27.3.09

Gambes barates i peixos robot


La Vanguardia d’avui informa de la caiguda dels preus del marisc i del peix en general a causa del descens del consum. Diu que a les llotges catalanes les gambes han baixat un 30 %. Les famoses gambés de Palamós i de Tarragona, i també les de Vilanova, Llançà i Roses anaven ahir a 40 € el quilo les més grosses, i a 20 les mitjanes. Segons dades de Mercabarna, ara fa un any, per aquesta mateixa gamba se’n pagava un 46 % més. A Blanes, el lluç petit anava ahir a 2 i 3 € el quilo, i el més gros a 12 €, un 50 % més barat que fa sis o set mesos. I el mateix passa amb els escamarlans (a 18’54 € el quilo), els llagostins (18’56), el llobarro salvatge (14’98) i les cloïsses cultivades (3’85), entre altres espècies.

Des del punt de vista del consumidor, això està bé perquè es poden comprar varietats de peix i de marisc que abans eren intocables; i sembla que als restaurants també s’ha notat un consum més variat de plats de peix. Ara bé, segons el diari, la situació és “dramàtica pels pescadors”. No ho sé. Ignoro quin marge hi ha entre el preu que els pescadors venen el peix i el preu que paguem els consumidors. I tampoc no sé si l’abaratiment dels carburants compensa aquesta baixada de preus del peix. M’agradaria conèixer el punt de vista dels pescadors, perquè el reportatge no el recull.

El món de la pesca ha canviat tant i tant de pressa que es fa difícil imaginar cap a on pot evolucionar. Sovint llegim noticies que parlen de sobreexplotació pesquera, de caladors exhaurits i d’espècies en vies d’extinció. S’acaba, la pesca, tal com l’hem conegut? Tinc la intuïció que, tard o d’hora, acabarem menjant peix de granja; i que la pesca a mar obert estarà molt restringida i els productes de la mar, a causa de la seva escassetat, seran molt cars i només estaran a l’abast de qui els pugui pagar. El salmó, per exemple, que anys enrere era una menja exquisida i selecta, ja s’ha convertit en el pollastre del mar... de granja, és clar.

Peixos de mentida

I al costat d’això, una noticia que no te res a veure... o potser sí! Diu que un equip de científics britànics ha desenvolupat un robot en forma de peix per detectar la contaminació de l’aigua. Les primeres proves de mar es faran al port de Gijón i si tenen èxit, esperen que altres peixos robot es puguin utilitzar en rius, llacs i mars de tot el món. El peix robot imita els moviments d’un peix real i pot “nedar” de manera completament autònoma, sense controls remots ni cap mena d’interacció humana. Va equipat amb uns sensors químics per a localitzar contaminants potencialment perillosos, com filtracions de vaixells o de canonades subterrànies; i transmet la informació a terra mitjançant tecnologia wifi.



I per què han fet un robot en forma de peix i no un minisubmarí? Doncs perquè un peix és un disseny provat i ajustat durant milions d’anys d’evolució i, segons els científics, és “increïblement eficient des del punt de vista energètic”. I això permet que pugui funcionar en un entorn submarí durant hores i hores. La veritat és que el peix robot em sembla fascinant perquè, realment, es mou com un peix de veritat. Això sí, el quilo de peix robot surt més car que el de la gamba de Palamós, fins i tot en època nadalenca, perquè cada exemplar costa 21.250 €.

Curiosament, mentre buscava informació sobre peixos robòtics, n’he trobat un altre, de peix. L’han desenvolupat científics de la Universitat de Kitakyushu, al Japó, i és una imitació perfecta d’un besuc, però no sé perquè serveix. Diu que pesa set quilos, però no sé a quant va el quilo de besuc robòtic. De tota manera, fet al forn no sé si notaríem gaire la diferència amb el peix de granja...




6 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ahir vaig poder comprovar que això de la caiguda dels preus és totalment cert. Cada dos o tres setmanes vaig a comprar peix (ay lo bé que m'anaven les pràctiques, que portava al poble peix per als pares, el veïnat sencer i encara el congelador de ma casa em quedava ple) perquè normalment no tinc manera d'anar al lloc on m'agrada comprar pels seus horaris, i els divendres de vesprada obrin des de fa un temps i em fan la més feliç del món (congele i tinc per a anar tirant) i el conter mai baixava dels dos-cents i pico euros. Ahir en canvi, i emportant-me de tot: galeres, tonyina i emperador, una merlusa galega sencereta i enorme (estava més barata i preciosa la galega que la xilena, A 10'20!), musclos, aladroc, tellines, rap, dorades (salvatges), palaetes, l'arreglet per a sopa, sepia, calamar i mussola, 135 EUROS TOT!!! I m'ho comentava el peixcater, que ha baixat tot una animalà...

Anònim ha dit...

Hola Joan,la veritat es que la cosa esta molt fotuda per els pescadors,primer venim d'un hivern molt dolent a causa del mal temps,i segona ara que podem treballar ens foten el peix per la cara.Un del problemes mes greus del Mediterrani,es la potencia del motors d'arrosegament que no compleixen la normativa.I un altre problema afegit es la administracio que ens ofega amb normativas absurdes,i si no mireu el que li ha passat al pescador Miquel www.salvemelpescadormiquel.blogspot.com i xapo,per la comtessa d'Angeville i ha poca gent jove que netegi peix MASSAGRAN

Unknown ha dit...

Hola, Comtessa.

A mi em sap greu congelar el peix fresc i sempre que en compro ens el mengem en un parell de dies. Normalment compro lluç, que faig al vapor, amb un raig d'oli d'oliva; tonyina, que faig a la planxa, tirant a crueta; o sardina, que faig oberta, sense espina, i arrebossada amb ou i pa ratllat. Abans feia orades a la sal, però les de granja em fan angúnia i vaig deixar de fer-ne.

I a l'estiu, si vaig a pescar i n'agafo molt, sobretot peix blau, el marino o en faig escavetx, que s'aguanta força. L'última vegada vam pescar un bonítol d'uns 8 quilos i vam fer un marmitako sensacional! Però sap com estava més bo? Cru, tallat en làmines molt fines, i amb sal, un polsim de pebre i llimona. Amb això de l'anisakis fa una mica de por, però està boníssim! Només de recordar-ho ja em ve salivera!

-----------

Hola, Massagran.

Gràcies per donar-nos la teva visió de la situació de la pesca i també pel contacte del pescador Miquel. A veure si entre tots podem donar un cop de mà.

Tens raó quan dius que no hi ha gaire gent jove que li agradi remenar peix. I no tan jove, diria jo. La gent s'ha acostumat a consumir aquests peixos que ja venen nets, pelats i sense espines... i també sense gust: panga, perca i d'altres peixos fastigosos que només de veure com els crien ja fan angúnia, quan una simple maira fresca és mil vegades més sana i més gustosa. Falta molta educació alimentària i crec que els pescadors artesanals hi teniu molt a dir, ensenyant-nos a redescobrir el bon peix, que no ha de ser necessàriament el més car. Hi ha iniciatives molt interessants que van en aquesta línea. En parlaré en una propera entrada.

Bona pesca, amic!

Anònim ha dit...

Hola Joan,
respecte a la legislació nàutica d'aquest país, tens tota la raó. Tenim normatives absurdes, obsoletes, injustes, i constantment canviants en nàutica esportiva.
Probablement la pitjor normativa per nàutica d'esbarjo de tot Europa.
Alguns ja se n'han atipat i tot just comencen a fer alguns moviments informatius/reivindicatius
per exemple,
la gent de la taberna del puerto
( wwww.latabernadelpuerto.com )
en un dels fils del seu forum han decidit enviar una carta a administracions, partits polítics, diaris i revistes explicant el problema.
Alguns mitjans ja l'han publicada, per exemple, la podeu veure a la revista Navegar:

http://www.navegar.es/navegar/web/actualidad/ver/Noticia-Competicion-Carta-de-un-lector-al-Secretario-de-Estado-de-Transportes/1929/1



Albert.

lino ha dit...

Había escuchado de la existencia de este "peixe" en la radio, más de 20.000 euros... ya lo decía mi difunta abuela "Non hai cousa que non inventen"

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ai Joan, a mi també me sap ben malament congelar-lo, però no puc anar a comprar-ne sempre que m'agradaria!!! Quines ganes, no puc ja més, de que siga de nou setembre i tornar "a escola"