10.11.08

Tercer espai Marina Tradicional

Dissabte passat es va inaugurar el tercer espai Marina Tradicional en el marc del 47è Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Una vintena d’estands, ocupats per associacions, federacions, museus i petites empreses relacionades amb les embarcacions tradicionals i el patrimoni marítim, s’apleguen al Palau 4, compartint pavelló amb altres empreses del sector nàutic, fet que afavoreix el flux de visitants. Tot i això, la afluència de públic no és per tirar coets, a causa de la famosa crisi, que ha fet baixar el nombre d’expositors.

A la flota d’embarcacions tradicionals no sembla afectar-li la crisi, perquè creix dia a dia. A l’espai Marina Tradicional es poden veure dues de les últimes incorporacions; dos llaüts esplèndids, acabats de restaurar, i tots dos d’una gran bellesa: el Joana Mary i el Menjavents.


Si entre les embarcacions hi hagués “top-models”, segur que la Joana Mary en seria una, perquè és una barca guapa, guapa, i tothom se la mira. És un llaüt clàssic de 32, aparellat amb major i mitjana, construït el 1924 a les drassanes Blanco de Mallorca. Segons s’explica en el llibre “Mestres d’aixa menorquins” d’Alfons Sintes (Edicions Llevant, 2008), “aquest llaüt té un particular valor sentimental per a molta gent, ja que va ser des Juanete, pescador aficionat i el darrer assaonador de pells de Ciutadella, el mateix que feia els vestuaris de s’homo des be a les festes de Sant Joan”. Conscient de la joia que tenia entre mans, el seu armador es va resistir a fer-la nova i en va encarregar la restauració, peça per peça, al mestre d’aixa de Menorca Miquel Huguet, que hi ha fet un treball de cirurgia plàstica digne d’una estrella de Hollywood. El resultat deu tenir el seu preu, però quan s’enamora d’una barca guapa...


El Menjavents té la mateixa edat que la Joana Mary -80 anys-, i també es va fa mirar. És un llaüt descobertat de rem i vela llatina, de 24 pams, construït a les drassanes Joan Guitart de Roses l’any 1924. Anteriorment es deia Pedro i, des de l’any de la construcció fins a finals del segle passat, dues generacions de pescadors de la família Viñas de Colera hi van pescar artesanalment amb diversos tipus d’arts: nanses, sardinal, soltes, filat, gomiteres i sepieres. La tercera generació va tenir la sensibilitat de guardar la barca durant diverses dècades salvant-la de la destrucció, fins que l’any 2005 la va adquirir i restaurar l’actual propietari, en Francesc Jordán, que hi ha fet una feina extraordinària. Com que l’antiga vela de cotó, cosida a mà, es va conservar en bon estat, se n’ha pogut fer una rèplica exacta, que conserva tots els detalls de les veles antigues. El Menjavents encara no ha tocat l’aigua i suposo que el proper estiu ja el podrem veure a moltes de les trobades de vela llatina on segur que serà una de les barques més admirades.

Paraules de mar, senzilles i tendres

En Jordi Salvador, president de l’associació “La Mar d’Amics” de Palamós, va presentar el llibre "Paraules de mar", un recull terminològic de navegació tradicional, del qual ja en vam parlar en el seu dia en aquest mateix bloc. El Jordi va dir una cosa molt interessant: que en els diccionaris marítims, la majoria de definicions que es refereixen a les embarcacions antigues i a la navegació tradicional estan escrites en passat, com si fessin referència a coses que ja estan mortes. En canvi, a “Paraules de mar” totes les definicions estan escrites en present, perquè es refereixen a embarcacions que naveguen i a coses que estan vives i es fan servir. En la mateixa línia, el recull de termes no està il•lustrat amb dibuixos, sinó amb fotografies fetes actualment i en color, fet que demostra que són coses reals, actuals i que funcionen.


“Paraules de mar” es pot consultar per internet, fet que, com va dir en Jordi Salvador, deixa la porta oberta a la incorporació de nous termes. He de dir que, per una feina de traducció que he fet últimament, el llibre m’ha estat d’una gran utilitat.

Converses de Taverna

Les “Converses de Taverna” que el Museu de la Pesca de Palamós organitza periòdicament al local palamosí Ca la Pepa Caneja, es van traslladar dissabte a la taverna de l’espai Marina Tradicional. El tema de la conversa va ser “Vivències a la mar” i va reunir tres pescadors artesanals: Ramon Costa, de Badalona; Albert Ros, de Blanes; i Gumersind Salvador, de Palamós. Tots tres van explicar com era la pesca quan ells van començar i, realment, feia esgarrifar quan explicaven en les condicions precàries que sortien a la mar a guanyar-se la vida.


Després d’explicar quines havien estat les millors pesqueres de la seva vida i els moments més difícils que havien viscut a la mar, els moderador els va demanar com veien el futur de la pesca. Tots tres van coincidir que el veien molt negre, a causa de la sobreexplotació dels recursos i la pèrdua d’espècies. L’Albert Ros, citant un científic marítim, va dir que l’any 2040 al Mediterrani només hi haurien meduses i algues. També van fer referència a la invasió de peix de fora, de països en què els costos són molt menors i, per tant, és un peix barat, que fa caure els preus del peix d’aquí. I tots tres van coincidir també en les traves que els posa la mateixa Administració, a base de prohibicions, limitacions i –en segons quina capitania- d’exigències absurdes a l’hora de tramitar els certificats i papers necessaris per poder treballar, cosa que em va semblar vergonyosa i lamentable. “Des de l’Administració et van apretant perquè pleguis”, va dir un dels pescadors que, malgrat tots els pals a les rodes, pensa continuar pescant com ha fet sempre.

L’amic Uxío Allo, pescador de l’Illa d’Arousa i membre de la Federación Galega pola Cultura Marítima e Fluvial, es fa afegir a la conversa i va explicar que els pescadors gallecs que practiquen la pesca artesanal tenen els mateixos problemes que els seus col•legues catalans; i que cal que la societat prengui consciència d’aquests problemàtica i doni suport als productes d’aquí.

Una mirada al número 2 d’Argo

Coincidint amb el Saló Nàutic ha sortit al carrer el número 2 de la revista de cultura i patrimoni marítim “Argo”. El número és realment sucós, amb 50 pàgines, quatre més que el primer. Destaca un llarg article central dedicat al patrimoni immaterial marítim, titulat “La cultura de la gent de mar”, que firma Eliseu Carbonell.


I la secció “Els mars d’Internet” està dedicada al bloc d’una bona amiga –atlàntica, per més senyes- que, en poc més d’un any, s’ha convertit en un dels punts de trobada més visitats de la blogosfera marítima: el bloc de la Mar, “Una mirada a la ría de Vigo”. Els reportatges de la Mar, elaborats amb bones imatges i textos escrits amb rigor i un llenguatge proper i col•loquial, han seduït lectors de diversos llocs del món, inclòs Premià de Mar. Gràcies a la Mar i al seu bloc vaig descobrir les Illes Cíes, que ja formen part dels meus paradisos marítims.

7 comentaris:

Mar ha dit...

Graciñas por traernos las news desde el Salón Naútico de Barcelona, de manos del reportero más richarachero de la blogosfera marítima.
A juzgar por las fotos que nos muestras, la restauración del Joana Mary y el Menjavents ha sido expectacular, tú! han quedado impecables!!! me han recordado a la Fungona de Fernando, que con un pañito de perlé quedaría divina en el salón de casa ;-)))), es broma, no te enfades Fernando, verdaderamente es envidia sana de ver la dorna tan bonita y cuidada que tienes.
De lo de Paraules de mar, me ha parecido muy acertado que se haya escrito en presente, habría tantas cosas buenas que merecería la pena rescatar del pasado.... que no está nada mal haber empezado por los términos naúticos.
Respecto a lo del número 2 de la revista Argo, estoy deseando verla!!!! y aunque se que este otoño el blog no ha estado muy centrado en temática marinera, espero ir recuperando el rumbo con nuevas entradas dedicadas al mar, sus barcos y sus gentes.
Por cierto dale un abrazo al de la boina.
Bicos

Eduard Boada ha dit...

Un bon repàs a l'actualitat. O hauría de dir a la "cresta de l'onada"? :-)

Unknown ha dit...

Hola, Mar!

No te preocupes que ya te tengo reservado un ejemplar de la revista "Argo". Aunque la mejor manera de apoyar el proyecto es suscribirse a la revista. Y no lo digo por ti, sino que aprovecho para hacer la reflexión. Entiendo que el idioma puede ser un obstáculo, que no es tu caso, pero en este país tener una revista dedicada a la cultura y al patrimonio marítimo es un lujo tan grande y a la vez tan precario que vale la pena hacer un mínimo esfuerzo económico para mantenerlo. En Galicia tenéis "Ardentía", que es una joya de revista y de lectura obligada para cualquier persona interesada en estos temas.

Ya veo que has recuperado el rumbo de tu blog con la entrada sobre el último viaje del "Queen Elizabeth 2"; un cambio de rumbo de lo más oportuno. ;-)

Espero darle tu abrazo al de la boina dentro de un rato.

Hasta pronto, mariñeira!

Unknown ha dit...

Ei, Eduard!

Digues-li com vulguis, però em penso que l'onada informativa se m'acabarà emportant pel davant, perquè és impossible cobrir tots els actes que es fan aquests dies i fer-ne la crònica puntual. És a dir que... farem el que podrem!

Salutacions, tarragoní!

Mercè Salomó ha dit...

Per fí tinc a les mans un ordinador com cal!!

He fet una repassada a les teves entrades. Molt bona aquesta última!!

Demà atravessem Hondures i entrarem a Nicaragua, ón passarem unes dues setmanes.

Ja trucaré. de moment, una abraçada a tots dos!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Paraules de mar i l'alegria d'haver descobert aquest blog!

Unknown ha dit...

Mercè, m'alegra rebre noticies vostres. Llàstima que passeu de llarg per Hondures i no em puguis portar informació de primera mà de l'illa de Roatan, en la qual hi tinc posat l'ull des de fa temps.

Bon viatge per terres americanes!

---------

Comtessa d'Angeville, benvinguda al bloc.

Ignoro quins corrents t’han portat fins a aquestes aigües; però em sorprèn que, agradant-te el mar, tinguis un bloc amb unes referències muntanyenques tant marcades, començant pel títol –“Die Zauberberg” (“La muntanya màgica”)- i acabant pel teu nom, que suposo és en honor d’Henriette d’Angeville, la primera dona que va pujar al Mont Blanc, el 1838. Corregeix-me si fico el rem fins a l’aixella.

Potser, com a la novel•la de Thomas Mann, t’interessa reflexionar sobre els grans temes de la vida: l’amor, la mort, la política, l’estètica, la música i el pas del temps, que és un dels motius centrals d’aquesta obra que el mateix autor anomenava “la novel•la del temps”. La meva novel•la preferida de l’escriptor alemany és “La mort a Venècia”. La vaig llegir en una època de la vida en què aquesta mena d’obres fan més efecte; i a més va coincidir amb el visionat de la pel•lícula de Visconti, que és una de les meves pelis preferides. De tota manera, t’he de dir que sempre vaig ser més fan de Hermann Hesse que de Thomas Mann.

O potser tens l’esperit intrèpid de la famosa alpinista ginebrina i t’agrada el repte dels cims. Sigui com sigui, són motius prou estimulants com per tornar-te la visita.

Ens llegim!