5.6.09

El Sail 90 d’Amsterdam


Dies enrera, amb motiu de la sortida del Desafío Atlántico de Grandes Veleros 2009 des de Vigo, vaig recordar la primera vegada que vaig assistir a una concentració de grans velers: el Sail 90 d’Amsterdam. A diferència del Desafío, en què la participació va ser més aviat escassa i els aficionats als grans velers van quedar bastant decebuts, el Sail 90 va ser un autèntic festival, amb la participació de centenars d’embarcacions tradicionals de tota mena, entre les quals hi havia nombrosos bucs-escola de diversos països. A més, Amsterdam es va abocar en l’esdeveniment. La ciutat respirava ambient mariner i tota la zona portuària era un espectacle multicolor de pals, veles, banderes, gent, mariners i vaixells anant amunt i avall.




Anar al Sail 90 va ser un rampell d’aquells que m’agafen de tant en tant. No sé on vaig veure un anunci del festival i se’m va acudir agafar el cotxe i anar-hi. Sense pensar-m’ho gaire, vaig trucar a la Marta i li vaig dir: “anem a Amsterdam a veure una concentració de grans velers? I de tornada podem passar uns quants dies voltant per la Bretanya”. Sabia que li faria il•lusió tornar a la ciutat on ens havíem conegut quatre anys abans, precisament navegant a bord d’un veler clàssic holandès. A més, Amsterdam és una ciutat mot bonica i acollidora, que sempre ve de gust tornar-hi. I em va dir que sí.



No vam buscar hotel ni res. Vam agafar el cotxe i cap a Holanda falta gent. Vam arribar a Amsterdam la vigília del Sail, a quarts de 9 del vespre, i ens vam posar a buscar hotel. Semblàvem la Mare de Déu i Sant Josep intentant trobar un hostal a Betlem la vigília de Nadal. En ple estiu i amb el Sail, la ciutat estava plena a vessar. Finalment, un recepcionista molt amable d’un “estable” de cinc estrelles que no podíem pagar, ens va trobar un hotel a Utrecht, a 45 quilòmetres d’Amsterdam. Per tant, cada dia havíem d’agafar el cotxe per desplaçar-nos fins a la ciutat portuària; però el gran espectacle del Sail compensava de sobra aquesta petita molèstia.



Un cop al port, el primer que vam fer va ser embarcar-nos en un iot clàssic, un quetx preciós, que admetia passatge i et passejava entre els velers que anaven arribant. Allò era una processó de vaixells de tota mena i no sabies quin fotografiar. La policia portuària ho tenia tot sota control, i des de diverses llanxes dirigia el trànsit densíssim d’embarcacions, barrant l’accés a les zones restringides pels participants del Sail. Per altra banda, un servei de transbordadors connectava tots els molls on hi havia atracats els velers, que es podien visitar. N’hi havia tants que vam haver de triar o encara hi fórem. Vaig fer un munt de diapositives, de les quals n’he triat les que podeu veure a continuació.
















Buscant informació, m’he adonat que l’estiu de 2010 es torna a fer el Sail d’Amsterdam! Estaria bé tornar a veure aquest gran festival de la vela al cap de vint anys. Ho he deixat caure per casa, com qui no vol la cosa, però... aquesta vegada no ha colat. No passa res! Ara bé, si a vosaltres us interessa, aquí trobareu tota la informació del Sail 2010.

Sobre el Desafío Atlántico 2009 de Vigo trobareu un magnífic reportatge en vídeo en el bloc de Navegante que us permetrà reviure l'ambient dels moments previs a la sortida.


14 comentaris:

escenavegant ha dit...

Llegint el teu blog em sento con recien sortit de l'ou, o més poèticament llençat a la sorra per les onades. Gràcies a la xarxa avui la informació "vola" i, tenint en compte que fa dinou anys ereu molts pocs aquells que ja estaveu tocats per la sal i les veles, els nouvinguts descobrim manifestacions que fa anys que són consolidades. Personalment la meva participació el darrer any a Brest'08 fou catàrtica. La resta de l'expedició de La Mar d'Amics també ho considera així. Fa pocs dies en Xavi i la Mònica (els de Cardona) participaren a la Semaine du Golfe a Mor-Bihan (Bretanya). D'aquí a un mes tornarà a haver Encontros. El calendari es atapeït però tot plegat de vegades ens pot portar a l'engany i l'autocomplaença. La situació del patrimoni marítim no és bona en el nostre país, però quan rasques una mica en els països visitats tot no són flors i violes.
En un símil d'enterra podríem dir que som al bell mig d'una gran tartera amb un fort desnivell, des d'on podem veure el cim on volem anar, però no tenim clar ni la senda a seguir, ni les forces necessàries, ni, finalment, la motivació per aconsseguir-ho.

Lino ha dit...

Vaya Joan, el fin de semana que nos pasamos en la Tal Ship 09 me parece un juicio de faltas al lado de lo que comentas, y se ve en las diapos escaneadas que se respiraba un buen ambiente y que habia un bueno lote de Tall Ship, entre otros veleros.
Hoy ha sido la primera regata de dornas a vela de la temporada: parece que ya me siento mejor!!!

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest post, a mí també m'ha fet recordar la Tall Ship de Saint Malo 1999 ,amb el seu port tancat a l'hora de la marea baixa i farcit de veles petites i amb tots el grans velers d'Europa i América LLatina abarloats.
Rusia,Méxic,Alemanya,Venezuela,França Uruguay,Holanda, etc, etc.
És una vivència tant forta que ja no pots oblidar i sempre compares (encare que no ho vulguis)amb les de casa.
Quan veurem el teu album de 100 anys a la Costa Brava ?
TONI.

Mar ha dit...

Hola Joan, y aprovechando la coyuntura también saludo a Jordi y Lino,
No os imaginais lo largos que se me han puesto los dientes al ver estas fotos... despues de la "Tall Ship" que este año ha salido desde Vigo.
Mira que Fernando ya tuvo el detalle de no ponernos el video de Brest durante esos días en A Laxe... y ahora nos vienes tú con estas estupendas fotos e grandes veleros y la aventurilla de iros a verlos de la noche a la manaña. Sabes? no se cual de las dos cosas me das más envidia, sana, por supuesto ;-)
Por cierto, y esa sirena vestida de turquesa con los prismáticos al cuello, de qué masacrón de proa se trata?
Un Abrazo a todos desde la Ría!!!
Por cierto, que hoy me he tomado unas anchoas de L'escala que estaban de muerte!!!

Navegante ha dit...

Al parecer el de este año ha sido el encuentro más flojo de todos los celebrados en los últimos años. Es un placer ver esos puertos llenos de mástiles, vergas y jarcias. La imagen nos retrotrae a otra época.

Unknown ha dit...

Hola, Jordi!

Això de l'ou va com va. Jo vaig tenir la sort d'anar a petar de jovenet a l'Escola de Marineria de Tarragona, que la duien quatre apassionats dels grans velers i de la marina tradicional, i em va picar el cuquet. I la febrada encara em dura! El mateix any que vam anar al Sail d'Amsterdam, de tornada vam passar uns quants dies a Bretanya i vam estar al Golf de Morbihan: Vannes, Quiberon, La Trinité sur Mer... Són llocs amb molta tradició marinera i m'imagino que la "Semaine du Golfe" deu estar molt bé. M'agradaria anar-hi però, malauradament, no sempre es pot anar a tot arreu. Jo encara tinc pendent el meu Brest!

Aviat arribarà l'Encontro de Muros i aquest sí que no me'l penso perdre perquè és el "petit Brest" peninsular, on ens trobarem una bona colla d'amics. Fixa't que parlem de llocs amb un fort caràcter identitari: Bretanya, Galícia, i també hi afegiria Cornualla, un altre indret que conec. Potser aquest caràcter fa que les seves embarcacions tradicionals i la seva cultura marítima s'hagin conservat més que a altres llocs, com un element indispensable de la seva identitat. I aquí, per les raons que sigui, veiem on volem anar, com tu dius, però potser ens falta fer més pinya, més ganes, més motivació. Però, en fi, la voluntat hi és i suposo que a poc a poc ens hi anirem acostant.

Una abraçada!

Unknown ha dit...

Hola, Lino!

Sin duda la famosa crisis económica condicionó la presencia de grandes veleros en Vigo. Mover un barco de estos debe costar una buena pasta y es muy posible que la mayoría de barcos hayan recortado el calendario de eventos en los que tomar parte. Brest, que cuenta con un presupuesto multimillonario, paga el traslado de embarcaciones. Lo sé porque un armador de Cadaqués me contó que les pagaron íntegramente el transporte de su embarcación, un llaüt de más de 10 metros, hasta Brest en un camión. No sé que presupuesto manejaría Vigo, pero imagino que no llegaría para ofrecer este tipo de "incentivos" con los que asegurar una participación masiva de embarcaciones. En fin, ya vendrán tiempos mejores...

Entiendo que regatear con tu "Semparada" te haga sentir mucho mejor y lo celebro.

Hasta pronto!

Unknown ha dit...

Hola, Toni!

No conec la Tall Ship de Saint-Malo, però suposo que no n'hi deu haver dues d'iguals, perquè el marc també és important. I a Saint-Malo, amb aquella ciutat antiga emmurallada, els grans velers hi deuen lluir moltíssim.

Ja sé que tinc uns deures fotogràfics pendents, però m'embolico amb altres històries i em falten hores. No pateixis que quan ho pengi, t'aviso.

Gràcies a tu per la visita i a reveure.

------------

Hola, Mar!

Parezco el abuelo Cebolleta contando batallitas de la guerra del 14. Sólo me faltaba decir "¡Como los Tall Ships de antes, nada! ¡Eso sí que eran Tall Ships!"

En cuanto a la sirena del mascarón, la encontré en un barco holandés llamado "Avontuur", cuantro años antes del Sail. Desde entonces preside la proa de mi velero y juntos surcamos los mares procelosos de la vida. ¡Toma ya, bonita estampa marinera!

Y hablando de anchoas, las de Collioure que dejaste olvidadas en la nevera del "Sant Isidre" también estaban divinas de la muerte. Lo digo por si te sirve de consuelo...

Habrá que conseguir provisiones, ¿no?

-----------

Hola, Navegante.

Pues por lo que contaron todos los que asistieron a la salida del Desafío Atlántico de Vigo, la cosa quedó bastante deslucida, sí. Habrá que esperar tiempos mejores, que no sé si llegarán a ser como los que dejamos atrás. Pero, bueno, seguimos navegando...

Saludos desde el Mediterráneo!

Pascual Rosser Limiñana ha dit...

Siempre me ha gustado este blog y ahora, para no entrar a visitarte a través de otros, te he enlazado en "Mi lista de blogs" y "webs amigas" para ver tus artículos más a menudo. Las convocatorias de los Grandes Veleros (Talls Ships) son extraordinarias como lo fue la de julio de 2007 que salió desde Alicante. Alquilé un velero para seguir la derrota de estas impresionantes embarcaciones y me hinché a hacer fotos que ya he empezado a publicar en mi blog. De la de Vigo anuncié en mi blog y me llevé una decepción porque esperaba más, aunque también había veleros pequeños que son preciosos. Y el marco de Vigo y su ría. Felicidades tu blog.

Unknown ha dit...

Hola, Paskki, bienvenido al blog!

Supongo que la regata de grandes veleros del 2007 que pasó por Alicante es la misma de Barcelona, que también pude seguir desde el mar. Impresionante, ¿verdad? Encontraràs las fotos en uno de mis álbumes de Flickr: http://www.flickr.com/photos/navegantsolitari/sets/72157600990304975/

Me paso por tu blog para ver tus fotos y aprovecho para lanzarte un cabo y enlazarte.

Gracias por tu visita y nos leemos.
Hasta pronto!

Pascual Rosser Limiñana ha dit...

Es la misma regata. Impresionante es seguir la derrota de estos barcos desde el mar. Como impresionantes son tus fotos que tienes en Flickr. He disfrutado viendo a estos Grandes Veleros. Vosotros tuviesteis más suerte con el mar. Cuando salieron de Alicante estaba muy movido. El primer artículo que quiero narrar sobre ese día de uno de estos Veleros es sobre el B.E. Guayas (Ecuador), pero antes me estoy documentando sobre el mismo. Si sabes de algún libro ó documentación que pueda consultar a través de la red, me sería de gran utilidad. Saludos.

Unknown ha dit...

Hola, Paskki!

A ver si te sirve esto:
http://www.besgua.armada.mil.ec//index.php

http://www.histarmar.com.ar/Velas2010/Guayas-Ecuador.htm

Y un bonito vídeo del "Guayas" en acción: http://www.youtube.com/watch?v=Ehs6IWCKCXo

Saludos desde Premià de Mar!

Pascual Rosser Limiñana ha dit...

Acabo de publicar un artículo en mi blog sobre el Guayas, buque escuela de Ecuador. Espero que te guste y muchas gracias por tu colaboración. Saludos.

Unknown ha dit...

Gracias, Paskki!

Pongo rumbo a esa entrada y apunto aquí la dirección de tu blog por si alguien se pierde por el camino:
http://sosegaos.blogspot.com/

Hasta pronto!