quirino- O Bote Polbeiro de Bueu
4-Rute&Joao- A Odisea

Os amigos e amigas que participando nos blogues promotores de Portugal tivéchedes a sorte do voso lado, tendes que porvos en contacto cos promotores do sorteo a través de calquera dos nosos blogues, para proporcionarnos os vosos enderezos postais e procedermos ao envío por correo do libro que vos corresponde.

Anònim ha dit...

Hola Joan,

Por aquello de la solidaridad femenina, en tu lista incluiría "La mujer pirata" de Jacques Tourneur (año 1951). La vi hace poco y me resultó la mar de entretenida

Joan Sol ha dit...

Tienes toda la razón. "La mujer pirata" tiene todos los méritos para figurar entre las mejores películas de piratas de la historia del cine. Agradezco mucho tu aportación, porque este es el objetivo de esta entrada, que cada uno haga su lista con sus títulos preferidos.

Deduzco, por lo de la "solidaridad femenina", que eres "anónima", como la heroína de la película. Por eso me gustaría conocer tu opinión sobre el film y su protagonista.

Bienvenida al blog y espero verte de nuevo por aquí.

Anònim ha dit...

La película... tiene lo que se espera de una pelicula de aventuras y piratas.

Pocas he visto de su época, pero haciendo comparaciones con otras de su tiempo es una peli atrevida, y tiene mucha más acción que otras del estilo, máxime cuando todo gira en torno a la piratona (mujer).
Sí que tiene un típico tinte romanticón que han explotado en demasiadas películas: chica rebelde y marimacho acaba colgadita de un "finolis" y de repente como por arte de magia aflora toda la femineidad que escondía (lo confieso, el romanticismo me resulta un poco empalagoso).
y yo me pregunto ¿por qué siempre las hacen acabar siempre rendidas ante el típico pirata seductor?

Por ejemplo, en piratas del caribe, que la prota se enamora del chico mono cuando si hubiese plantado al rubito para irse con el loco de Sparrow para mi habría sido perfecta (además el chico mono tiene pinta de calzonazos)

Aún así, La Mujer Pirata es de esas películas que te hacen disfrutar frente a la pantalla (y vuelvo a confesar: como armadora -auque poco romántica- en un mundo naútico que sigue siendo mayoritariamente masculino, a una le gusta soñar con verse en el papel de la dama pirata, valerosa, amante de la mar y respetada por los hombres a pesar de su condición de mujer )

Jo.... ¡menudo rollo he soltado en un momento!

Pero ya puestos otro comentario. Hay otra película, que sin ser naútica una de sus escenas finales se grabó en mi memoria. Es "El Piano". La escena que narro es al final, cuando ella vuelve a casa y se lleva su piano. La transportan desde la playa al barco y... bueno mejor no contártela por si no lo has visto. Pero, además de navegar y amar la mar toco el piano y esa escena me impactó

Un abrazo Joan, y felicidades por un blog de tanta calidad

Joan Sol ha dit...

Hola de nuevo, amiga anónima.

No sé si conoces la historia de Anne Bonny y Mary Reed, dos de las mujeres pirata más famosas. Encontrarás muchas referencias sobre ellas en Internet y la novelista cubana Zoe Valdés les dedica una de sus últimas novelas: "Lobas de mar". Seguramente Anne Providence, la protagonista de "La mujer pirata" se inspira en Anne Bonny: las dos se llaman Anne y, además, cuando su padre la deshereda por liarse con el antiguo pirata James Bonny, este se la lleva a New Providence (la actual Nassau).

Pues bien, tanto Anne como Mary eran dos chicas de armas tomar, con más redaños y arrojo que sus compañeros de tripulación. Además, su vida sentimental es de lo más agitada. Cansada de su marido, Anne lo deja plantado y se va con su capitan Sparrow, en este caso, John Rackham, más conocido como "Calico Jack". Luego conocerá a Mary Reed, que se hacía pasar por marinero. Las dos se hacen íntimas y ganan merecida fama por sus hazañas en el mar, entre ellas por defender su barco a tiros durante un asalto, mientras los hombres duermen la mona bajo cubierta.

Como verás, las vidas de Anne y Mary se alejan de ese giro "romanticón" que Tourneur le da a su heroína y que no va contigo; vamos, que son ellas las que llevan los pantalones hasta el final y no se rinden ni ante la horca. Sí, creo que tu harías buenas migas con Anne y Mary.

¡Es apasionante, la historia de la pirateria! Si te va el tema, te recomiento el libro "Historia general de los robos y asesinatos de los más famosos piratas", de Daniel Defoe, el autor de "Robinson Crusoe". Canela fina.
Te apunto el pie de una de las ilustraciones: "Mary Reed revela su sexo a un pirata al que acaba de herir de muerte en un duelo".

Apenas me acuerdo de "El piano" y de su escena final. Tengo unas imágenes borrosas de un piano hundiéndose en el mar. Te diré que el piano es mi instrumento favorito y que hace años que quiero aprender a tocarlo. Pero de momento pueden más el mar y los barcos.

Hablando de barcos, ¿no serás tu la armadora de un velero que tiene algo en común con los cetáceos? ;-)