21.5.09

“El mar és el camí” fa dos anys


Avui fa dos anys que vaig obrir aquest bloc. Vaig començar amb una entrada trista, parlant de l’incendi del Cutty Sark, que havia passat aquella matinada. Va ser una casualitat. De fet, m’hagués agradat més arrencar amb la segona entrada, El camí cap a un mateix, en què intento explicar d’on em ve la passió pel mar. Però vaig pensar que no podia passar per alt la notícia marítima del dia, i més tractant-se d’un vaixell que havia visitat en dues ocasions.

Quan vaig començar no sabia fins on arribaria. El meu objectiu inicial era força abstracte: intentar entendre què tenen el mar i els vaixells que t’atrapen d’aquesta manera. I pensava que tots aquells que esteu tocats pel mar i el vent com jo m’ho diríeu. Ara, al cap de 117 entrades, no puc dir que hagi obtingut respostes gaire concretes. Segurament hi ha sentiments i emocions difícils d’expressar amb paraules... o potser és que no té cap sentit preguntar-se el perquè d’allò que sentim, sinó que l’important és sentir-ho, viure-ho i, si pot ser, compartir-ho. Sí, potser no calen tantes explicacions per viure la vida.

En aquestes 117 entrades he donat el meu punt de vista sobre qüestions molt diverses: el patrimoni marítim, la vela llatina, la pesca, la relació amb el mar, el cinema de temàtica marinera, els llibres sobre el mar, els paisatges marítims, determinats vaixells, alguns navegants destacats, records de la meva vida marinera, trobades i navegades... Temes sense cap classificació ni ordre preestablert, que han anat sorgint de manera espontània dins d’aquest gran contenidor que és la cultura marítima. Alguns han estat molt comentats i altres no tant. En qualsevol cas, amb pocs o molts comentaris, sempre he après alguna cosa de cadascuna de les entrades.

He fet un ranking de les cinc entrades més comentades, només com a curiositat:

1. La meva biblioteca nàutica: 36 comentaris
2. Dia del llibre mariner: 35 comentaris
3. L’Alzina i la supervivència dels llaüts: 28 comentaris
4. Slow Sailing: 27 comentaris
5. Alan Villiers i la pesca del bacallà: 19 comentaris

Si de totes aquestes 117 entrades n’hagués de triar una, possiblement escolliria El port vell de Tarragona, en què explico els orígens de la meva vocació marinera, les meves primeres passes en el món de la mar i els vaixells.


Però, per damunt de tot, hi ha una cosa que tinc molt clara: si he arribat fins aquí, ha estat gràcies a vosaltres, a les vostres visites i als comentaris que m’heu fet arribar per escrit i de paraula. Sovint, els comentaris són tant o més interessants que les entrades, cosa que em satisfà moltíssim, perquè sempre he pensat que aquest bloc el fem entre tots. A més, saber que allò que escrivia us interessava m’ha esperonat a continuar escrivint i m’ha compensat amb escreix de les moltes hores que dedico a aquest bloc. I aquí vull esmentar especialment la Marta, que alguns de vosaltres ja coneixeu, per agrair-li públicament el seu suport i la seva santa paciència. És el mínim que puc fer després del temps de convivència que li he robat. Aquest camí també el fem junts i no me’l puc imaginar sense ella a bord.


Aquest bloc m’ha donat molt més del què em podia imaginar quan el vaig obrir fa un parell d’anys. M’ha donat l’oportunitat de conèixer persones fantàstiques i generoses que m’han fet el millor dels regals: el seu afecte i amistat. I moltes altres que he conegut en actes i trobades diverses; i les que espero conèixer personalment al proper encontro de Muros. Només per això ja ha valgut molt la pena obrir aquest bloc. També m’ha permès formar part d’una xarxa de blocs de temàtica marinera, cada cop més extensa i consolidada. Una xarxa d’intercanvi d’idees, coneixements, experiències i punts de vista diferents sobre àmbits molts diversos de la cultura marítima. Una xarxa social que aplega persones de diversos països, llengües i cultures, que compartim una mateixa passió, i que jo crec que té molt de potencial de cara a desenvolupar idees i projectes comuns.


Només em queda donar-vos les gràcies a totes i a tots els que fondegeu habitualment en aquestes aigües i als que hi navegueu de tant en tant. Gràcies pel vostre suport i per la vostra companyia durant aquests dos anys. Però encara queda molt camí per fer i espero que el continuem fent plegats.


29 comentaris:

Lino ha dit...

Muy buen trabajo,
Feliz cumpleaños Joan!!

Jaume Rosselló ha dit...

Enhorabona per l'aniversari. Per celebrar-ho m'he llegit el post "El port vell de Tarragona" que m'ha encantat. Salut i a seguir amb la tasca!

O Mestre ha dit...

Felicidades Joan! y que cumplas muchos mas.

Navegante ha dit...

Felicidades y enhorabuena, ahora tenemos 117 razones más para amar, todavía más, el mar, sus gentes y los barcos.

Gemma ha dit...

I per molts anys!!! és un llegat important el que estàs creant.
Abraçades, per la vostra paciència i dedicació.

Amiga Atlántica ha dit...

Mi más atlántica enhorabuena, Joansol, por estos dos años dos de blog!!!
Es curioso que comparto contigo todos los sentimientos que expresas en torno a los visitantes del blog. Yo también considero que ellos son los que realmente le dan sentido y me animan a continuar.
Qué bien que internet sirva para algo tan bueno como para crear este grupo de amigos en torno al mar que se ha surgido de la interacción de todos nuestros blogs.
Lo de Muros va ha ser realmente increíble!!! la de bloggers que nos vamos a juntar, madre mía!!!
Curiosa coincidencia también que si tuviera que elegir una de tus entradas eligiría la del Puerto de Tarragona, pues emocionalmente creo que es en la que más te has implicado, es en la que mejor podemos conocer al Joan que está detras del mejor blog de cultura marítima que existe, sin duda alguna.
En tus post queda patente el trabajo de documentación y busqueda de información que realizas cada vez que tocas un tema. Te metes en profundidad en ellos y el resultado es excelente.
Y respecto a la paciencia de Marta... chico no es santa, es SANTÍSIMA!!! no podrías haber encontrado mejor tripulación para esta aventura de navegación por el ciberocéano. Un besazo para ti Marta, de color turquesa para que te convine con las gafas y el foulard :-)
No me queda más que reiterarte mi enhorabuena y agradecrete nuestra, cada vez más fuerte, amistad.
Una forte abraçada atlánticobloguera,
Mar

Anònim ha dit...

Feliz cumpleaños Joan!!!

Per molts d'anys!!

Diego Riera.

O´Fartura ha dit...

Hola Joan:
Enhorabuena a tí, y feliz cumpleaños para tu Bitácora que considero también mía.
Entre los blogs de cultura marítima que efectivamente constituimos una red y que potencialmente puede aportar mucho más que actualmente, no hay que buscar al mejor o al menos malo. Todos son buenos, aunque me sumo a la opinión que expresa Mar de que El mar és el Camí es una referencia de calidad en cuanto a las reflexiones, opiniones y conocimieno que transmite.
Gracias a tí, conozco algo de la cultura marítima del Mediterraneo y también la lectura cotidiana de tus entradas me ha permitido familiarizarme con el catalán, lo que me hace sentir una profunda satisfacción.
Bueno amigo, en la red seguimos y en Muros nos encontraremos.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Juan, comparto totalmente tus comentarios, por lo que no me extenderé sobre lo que opino sobre el, ya que conoces mi opinión personalmente.
Solo te diré que cuando tardas en hacer una nueva entrada me aparece un cierto "mono", lo que significa que aparte de seguidores, tienes adictos, espero que no sea delito.
Saludos y que tengas buenas singladuras: Vicente G-D S

Haddock ha dit...

¡Gràcies, enhorabona i moltes felicitats Joan!
Sempre és un plaer navegar per les aigües del teu magnífic bloc.
Salut.
Tin.

Anònim ha dit...

Hola,Joan,
Felicitats per doblar aquesta boia, fes proa a la pròxima,que entre tots,amb barca o sense, estarem a la teva estela.
A casa, El mar és el camí és d'obligada visita diària.
TONI.

Anònim ha dit...

Bueno, hoy llego de los últimos a ver que pasa por aquí y me encuentro una fiesta de cumpleaños, pues ... donde hay que soplar las velas? .... Aunque me da que estas velas no son exactamente de soplar, si no mas bien son de esas que llevas llenando de contenidos que no son viento, porque no pasan si no que quedan en nuestras retinas, en nuestras memorias, porque ... ya sabes que opino de lo de los blogs de sus contenidos y "enchedores".

Por cierto ... no os calenteis con Muros, quien mucho espera ... creo que será bonito, por muchas mas cosas.

Y si estoy con la opinión de que no hay buen patrón sin una buena tripulación y reo que tu mejor tripulante es Marta, que aguantará la elaboración de cada nutritivo y otras emotivo, filete de Cultura que nos sirves, entrada tras entrada, con una gran dosis de paciencia. Por eso un gran beso a la amiga Marta, que tu paciencia aguante sin limite y todos lo podamos ver.
Creo que este comentario entra en los excedidos de letra.
Unha grande aperta e PARABENS!!

Fernando

Mª Mercè ha dit...

Què més afegir que el què ja s'ha dit per aquí?

Desitjo que puguis celebrar molts més anys de bitàcola; així aprenc moltes coses. I sempre, sempre, acompanyat de la nostra estimada Marta.

Una abraçada ben forta, als dos!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats.....A TOT DRAP

Comtessa d´Angeville ha dit...

Moltíssimes felicitats, Joan. Enhorabona pel blog, és dels meus imprescindibles a la blogosfera, i el primer que vaig descobrir de temàtica marinera, a partir d'ací he anat arribant a la resta que ara m'agrada seguir.

Si li fa il·lusió l'omplic de lloances merescudes però crec que no serà necessari, només dir-li que espere seguir llegint-lo durant moltíssim temps més!!

Abraçades

Anònim ha dit...

Gràcies amor meu per aquestes paraules. M'he emocionat molt al llegir-les. No cal dir-te més.
Enhorabona per l'aniversari!
T'estimo molt.

Mar: Tu besazo queda estupendamente con mi conjunto turquesa, ja, ja. Gracias por vuestra amistad!
Una abraçada molt forta.

Fernando: Gracias por tus palabras, hacen que mi pacienza sea un poco mas...larga?
Unha grande aperta e parabens!!
Marta

luis irles ha dit...

Amic Joan, Feliç aniversari -el far també complirà 24 mesos a mitjan de Juny--, i enhorabona per l'excel·lent treball que has portat a terme fins ara en el teu excel·lent blog.

Una forta abraçada,

Luis

Anònim ha dit...

Els avis diuen «Tal faràs, tal trobaràs». La prova més evident que la nau que comandes navega amb bon rumb i no fa aigua, la tens en el nombre de grumets que, com jo, cada dia aprenem de tu a moure'ns per coberta i a somiar amb els horitzons que ens poses a la proa del teu vaixell.

No amollis!

Felicitats.
Josep-Anton

Joan Sol ha dit...

Lino,

Gracias, lo celebraremos en Muros: los dos años de blog, la botadura de tu “Semparada”… entre otras muchas cosas.

-------------

Jaume,

Jo també m’he tornat a llegir “El port vell de Tarragona” i m’han vingut ganes d’investigar i buscar més material d’aquells anys: records, fotos, etc. Doncs sí, seguiré amb la tasca. Gràcies!

-------------

O Mestre,

Gracias a ti y a la Federación Galega. Estoy deseando ir a Muros para conocernos personalmente en el “encontro blogueiro”. Saludos a todos.

-------------

Navegante,

Gracias a ti por tu fidelidad a este blog. Preparo una entrada sobre modelos de embarcaciones típicas procedentes de diversos países que creo que te gustará. Hasta pronto.

-------------

Gemma,

M’agrada molt tornar-te a veure per aquestes aigües, on sempre ets ben vinguda. L’última vegada hi havia una mica de remor de motos d’aigua i no sé si ens vam acabar d’entendre... Una abraçada per a tu també.

-------------

Amiga Atlántica,

Aún me acuerdo del día que, leyendo las páginas del “Ciberpaís”, vi la reseña de un blog llamado “Una mirada a la Ría de Vigo” y le escribí un comentario. Y –¡oh, sorpresa!- la Amiga Atlántica me respondió con un comentario en el mío. De eso también hará dos años pronto. ¿Quién nos lo iba a decir, verdad, Mar? Efectivamente, han sido dos años de intensa actividad bloguera, durante los cuales ha ido creciendo la comunidad de blogs de tema marítimo y se han ido creando unas relaciones de amistad cada vez más estrechas. Pero… ¿qué te voy a contar que tú no sepas?

En cuanto a lo del “mejor blog de cultura marítima que existe”, me parece que los aires mediterráneos que has respirado últimamente te hacen ser generosa en exceso. De todos modos, graciñas por el comentario.

Una afectuosa abraçada mediterrània!

Joan Sol ha dit...

Diego,

Defensor de la navegació tranquil•la, gràcies a tu també per ser aquí.

-------------

O Fartura,

Efectivamente, Moncho, si de lo que se trata es de consolidar esta red bloguera marítima, cualquier aportación es bien recibida. A veces, un simple comentario, pero con contenido, puede aportar muchísimo. Por eso digo que este blog lo hacemos entre todos los que, de alguna manera, participamos en él. Para mí eso es lo más enriquecedor.

Lo mismo te digo en cuanto al gallego; a medida que voy leyendo vuestros blogs lo voy entendiendo más, ¡incluso me vienen ganas de estudiarlo! Tengo muy claro que una lengua no es sólo un medio de comunicación, sino una cultura, una identidad, una manera de ser y de pensar; y que el primer paso para entender desde dentro la cultura de un país es conocer su lengua.

Una abraçada i nos vemos en Muros!

-------------

Vicente,

Siento no ser un poco más prolífico para poder ahorrarte el “mono” de tu adicción a este blog. De momento, que yo sepa, no es delito estar enganchado a un blog, y menos si va de barcos; aunque puedo asegurarte que un consumo excesivo puede causar problemas de pareja. Así que… ¡ojito!

Gracias, maestro, y cuídate mucho.

--------------

Haddock,

Ostres, quin detall! Com l’abraçada que em vas fer el primer cop que ens vam veure. Saps com arribar al cor de les persones i quedar-t’hi. Gràcies pels teus comentaris i, sobretot, per la teva amistat.

Fins aviat!

--------------

Toni,
M’alegra molt saber que cada dia l’Anna i tu trobeu un moment per visitar “El mar és el camí”. Però, com que hi ha confiança, aprofito per dir-vos que també estaria bé que els dijous miréssiu “Infidels”, a veure si entre tots podem fer que pugui una miqueta més d’audiència.

Enfilo la propera boia amb tota l’energia que em dóna el vostre comentari. Gràcies, parella!

-------------

Fernando,

Gracias por unirte a la fiesta. No digas que no nos calentemos con Muros, porque es como decirle a un seguidor del Barça que no se caliente con Roma. Para mí, que no soy futbolero, el próximo encontro es como la final de la Champions. Yo ya me perdí Ferrol y, desde Cambados, he tenido que esperar cuatro años para llegar hasta aquí. O sea que Muros va a ser un fiestorro marinero por todo lo alto. La gracia, a diferencia del fútbol, es que aquí no va a haber perdedores. Así que… ¡a disfrutar del encontro!

Y no te preocupes por el exceso de letra, que hay espacio de sobras y yo soy mucho de leer.

Una abraçada, amic!

Joan Sol ha dit...

Mercè,

Estic preparant una entrada que, sense la teva aportació, no la podria fer. Ja tinc a punt les fotos de les barquetes. Només em falta escriure el text. Espero que t’agradi.

Gràcies, cunyada!

-------------

A Tot Drap,

Des de la vostra pàgina heu contribuït moltíssim a la difusió d’aquest bloc. Gràcies, companys! Us dec unes fotos al Flickr, ho sé, Massagran. Espero enllestir-les aquest cap de setmana.

A reveure!

------------

Comtessa d’Angeville,

Sempre dic que soc de mar i que a la muntanya no se m’hi ha perdut res; però no hi ha dia que no pugi a la seva Muntanya Màgica. Vostè i el seu blog també se m’han fet imprescindibles. Pot estalviar-se els elogis, perquè el millor de tots és el seu desig de deixar-se caure per aquí, de tant en tant.

Una abraçada allà on sigui que es trobi.

------------

Marta,

Malgrat tot, sé que ets una seguidora fidel de “El mar és el camí” i que, encara que no m’ho diguis, te’n sents orgullosa. Segurament fas bé de no dir-m’ho i jo de fer veure que no me n’adono, perquè potser aquesta és la millor manera de mantenir la meva dedicació a aquest bloc sota un cert control i de fer-la compatible amb altres moments, aspectes i activitats de la nostra vida en comú.

Jo també t’estimo!

------------

Luis,

Així que el teu bloc també és de la lleva del 2007? Ho celebrarem quan arribi el moment, perquè “El faro del fin del mundo” és la llum que segueixo sovint en les meves navegacions per la blogosfera i que em guia fins a un port on sempre ve de gust fondejar-hi; un refugi arrecerat i amb bon fons, en què l’àncora hi agafa bé, perquè està fet d’aquells sediments que fan que la vida valgui la pena.

Feliç hivern austral que ja s’acosta i molts records des de la teva Barcelona estimada.

------------

Josep-Anton,

Admiro la teva discreció, però tens prou experiència i coneixements de la matèria que aquí es tracta com per ocupar el càrrec de primer oficial -com a mínim!-, en aquesta nau i en qualsevol altra. Si més no, et puc assegurar que l’aprenentatge es mutu. Moltes gràcies, company!

I si tu continues fent banda, jo no amollo.

almagrande ha dit...

Muitos parabéns Joan, um abraço daqui da Ria de Aveiro. Continuação de boas navegações e felicidades pró blog.
Marco

Joan Sol ha dit...

Almagrande,

Gracias a ti por acercarte, de vez en cuando, hasta este rincón del Mediterráneo. Tal vez este verano tenga ocasión de visitar la costa norte de tu país...

Una abrazo!

Jose Eugenio ha dit...

Felicidades Joan por el aniversario de "El mar es el camí".
Enhorabuena por haber reunido una flota tan numerosa y sobre todo tan leal, en torno a tu blog.
Te sigo con interes desde hace tiempo y espero conocerte personalmente en MUROS 09.
Por ultimo, GRACIAS por darnos tan buen abrigo en tu "ancoradoiro".
Hasta pronto.

Joan Sol ha dit...

José Eugenio,

Tienes razón, la flota que suele navegar por estas aguas es lo mejor del blog. Celebro que te encuentres a gusto en este fondeadero.

Gracias, nos vemos en Muros.

Anònim ha dit...

Molts d'anys i que en puguis fer molts més. Jo també som assidu al teu bloc.

Joan

Joan Sol ha dit...

Joan,

Gràcies per la teva assiduïtat i pel comentari. Això m'anima!

A reveure!

Marga ha dit...

LLevo mucho tiempo sin pasarme y al volver veo que he llegado tarde al cumpleaños de este rincón. Pues aunque con retraso ¡¡felicidades!! y gracias a ti por este espacio único que día a día nos regalas.

Un fuerte abrazo

Joan Sol ha dit...

Marga,

Me alegra mucho volver a saber de ti y te agradezco que te acerces a este rincón, aunque sea de vez en cuando.

Espero que seas feliz en tu rincón de Mediterráneo.

¡Cuídate!