Paisatges marítims: Formentera

Geologia masegada pel vent i les onades. Penya-segats imponents coronats per fars i torres de guaita que miren de reüll a Barbaria. Barques antigues com la mateixa mar, arrapades a les roques sobre quatre pals gastats. Roques corcades per les aigües salabroses. Mar de turquesa i de maragda. Cristall que el sol fon en reflexos d’or i escata. Líquid amniòtic, tebi i acollidor. Ventre matern del qual no n’hagués sortit mai. Blau de mar, de porta i de finestra. Blanc de calç, de núvol, de sorra i de sal. Verd de sargantana, de vinya, de figuera i de pi. Aire lleuger i perfumat. Olor de resina i d’algues marines. Flaires de maria i de patxulí. Ventet que acarona la pell, les cortines i alguna vela llatina. Culte al Sol, a la Lluna i al cos. Cossos nus i daurats, joves i vells. La naturalitat dels cossos viscuts i la vergonya dels que encara estan per fer. Sensació de llibertat, de viure al marge del rellotge, al ritme que marquen els astres. Mandra infinita. Essències pures del Mediterrani, amb regust de Carib i mars del Sud.

Aquestes són les impressions que conservo de la Formentera que vaig conèixer l’estiu de 1991. Hi vaig anar buscant altres mars i altres platges, diferents als meus. Hi els vaig trobar: la mar més cristal•lina en què m’he banyat mai, amb permís d’alguna caleta amagada i solitària de l’illa grega de Skiathos. La pressió del turisme ja es feia notar i el perill d’espatllar el delicat ecosistema illenc planava sobre la petita de les Pitiüses. Diuen que ara, al bo de l’estiu, no s’hi pot anar. De fet, cada cop és més difícil trobar petits paradisos com Formentera en ple estiu. No sé què se n’ha fet de Formentera d’aquells anys ençà. No hi he tornat... No és veritat! Hi vaig tornar uns quants mesos després d’aquell estiu, a mitjans de març, a gravar un reportatge per televisió. Hi vam arribar amb un veler, des d’Eivissa. Però les fotos d’aquest últim viatge a Formentera les deixo per més endavant.

Aquestes són algunes de les diapositives que vaig fer a Formentera l’estiu de 1991.