Capitans intrèpids (2)

Per completar el llistat de pel·lícules de temàtica marinera, iniciat en una entrada anterior amb “Capitanes intrépidos”, n’apunto unes quantes més. No pretenc fer-ne una llista exhaustiva. Les he triat perquè la relació de l’home amb el mar –punt de partida d’aquest bloc- hi és present i perquè n’hi ha unes quantes que en el seu moment em van impactar, sobretot les que vaig veure de jovenet. Podeu completar la llista amb les vostres preferències.

Pel·lícules de pescadors:
A més de “Capitanes intrépidos”, que té com a escenari la pesca del bacallà amb línia als bancs de Terranova, i ha unes quantes pel·lícules més que tracten el món de la pesca i la vida dels pescadors, com ara aquestes:

“La terra trema” (1948), de Luchino Visconti, és una de les joies del neorealisme italià. Explica les penes i treballs de Ntoni, un pescador de la localitat siciliana d’Aci Trezza que lluita contra l’opressió dels comerciants majoristes, per la seva llibertat individual. Però els seus esforços per convertir-se en pescador autònom i amb barca pròpia fracassen. Visconti dóna veu a un grup de pescadors sicilians de veritat, que amb els seus diàlegs espontanis van teixint el guió de la pel·lícula. “La terra trema” no és un film etnològic, sinó una mostra de cinema polític i del compromís del seu director. El film va més enllà de la lluita de classes i planteja la dicotomia entre individualisme i cultura tradicional.

“Moby Dick” (1956). Adaptació de la novel·la de Herman Melville, complexa i no gens fàcil de llegir, amb moltes referències bíbliques i simbòliques, que va més enllà d’una simple novel·la d’aventures i dóna peu a moltes interpretacions: la immutabilitat d’un destí ja escrit, la lluita infructuosa contra unes forces superiors a l’home (la natura o Déu totpoderós), el mite de Jonàs... Em quedo amb la versió de John Huston i amb una seqüència que em va impactar: la imatge final d’Acab lligat al llom de la balena blanca per un embolic de caps i d’arpons. Aquesta seqüència i part de la pel·lícula es va rodar a la badia de les Palmes de Gran Canària, utilitzant una gran maqueta de la balena construïda en unes drassanes del Puerto de la Luz.

Si voleu saber més coses sobre la pesca de la balena i conèixer el fet real que va inspirar Melville per escriure “Moby Dick”, llegiu “En el corazón del mar” (editorial Mondadori). És un apassionant treball d’investigació de Nathaniel Philbrick, escriptor i director de l’Egan Institute of Maritime Studies, que té la seu a la famosa illa balenera nord-americana de Nantucket. Philbrick explica amb detall la pèrdua del balener “Essex”, que va ser atacat i enfonsat per un catxalot, l’any 1819,i l’esgarrifós destí dels seus tripulants. Boníssim!

“El viejo y el mar” (1958). En aquesta adaptació de la novel·la de Hemingway, Spencer Tracy, l’entranyable Manuel, de “Capitanes intrépidos”, torna a fer de pescador. En aquesta ocasió dóna vida a Santiago, un vell pescador cubà a qui la sort sembla haver abandonat, ja que fa molt de temps que no pesca un sol peix. La comunitat on viu li ha girat una mica l’esquena, excepte un nen, en Manolito, que és l’únic que encara confia en el vell pescador. Santiago surt a pescar decidit a canviar la seva sort i atrapa un peix enorme amb el que lluita durant tres dies. Però, una vegada més, encara que el pescador obté una victòria moral en la seva lluita contra l’adversitat, li queda el regust amarg de la derrota ja que no pot canviar el seu destí, com si aquest hagués estat escrit des de fa temps; com si els pescadors estiguessin perpètuament condemnats a sortir perdedors de la seva lluita amb les forces de la natura. Hi ha una versió protagonitzada per Anthony Quinn que no he vist.

Aquí teniu dos fragments de “The old man and the sea”, en una estupenda versió de dibuixos animats, un gènere que professionalment m’és molt proper. És una obra mestra del cinema d’animació, creada per Alexander Petrov a base de pintures a l’oli, que va guanyar l’Oscar al millor curtmetratge animat l’any 2000 (Al YouTube trobareu una versió amb més bona qualitat d’imatge, però els diàlegs estan en japonès).






“La tormenta perfecta” (2000). És l’adaptació d’una novel·la basada també en fets reals: el naufragi del pesquer nord-americà “Andrea Gail”, enmig d’un temporal de proporcions còsmiques. Curiosament, tornem a trobar un argument similar al de “El viejo y el mar”: un patró veterà amb poca sort, que ha fet una mala temporada de pesca, fa una última sortida decidit a canviar la mala ratxa. Efectivament, la seva empenta i decisió es veuen recompensades amb una gran pesquera. Però quan tornen cap a casa amb la bodega plena de peix, no són els taurons qui es mengen el fruit del seu esforç, sinó una tempesta colossal, que els pren el peix... i la vida. No sé per què el cinema sempre ens mostra els pescadors condemnats a una vida d’esforços i penalitats, i aquell que vol escapar d’aquest destí tràgic és castigat pels déus. És així, realment, la vida dels pescadors? A “La tormenta perfecta” s’apunta la idea que l’ambició del patró i seu afany per fer diners els porta al desastre, cosa que va molestar molt als familiars de l’autèntic patró de l’”Andrea Gail”, mort en el naufragi. No ho sé. En qualsevol cas, la pel·lícula està ben feta i els efectes són espectaculars, però trobo que li falta alguna cosa que fa que no t’arribi a emocionar. Em quedo amb la imatge final d’un dels pobres pescadors, flotant tot sol, com un tap de suro a la deriva, enmig d’aquell mar monstruós. Uf!

I dins de la cinematografia espanyola, el director català Ferran Llagostera ha fet del món de la pesca l’escenari principal de bona part dels seus llargmetratges i documentals. “Gran Sol” (1989) es basa en la novel·la homònima de l’escriptor Ignacio Aldecoa. Explica les peripècies dels tretze pescadors que salpen d’un port de Cantàbria per anar a pescar al calador anomenat Gran Sol, al sud d’Irlanda. Amb ells –diu la fitxa de la pel·lícula- embarquen esperances, fracassos, odis i frustracions. Els problemes no triguen a aparèixer i una avaria els reté a port. Els temps no són bons, però no poden tornar amb la bodega buida. Finalment -seguint la tradició del gènere-, el mar es cobra el seu tribut.

“Terranova” (1990, telefilm i sèrie de televisió), la segona ficció de tema marítim de Llagostera, és una adaptació de la novel·la “El mar es mala mujer”, de Raul Guerra Garrido. Parteix de la tesi que el mar i les dones venen a ser el mateix, i explica la rivalitat, tant en el terreny professional com amorós, de dos capitans de vaixells bacallaners que pesquen en aigües de Terranova. Antxon, el protagonista, ha de lluitar aferrissadament per recuperar la feina, la dona que estima i el prestigi professional. El film es va rodar en aigües de Terranova, la badia de Baffin, Saint Pierre, Pasaia i Donosti, entre altres escenaris naturals.

No he vist cap de les dues pel·lícules. Si les heu vist i en voleu fer un comentari, serà molt ben rebut. També podeu opinar sobre la tesi que diu que “el mar es mala mujer”. Sí que he vist algun dels documentals del Ferran Llagostera, de la sèrie “La pesca”, coproduïda per diverses cadenes de televisió, i que mostren els diversos sistemes de pesca practicats a tot el litoral espanyol. També he vist el seu telefilm “Chapapote... o no” (2006), sobre els efectes que causa en un poble gallec el desastre del “Prestige”, i vaig tenir ocasió d’intervenir una mica, molt poc, en el guió. Però aquesta és una altra història.

En una propera i última entrada: pelis de pirates, de naufragis, de motins, de submarins... i alguna raresa.