4.7.08

Paisatges marítims: Formentera

Geologia masegada pel vent i les onades. Penya-segats imponents coronats per fars i torres de guaita que miren de reüll a Barbaria. Barques antigues com la mateixa mar, arrapades a les roques sobre quatre pals gastats. Roques corcades per les aigües salabroses. Mar de turquesa i de maragda. Cristall que el sol fon en reflexos d’or i escata. Líquid amniòtic, tebi i acollidor. Ventre matern del qual no n’hagués sortit mai. Blau de mar, de porta i de finestra. Blanc de calç, de núvol, de sorra i de sal. Verd de sargantana, de vinya, de figuera i de pi. Aire lleuger i perfumat. Olor de resina i d’algues marines. Flaires de maria i de patxulí. Ventet que acarona la pell, les cortines i alguna vela llatina. Culte al Sol, a la Lluna i al cos. Cossos nus i daurats, joves i vells. La naturalitat dels cossos viscuts i la vergonya dels que encara estan per fer. Sensació de llibertat, de viure al marge del rellotge, al ritme que marquen els astres. Mandra infinita. Essències pures del Mediterrani, amb regust de Carib i mars del Sud.

Aquestes són les impressions que conservo de la Formentera que vaig conèixer l’estiu de 1991. Hi vaig anar buscant altres mars i altres platges, diferents als meus. Hi els vaig trobar: la mar més cristal•lina en què m’he banyat mai, amb permís d’alguna caleta amagada i solitària de l’illa grega de Skiathos. La pressió del turisme ja es feia notar i el perill d’espatllar el delicat ecosistema illenc planava sobre la petita de les Pitiüses. Diuen que ara, al bo de l’estiu, no s’hi pot anar. De fet, cada cop és més difícil trobar petits paradisos com Formentera en ple estiu. No sé què se n’ha fet de Formentera d’aquells anys ençà. No hi he tornat... No és veritat! Hi vaig tornar uns quants mesos després d’aquell estiu, a mitjans de març, a gravar un reportatge per televisió. Hi vam arribar amb un veler, des d’Eivissa. Però les fotos d’aquest últim viatge a Formentera les deixo per més endavant.

Aquestes són algunes de les diapositives que vaig fer a Formentera l’estiu de 1991.











2 comentaris:

naveganteglenan ha dit...

Hola joan sol. Nunca he navegado por las aguas de Formentera, pero ya sólo leyendo tu post apetece ir. Pero es que viendo las fotos apetece aún más. Ese catamarán, el color del agua, las rampas y los faros.

Por cierto he visto en el Catálogo que los faros son los de La Mola y el de Barberia.
Buen viento :-)

Unknown ha dit...

Hola, navegante!

Si tienes la oportunidad de ir navegando hasta Formentera, no te la pierdas. Para ti, que te gustan las regatas, esa oportunidad podría ser la Regata Ophiusa, de Sitges a Formentera, que se hace por Semana Santa y es una alternativa a la Ruta de la Sal (esta última la he hecho dos veces, en un barco de vela latina). La Ophiusa se presenta en el Salón Náutico y el próximo año se celebra la sexta edición. Claro que sólo en verano es posible disfrutar a fondo de esas aguas cristalinas, de los hermosos rincones de la isla y del “dolce far niente”.

Efectivamente, los faros de las fotos son el de la Mola y el de Barbaria. No que querido poner pies de foto para dejar las imágenes limpias. Pero por si quieres buscar los lugares fotografiados en una carta te los apunto aquí. De arriba abajo son:

- Platja de Ses Illetes
- Illa d’Es Pouet (Ses Illetes)
- Platja de Llevant
- Platja de Llevant
- Ca Mari
- Far de la Mola
- Cap de Barbaria
- Ca Mari
- Ca Mari
- Far de Barbaria

En una próxima entrada publicaré algunas fotos de la ruta Eivissa-Formentera a vela, que hice en mi segunda y por ahora última visita a la isla.

Hasta pronto!