Aquesta nit passada, el dragamines de la Marina francesa Le Sagittaire va intentar localitzar el Thopaga amb l’objectiu d’avaluar l’estat del vaixell, enfonsat a 120 metres de profunditat. Però, de moment, la recerca a resultat infructuosa i el veler no s’ha trobat, segons informa el diari digital Ouest France en una nota de la tarda d’avui dimarts. Abans de plantejar-se el rescat de la goleta és essencial saber com va quedar després del naufragi. “Si el vaixell està partit en dos, es veurà de seguida”, havia dit el portaveu de la prefectura marítima. Però el sonar del dragamines no ha pogut detectar l’eco corresponent a un vaixell enfonsat.
L’associació “Sauvez la goelette Tho Pa Ga”, constituïda dies enrere a Brest, confia en la solidesa del buc. En un comunicat de premsa publicat al web del Thopaga, l’associació es mostra molt feliç pel fet que la Marina francesa hagi respost tant ràpidament a la demanda d’ajuda. Tot i això, l’operació té un cost econòmic important. De moment, aquestes primeres inspeccions del fons marí representen una despesa de 7.000 euros per tres hores d’intervenció. “Un cost modest –diu el comunicat- a la vista dels mitjans utilitzats, però no menys importants pels armadors que ho han perdut tot i per l’associació que s’ha creat”.
La Marina francesa disposa de l’equipament més modern per acudir al rescat de la seva flota de submarins a qualsevol lloc del món. Entre aquests equips hi ha diversos aparells submarins que s’utilitzen també en sinistres que afecten embarcacions civils, com vaixells mercants i de pesca. El dragamines Sagittaire, que aquesta nit passada ha estat buscant el Thopaga, va fer una intervenció similar a començament d’any: obtenir imatges de les restes de La P’tite Julie, un pesquer que es va enfonsar el 7 de gener passat. La missió es va fer sota requeriment judicial del procurador de Saint-Brieuc (Bretanya), amb l’objectiu d’esbrinar les causes del naufragi del pesquer. Les imatges de La P’tite Julie al fons del mar es van enregistrar mitjançant un vehicle submarí PAP (peix auto-propulsat). Veient-les ens podem fer una idea força exacta de la magnitud d’un rescat submarí com el del Thopaga, com a mínim en la fase inicial d’avaluació dels danys.
Fins ara, tothom donava per fet que el Thopaga estava perfectament localitzat. I això donava ales a l’esperança de poder-lo rescatar. El fet que no s’hagi trobat és, sens dubte, un cop dur per tots aquells que confien en veure’l tornar a navegar. Però sempre s’ha dit que l’esperança és l’última cosa que es perd... fins i tot al fons del mar.
6 comentaris:
No és cap bona notícia, aquesta. Però com bé deis, l'esperança és el darrer que es perd. Jo mateix, quan fa quatre anys vaig poder comprobar el mal estat en que es trobava el Miquel Caldentey, i quan tothom del meu voltant em deia que era impossible la seva recuperació, no vaig voler afluixar, i des d'el primer moment me vaig assegurar a mi mateix que el vaixell tornaria a navegar. Quan tots, fins i tot les institucions del govern illenc, el donaven per perdut, jo no volia acceptar tal opció. I mirau: ara el Miquel Caldentey està essent restaurat. Si no hi ha cap de nou important, la goleta mallorquina tornará a navegar. Per això vos puc dir: tornarem a veure el Thö-pa-ga navegant. Segur!
Efectivament, Jaume. La recuperació del "Miquel Caldentey", que es trobava en un estat pràcticament ruinós, com es pot veure a través del teu bloc, demostra que la restauració del "Thopaga" és possible. Sempre que es trobi el vaixell, és clar, i que no hagi quedat tan malmès com per fer inviable el rescat.
Però, a banda d'això, hi ha un fet que crida l'atenció, i és que fins ara totes les iniciatives per salvar el "Thopaga" provenen de França. L'associació "Sauvez la goelette Tho Pa Ga" es va crear a França i és la Marina francesa qui engegat l'operació per recuperar el vaixell. No sé si a Balears s'ha posat en marxa alguna iniciativa per col•laborar en aquestes tasques. Cal recordar que el "Thopaga" tenia el port base a Eivissa on estava a punt de ser catalogat com a "bé cultural". Però em fa l'efecte que, de moment, per aquí ningú no ha mogut peça. I això fa pensar que si, finalment, el "Thopaga" torna a navegar, ho podria fer sota pavelló francès. O, com a mínim, traslladar el seu port base a aigües franceses. M'agradaria saber la teva opinió al respecte. I també la d'aquells que coneixeu el "Thopaga" i els seus armadors.
Aunque no ha tenido éxito la búsqueda del Thopaga que esta haya comenzado es una buena noticia.
El Mar és el camí es portador, como habitualmente, de buenas noticias.
Por cierto, somos muchos los que nos vemos representados en el interés que estás mostrando.
Gracias y esperamos información,...
Hola, Moncho!
Efectivamente, visto por el lado positivo, es una buena noticia que hayan empezado los trabajos de búsqueda del "Thopaga". La cuestión es saber hasta cuando podrán seguir buscando. En el comunicado emitido por la Marina Nacional francesa no dicen nada al respecto:
http://www.tho-pa-ga.com/communique-presse-Marine-Nationale.pdf
Habrá que esperar noticias.
Gracias por la confianza depositada en este bloc. Intentaré estar al corriente de las noticias que se vayan produciendo sobre esta cuestión; aunque hoy empiezo las vacaciones y me voy -os voy- a dar un respiro.
Saludos y hasta pronto.
Tinc la estranya sensació que si aquest sinistre s'hagués produit en aigües de l'estat espanyol hores d'ara ja hauriem donat el vaixell per perdut. És possible que si Neptú decideix retornar el Tho-pa-ga aquest acabi engrandint l'amplia flota de vaixells d'interés patrimonial o de monuments històrics francesos. I, de fet, en tindrien tot el dret. Al nostre pais tret dels comentaris i escrits publicats en els blogs personals i en alguna web d'entitat res no s'ha mogut. Per les administracions parlar de patrimoni marítim és com parlar de la lluna. Saben que hi és, dona voltes al seu voltant però mai faran res per acostar-s'hi. La notícia és realment trista. L'esperança, com dieu tots, és el darrer a perdre's, però si no sou creients els miracles costen de creure.
Salut!
Tens raó, Anòmim. Subscric el teu comentari, tot i que soc una mica més optimisma que tu i tinc la impressió que les coses comencen a canviar, encara que molt a poc a poc.
I pel que fa a les esperances,a mesura que passen els dies es van esvaint. Si llegeixes l'últim comunicat de l'associació "Sauvez la goelette Tho-Pa-Ga" (http://www.tho-pa-ga.com/actuel.html), sembla que la Marina francesa hauria donat per tancada l'operació de recerca
i, a partir d'ara, els armadors buscaran altres solucions per la via de les empreses privades i els organismes nacionals i internacionals (sense especificar quins). Al menys, això és el que jo interpreto.
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada