Nous arguments en favor del patrimoni marítim

Els Encontros de Galícia són una mostra del potencial econòmic

del patrimoni marítim. A la foto, Muros 2009.

El termini de presentació d’esmenes al Projecte de Llei General de Navegació Marítima s’ha tornat a ajornar. Sembla que la cosa va per llarg i que ens podríem plantar al mes de febrer. En qualsevol cas, es manté el compromís polític de presentar l’esmena. Mentrestant, cal aconseguir el màxim nombre d’adhesions i suports a aquesta esmena, per part d’associacions, federacions, clubs, empreses, professionals... i de qualsevol persona o entitat que tingui relació amb el patrimoni marítim i les embarcacions històriques. Però no es tracta només de destacar el valor cultural de la nostra història marinera, ni de tot aquest patrimoni, ja sigui immoble, moble o immaterial, ni de fer veure a l’Administració la necessitat que els vaixells històrics i les embarcacions tradicionals es regeixin per un reglament propi. Això ja ho argumenta la pròpia esmena. Cal aportar nous arguments que destaquin que el patrimoni marítim i, especialment, les embarcacions tradicionals, pot arribar a tenir un pes econòmic important com ja el té a altre països europeus. Si la recuperació i restauració d’embarcacions patrimonials va endavant, si se’n construeixen de noves, si cada vegada hi ha més navegants que s’aficionen als vaixells d’època i clàssics, si s’estén el gust pels vaixells de fusta, si la gent s’anima a fer-se una barca al garatge de casa... tot això farà que proliferin professionals dedicats a donar servei a aquestes embarcacions: mestres d’aixa, velers, fabricants d’accessoris, etc. I això generarà llocs de treball i el creixement d’un sector industrial específic dins del món de la nàutica, com el que existeix a altres països. I d’una correcta gestió i difusió del patrimoni marítim, que el posi a l’abast de la ciutadania, en pot sortir una variada oferta d’activitats que reactivin ports i platges de molts pobles i ciutats costaners i que generin noves oportunitats de negoci dins d’això que s’anomena turisme cultural. Cada vegada són més els ajuntaments de localitats d’arran de mar que busquen articular propostes d’aquests tipus que posin en valor el seu passat marítim i les seves tradicions marineres, amb l’objectiu d’oferir alternatives de qualitat al turisme barat de sol i platja. I dins d’aquest plantejament, les embarcacions històriques i tradicionals hi tenen un paper important, com a elements de dinamització i difusió de tot aquest patrimoni, del qual en són un dels principals aparadors. Ara bé, tot això és inviable si l’Administració ignora aquest patrimoni i és incapaç de veure’n el potencial; si continua posant pals a les rodes a la recuperació i funcionament d’aquesta mena d’embarcacions; si ignora la seva especificitat; si no aplica els convenis internacionals que ha signat... Cal buscar nous arguments, sobretot econòmics, que facin obrir els ulls a l’Administració sobre la necessitat de reconèixer l’interès públic del patrimoni marítim, especialment del patrimoni flotant, i d’emparar-lo sota un estatut jurídic propi que n’asseguri la viabilitat i operativitat. Qualsevol proposta, en aquest sentit, serà molt ben rebuda.